chrome

A hores d'ara tots esteu assabentats de l'existència de Google Chrome, la lluminosa (almenys des del punt de vista informatiu) irrupció del buscador americà en el sector dels navegadors. Les principals característiques i les innovacions que aporta ja les coneixeu. Aquí en trobeu una anàlisi més acurada, i aquí algunes claus. I a continuació us les resumim en quatre punts fonamentals:

- Simplicitat d'ús i lleugeresa. Com en els bons temps de l'Opera, el navegador busca, per una banda, una alta velocitat de navegació i, per l'altra, que ocupi el menys possible, tant en pes total com en recursos de memòria.
- Disseny net. Segueix la línia gràfica dels altres productes del buscador: netedat, minimalisme. Només allò imprescindible a la vista. A canvi, un espai amplíssim per mostrar els webs que visitem.
- Codi totalment obert i escrit des de zero. Tothom qui ho desitgi pot personalitzar-lo al seu gust i desenvolupar-ne aplicacions, amb els avantatges que això suposa. No cal més que mirar cap a Firefox i les seves famoses (i imprescindibles) extensions -programades per usuaris de tot el món, de manera desinteressada o remunerada- per estar-ne convençut.
- Pestanyes independents. Si se'ns penja el contigut d'una pestanya, la resta no es veuran afectades. Igual que si obrim un web molt pesant (amb moltes imatges, codi, aplicacions diverses, etc.) a una pestanya determinada: aquella anirà més lenta, però la resta de pestanyes mantindran la velocitat de descàrrega.

S'ha repetit per activa i per passiva que Chrome era l'arma de Google per acabar amb Internet Explorer. Nosaltres pensem que aquesta afirmació es pot afinar una mica més. No es tracta només d'un altre episodi a la guerra dels navegadors. És l'arma per acabar amb Firefox i Windows. Ens expliquem a continuació.

- Chrome és un altre pas en la direcció antisistemes operatius que Google ha encetat fa molt de temps amb productes com Google Docs o Calendar, que tenen la www com a entorn, independentment de si s'hi accedeix amb Windows, Linux o Mac OS. Et connectes al teu compte de Google Docs, treballes el teu document amb el processador de text o amb el full de càlcul i el guardes a internet. Ni rastre de disc dur.
Com explica Enrique Dans, a Google saben que la manera de fer mal a Microsoft és atacar Windows, la seva veritable gallina dels ous d'or, i no Explorer (del qual fa poc se'n va fer pública la versió 8). L'èxit del navegador de Microsoft (el fan servir el 80% dels usuaris espanyols, per exemple) tan sols és un producte de la situació de monopoli de què gaudeix el sistema operatiu de les finestres. Per dir-ho d'una altra manera: hi ha pocs usuaris que hagin escollit Internet Explorer. És el que s'han trobat i ja els està bé.
Per tant l'estratègia és clara: Google ofereix un producte més per accedir als seus dominis (la www) sense haver de passar per Microsoft. Recordem que els nous sistemes operatius de Microsoft o Apple requereixen cada vegada equips més potents. Google apunta cap a una altra banda: un sistema operatiu lleugeret (Linux?), que li permeti gestionar un navegador ràpid i poca cosa més.

- Creiem difícil que l'usuari mitjà, aquell que ja li va bé el navegador que duu per defecte el seu sistema operatiu (Explorer o Safari), s'instal·li Chrome, almenys a curt termini. Opera i Firefox ja han intentat guanyar quota de mercat amb l'argument "navegues més ràpid". I a Opera ja sabem com li va, i el navegador de Mozilla s'ha fet amb un 20% dels usuaris a base de picar pedra durant anys i oferir moltes més prestacions, com ara les esmentades extensions. Chrome pot robar a Firefox alguns dels seus usuaris, aquells que tenen una certa veterania i que no dubten en baixar-se coses noves per millorar la seva experiència a internet. Però el gruix de la quota d'Explorer no es veurà afectada.

Sobre l'èxit o no de les nostres prediccions, el temps dirà. Però sembla clar que Google haurà d'oferir alguna cosa més perquè el seu Chrome triomfi a una escala massiva. És cert, tanmateix, que si hi ha algú que ho pot aconseguir és Google. O sigui que caldrà estar-ne atents. D'entrada, està disponible en català des del minut 1, cosa que gairebé cap navegador pot dir.



Per acabar, un parell de curiositats sobre el nou navegador. Una, el vídeo curt on diversos treballadors de Google n'expliquen les prestacions. El teniu aquí a dalt. I dues, el còmic del didàctic Scott McCloud (autor del canònic "Understanding comics", per exemple) sobre Chrome. Aquí en parla. Val la pena fer una ullada a aquests dos productes audiovisuals. Permeten fer-se una idea molt acurada del producte en molt poc temps.