L’autor irlandès Kevin Barry va començar escrivint dues col·leccions de contes, pels quals va ser premiat i publicat a revistes com The New Yorker, i va debutar amb la novel·la “Ciutat de Bohane” (Premi de Literatura de la Unió Europea, el Premi Author’s Club First Novel Award i el Premi Impac 2013).
En aquesta novel·la distòpica, Barry ens situa amb molt de detall en una ambient deplorable, viciós i corrupte: drogoaddictes, prostitutes i policia corrupta. És l’any 2053, la ciutat es diu Bohane, i està dividida pel riu i per dues bandes rivals: els Pixavins d'en Logan Hartnett i els Cusack dels Colls.
Des de fa uns anys la ciutat viu en la seva calma particular i una pau relativa sota el lideratge de Hartnett. Però se senten rumors sobre el retorn de Gant Broderick, vell enemic de Harnett, que no només vol reconquerir la ciutat, sinó també el cor de Macu, la dona de Hartnett.
És una obra de gènere amb influències tant cinematogràfiques com de novel·la gràfica. Ambientació suburbana -molt irlandesa-, personatges dels baixos fons, un llenguatge ric en registres (els personatges tenen veus diferents), un estil lliure i un ritme dinàmic mostren en Kevin Barry una molt prometedora carrera literària.

CIUTAT DE BOHANE, Kevin Barry, Raig Verd


L’editorial Minúscula ha traduït al castellà i català un dels autors més innovadors d’Austràlia, Gerald Murnane. Aquest escriptor nascut a Melbourne és un home curiós, amb una obra molt premiada, però difícil de classificar. Ha estat exseminarista, mestre de primària, professor de secundària i d’escriptura creativa a diverses universitats. La seves primeres novel·les, “Tamarisk Row” (1974) i “A Lifetime on Clouds” (1976), són relats semiautobiogràfics sobre la seva infància i adolescència. Però va ser amb “Les planes” (1982) que va arribar a la seva maduresa com a escriptor. En la novel·la seguim els passos d’un jove cineasta que vol fer una pel·lícula sobre un territori central d’Austràlia, i viatja a la regió per documentar-se i començar a escriure el guió. El cineasta comença a conèixer la gent, la cultura, els costums d’aquelles planes. Coneix també un terratinent de la zona que l’acull a casa seva, on hi guarda una gran biblioteca i li mostra una altra forma de recerca.
“Les planes” és una de les novel·les més aplaudides de Murnane, un text fascinant que perfila el record, l’amor i la literatura prodigiosament.

LES PLANES, Gerald Murnane, Minúscula


I d’Austràlia anem als Estats Units per parlar de Philip Roth, un dels narradors més exemplars de la literatura universal. L’autor de Nova Jersei va debutar als vint-i-sis anys amb un llibre de relats que va obtenir premis importants. Però l’èxit rotund li va arribar amb “El mal de Portnoy”, i malgrat un petit descens atès el seu caràcter provocador, Roth ha tingut una carrera literària exemplar i incomparable, plena de premis (com ara el Pulitzer o el Príncep d’Astúries). L’any 2012, però, Roth va anunciar la seva retirada definitiva de la literatura.
Ara, l’editorial Contra tradueix al castellà i publica una de les obres més desconegudes de l’autor: “La gran novela americana”.
En aquesta novel·la publicada el 1973 als Estats Units, Roth ens porta fins a la temporada de 1943 d’una lliga de beisbol fictícia, la Lliga Patriota, i ens relata en veu del narrador, “Word” Smith, un periodista esportiu retirat, la història de l’equip Mundys Port Ruppert i la d’una conspiració comunista per fer desaparèixer la lliga.
El do i el prodigi que és Roth converteix aquest passatemps nacional que és el beisbol en una gran sàtira. Sens dubte tenim al davant un esdeveniment editorial en poder llegir en castellà una novel·la que encara no s’havia traduït i davant de l’ocasió perfecta per tornar a agafar Roth i delectar-nos amb la seva escriptura única.

LA GRAN NOVELA AMERICANA, Philip Roth, Contra