Quan comentem una notícia, escrivim un post o twittegem la pel•lícula que vam anar a veure ahir al cinema, no només distribuïm informació per la xarxa: també posem en circulació onades de sentiments que, per primer cop a la història de la humanitat, estant sent emmagatzemats massivament. Què passaria si apliquéssim les tècniques d’anàlisi i jerarquització de la informació a aquesta base de dades emocional?

La visió comercial: reputació online

Un nou camp d’anàlisi està emergint: l’“anàlisi de sentiments” (no us perdeu el detalladíssim post de Pedro Máiquez sobre el tema). El seu objectiu és, bàsicament, reduir els continguts que generem a la xarxa a dues opcions: “m’agrada” o “no m’agrada”. Aquesta informació és d’una gran utilitat per a empreses, polítics i qualsevol “producte” que generi una opinió pública -i, per tant, una “reputació online”.

La Grip Nova, a News Sift

El portal del “Financial Times” News Sift rastreja notícies i valora si el sentiment envers un tema determinat és positiu, neutre o negatiu... I encara més: permet filtrar per tipus de mitjans (premsa tradicional, diaris online, televisió o blogs), de manera que podem comparar si els sentiments abocats al discurs de la premsa tradicional difereix dels dels blogaires, per exemple.

Però quin algoritme és capaç de reduir un text complex a un “m’agrada” o “no m’agrada?

El principal factor a analitzar és la semàntica. Un comentari que inclogui les paraules “desagradable”, “decepció” o “irritant” suma punts per definir una opinió negativa. Diverses eines estan aplicant aquesta tècnica centrant-se en els continguts de Twitter, com ara Tweetfeel o Twitrratr, que ressalta les paraules clau que s’han fet servir per determinar la balança.

Obama, a Twitter

L’altíssim nombre de resultats neutres demostren que l’algoritme està encara a les beceroles, però és qüestió de temps. Podeu veure aquesta presentació per fer-vos una idea de com funciona.

ScoutLab és una eina una mica més sofisticada que ofereix serveis a empreses interessades a rastrejar què diuen d’elles en blogs, fòrums i xarxes socials. Dictamina el sentiment general, però també el volum de “converses”, i aprèn de les correccions semàntiques que li fan els seus clients. D’alguna manera, Technorati ja fa temps que ens permet aquest rastreig de la xarxa, però tot i que identifica l”autoritat” a internet de la gent que parla de nosaltres, no arribava a determinar el sentiment generat.

En el proper post... "Nivell de cabreig a la xarxa (2): Sentint parlar al món".