Facebook
Que Facebook i Twitter fa temps que mantenen una relació amor-odi és evident pels usuaris d’ambdós serveis.

Primer va ser l’hiperexplotat estatus de Facebook, la idea de fer públic el que ens passa pel cap (o pel cor) en una frase curta, que no era res més que un clar ressò del que Twitter ja havia popularitzat entre un sector d’internautes: el microblogging.

Després va venir la sincronització entre ambdós estatus: Twitter va desenvolupar una aplicació que permetia a l’usuari de Facebook actualitzar automàticament el seu estat al gegant blau des de Twitter. Facebook, a qui no agrada jugar a ser el germà petit, molt aviat va permetre fer-ho a la inversa: alimentar Twitter amb l’estatus de l’usuari a Facebook. Fa pocs dies us parlàvem del redisseny de Facebook Lite, una opció simplificada de la plataforma que s’apropa silenciosament a Twitter.

I ara l’osmosi arriba a un tercer nivell: Facebook ha anunciat al seu blog l’adopció del signe de l’arrova (@) amb el mateix paper que aquest té a Twitter: identificar a qui estem dirigint el nostre missatge.


Ara, quan actualitzem el nostre estatus, podem indicar si allò que estem escrivint està dirigit a algun usuari o pàgina en particular. Només cal que escrivim l’arrova seguida del nom d’un usuari o pàgina. Tot just picades les primeres lletres es desplega un llistat amb tots els contactes, grups i pàgines que encaixen amb aquell nom. Un cop publicada l’actualització, el vostre estatus seguirà apareixent públicament al vostre Mur, com fins ara, però també apareixerà al Mur de l’usuari, grup o pàgina que hagueu etiquetat.




El nostre estatus es publica a la pàgina que hem etiquetat (@El Matí de Catalunya Ràdio)




Amb això la capacitat d’”etiquetatge” d’usuaris o pàgines transcendeix el límit de les fotografies i vídeos, únics llocs on podíem identificar els nostres amics. Amb un gest senzill, Facebook ha millorat la navegació i ha incrementat exponencialment la vitalitat dels continguts. L’empresa assegura que si l’@ té una bona acollida, properament tindrem l’opció d’etiquetar els nostres amics també a les aplicacions.

@ o l’orella de la lluna

Curiositat: amb internet l’arrova ha esdevingut un signe internacional, però el seus orígens són difosos i llunyans. Algunes teories l’arrelen al llatí, on desenvolupava una funció lleugerament menys tecnològica de la que coneixem: era l’abreviatura de la preposició “ad”. En anglès, l’“at sign” era també abreviatura de l’expressió at the rate of, o bé d’each at, expressions lligades a la “literatura” comercial. En català, francès, portuguès i castellà, en canvi, es feia servir el terme “arrova” per una mesura...

La Viquipèdia ens descobreix un món sobre els diferents noms que rep el famós signe en altres idiomes. Algunes perles:

· Basc: a embolicada (a bildua)
· Danès: trompa d’elefant (snabel-a)
· Holandès: cua de mico (apenstaartje)
· Alemany: mico trepador (Klammeraffe)
· Hebreu: strudel (shtrudel)
· Serbi: a boja (лудо А)

I, finalment, la que possiblement és la més poètica de les denominacions: айқұлақ, que en kazakh vol dir “l’orella de la lluna”.