Busques pis. Passeges per la zona on t'interessa trobar-lo. Treus el mòbil, actives la càmera i l'aparell et diu, en segons, si allà on apuntes hi ha algun habitatge disponible. També te'n diu el preu, l'estat de conservació, la superfície i el telèfon de contacte del venedor. Ciència-ficció? No, realitat augmentada.

Aquest nou terme s'obre pas amb força entre els experts en noves tecnologies. Es tracta d'una traducció literal de l'anglès "augmented reality", un concepte que anuncia noves i espectaculars prestacions per als telèfons mòbils. En poques paraules, es tracta d'unir el món real i el món virtual, aprofitant al màxim i de manera immediata la informació que hi ha en aquest darrer àmbit.

Amb un exemple ho veurem més clar. La càmera del mòbil ens mostra una imatge. El GPS i la brúixola de l'aparell són capaços de detectar la nostra posició i la nostra orientació. La connexió a internet del mòbil cerca si hi ha alguna informació relacionada amb aquell paisatge. I una aplicació ens mostra aquestes dades afegides que se superposen en pantalla amb el que veiem amb els nostres ulls.

El concepte és revolucionari. Si l'aplicació està lligada a una base de dades de recerca de feina, per exemple, ens mostrarà en pocs segons si hi ha alguna empresa demandant en el nostre radi de visió. O si aquell edifici és un monument protegit. O qui va ser l'autor d'aquella estàtua que sempre veiem de camí anant a dinar. Tot depèn de la informació amb què interactuï el programa que fem servir per accedir a aquesta "realitat augmentada".

Ja hi ha aplicacions disponibles per als mòbils de darrera generació, com l'HTC Magic o l'iPhone 3GS. Dos exemples són programes com ara Layar (vídeo superior), Wikitude o EyePhone. Les demostracions són espectaculars i fan pensar que el concepte de telèfon mòbil com a eina per rebre trucades, enviar SMS, fer fotografies de qualitat discutible i escoltar una mica de música és a punt de passar a la història. El mòbil serà la nostra finestra al món d'aquí a molt poc. I amb tecnologies com la realitat augmentada, ho serà literalment.

Problemes amb el GPS i amb les bateries

Però no tot són flors i violes. Cal tenir en compte que el GPS treballa amb un marge d'error d'algunes desenes de metres, cosa que pot fer difícil la localització exacta d'un punt en concret. En alguns fòrums ja s'apunta que la solució a tot plegat vindria dels programes de reconeixement visual, que serien capaços d'identificar un paisatge sense cap altra instrucció per part de l'usuari. Funcionarien amb la col·laboració del GPS, que reduiria les possibilitats de cerca.

I també s'ha de comptar que les bateries dels actuals "smartphones" no tenen una durada eterna, precisament. Fer funcionar la càmera, el localitzador i el programari tipus Layar, més la transmissió de dades a internet pot suposar quedar-se sense mòbil en poc temps.

Alguns apunten que el funcionament òptim de tot plegat (programari i maquinari) arribarà d'aquí a un parell d'anys. No hem de perdre de vista, així mateix, que els telèfons dels quals parlem encara no estan generalitzats, tot i la tirada de l'iPhone i l'arribada al mercat espanyol de propostes com el ja esmentat HTC Magic. Per cert, aquest aparell es beneficia d'equipar el sistema operatiu Android, de Google, que de moment lidera el desenvolupament d'aquestes apliacions. Una tendència de futur que cal no perdre de vista i de la qual sentirem a parlar en els propers mesos.