Cada vegada més iniciatives fan servir les anomenades eines 2.0 per donar-se a conèixer. Planes a Facebook, retransmissió d'esdeveniments a Twitter, entrades a llocs tipus "La tafanera" o "Menéame", blogs, comptes a YouTube... Un dels darrers exemples a casa nostra és la promoció del nou programa cultural del 33, "Ànima", que ha inclòs, entre altres iniciatives, un fals vídeo informatiu sobre un suposada tecnologia que fa visible l'aura de les persones.

Malauradament, aquestes estratègies que van a cavall de dos móns (el virtual i el real) es donen amb comptagotes a casa nostra. Encara estem molt lluny d'idees com les de Radiohead: deixar que els usuaris editin el darrer videoclip de la banda. Una de les excepcions a la norma l'encarnen discogràfiques com Bankrobber, que fan servir Facebook o Last FM per donar a conèixer els seus artistes i concerts. O l'escriptor Joan Carreras, que s'està recolzant en un blog i en un vídeo que ha penjat a YouTube (el teniu aquí a dalt també) per oferir continguts complementaris de la seva darrera novel·la, "L'home d'origami".

Carreras, company de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), no només fa servir el seu blog per promocionar l'obra. També ofereix "una mena de notes a peu de pàgina, o extres de DVD", explica. Són, de fet, continguts que ajuden a entendre millor diversos pasatges de la novel·la, igual que el vídeo que podeu veure aquí.

Així, explica el significat d'una cançó concreta que un personatge escolta per la ràdio al llibre. O d'on ve el títol de la segona part de l'obra. O d'on va treure la foto de la coberta del llibre. Com hem dit diverses vegades, esborrar la ratlla que separa els dos mons es una tendència a l'alça.