Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
Llibres:

LA PLAÇA DEL DIAMANT
Mercè Rodoreda
Ed. Club Editor/Edhasa

EL MÓN D’AHIR
Stefan Zweig
Ed. Quaderns Crema/Acantilado

EL CAS D’EN BARNEY PANOFSKY
Mordecai Richler
Ed. Quaderns Crema/Sexto Piso

2666
Roberto Bolaño
Ed. Anagrama

ÀNIMA
Wajdi Mouawad
Ed. Periscopi/Destino


Autors:

EMMANUEL CARRÈRE

MICHEL HOUELLEBECQ

SIRI HUSTVEDT

EUGENI XAMMAR
1888-1973

WAJDI MOUAWAD

ROBERTO BOLAÑO
1953-2003



.
Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
ELS MÉS VENUTS

TAMBÉ AIXÒ PASSARÀ
Milena Busquets
Ed. Amsterdam/Anagrama

UN DINAR UN DIA QUALSEVOL
Ferran Torrent
Ed. Columna



UN ANY I MIG
Sílvia Soler
Ed. Columna/Destino

ALGÚ COM TU
Xavier Bosch
Ed. Planeta

BLITZ
David Trueba
Ed. Anagrama

HOMES SENSE DONES
Haruki Murakami
Ed. Empúries/Tusquets



L’ÀGUILA NEGRA
Joan Carreras
Ed. Proa

DES D’ON TORNAR A ESTIMAR
Joan Margarit
Ed. Proa



LES RECOMANACIONS PERSONALS

Irene Tortós, llibretera de L'altell:

ELS MORTS NO PARLEN
Miquel Aguirre
Ed. Llibres del Delicte



REPARAR ELS VIUS
Maylis de Kerangal
Ed. Angle/Anagrama

SUEÑOS DE TRENES
Denis Johnson
Ed. Literatura Random House


Núria Dòria, llibretera de Dòria Llibres:

L’AIGUA ÉS AIXÒ
David Foster Wallace
Ed. Periscopi/Literatura Random House

LA SETENA VIDA DE KASPAR SCHWARZ
Carles Pradas
Ed. Males Herbes



LILA
Marilynne Robinson
Edicions de 1984/Galaxia Gutenberg


Isabel Sucunza, llibretera de la Llibreria Calders:

APOCALIPSI UUUUUUUAAAAAAA
Jaume C. Pons Alorda
Ed. Comanegra

DIARIS
Blai Bonet
Ed. El Gall



FORMENTERA LADY
Jordi Cussà
Ed. Labreu


Gerard Granados, llibreter de Casa Usher:

EL VIGILANT
Peter Terrin
Ed. Raig Verd/Rayo Verde

NEGRO COMO YO
John Griffin
Ed. Capitán Swing



SUKKWAN ISLAND
David Vann
Ed. labutxaca/Alfabia .
Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
Ja arriba Sant Jordi! Si encara no sabeu quin llibre (o quins llibres, no siguem rancis!) us comprareu, per aquesta nit hem preparat un programa especial en què quatre llibreters faran les seves recomanacions més personals. Nosaltres, mentrestant, fem la nostra ressenya setmanal de novetats, que potser també us poden temptar de cara a demà.

Comencem per una novetat de Libros del Asteroide. “Memoria por correspondencia” són les vint-i-tres cartes que la pintora colombiana Emma Reyes (1919-2003) va enviar a Germán Arciniegas (1900-1999), un dels intel·lectuals colombians més influents del segle XX. El llibre ha estat una revelació literària, que ha guanyat premis importants a Colòmbia, i que dóna llum a la infància novel·lesca, sense pares ni cognoms, d’aquesta artista, aquí bastant desconeguda.
Diuen que Reyes, que va passar gran part de la seva vida a París -on també va morir-, era una gran narradora d’històries. La gent podia passar-se hores i hores sentint-la parlar de la seva infància: una experiència totalment dickensiana, plena d’adversitats i de falta d’amor. El seu amic Arciniegas li insistia perquè ho escrivís, i com que ella no trobava la manera de fer-ho, li va recomanar que l’hi expliqués per carta. El relat epistolar -que va durar de 1969 a 1997- va deixar meravellat Arciniegas, que fins i tot va ensenyar-ho a García Márquez. Quan Reyes se’n va assabentar, es va enfadar tant que va deixar d’escriure-li durant un temps.
Emma Reyes és capaç de narrar les seves desgràcies sense cap pretensió. Utilitzant un to infantil però intel·ligent, s’allunya tant de la vivència que no mostra cap autocompassió: l'habitació on vivia als 5 anys, l’abandó de la que probablement era la seva mare, que va fer que Emma i la seva germana acabessin en un convent de monges; les penúries, els maltractaments… Un relat que es clava com una fletxa en el lector, però que no traspassa mai la línia del dramatisme i la demagògia.

MEMORIA POR CORRESPONDENCIA, Emma Reyes, Libros del Asteroide




D’una pintora passem a un escriptor, un escriptor en majúscules. Saul Bellow (1915-2005) és un dels referents de la literatura nord-americana i, amb motiu del centenari del seu naixement, Viena edita per primer cop en català “La víctima”, la seva segona novel·la. En aquesta obra, Bellow ens presenta una història totalment kafkiana. Asa Leventhal, un jueu novaiorquès, es troba uns quants dies sol a la ciutat, ja que la seva dona se n’ha anat per visitar uns familiars. Un dia que passeja pel parc, un desconegut se li acosta i el culpa d’haver-li fet perdre la feina tres anys enrere i d’haver-li arruïnat la vida. Leventhal, sorprès, intenta escapolir-se d’aquell estrany, però acabarà immers en una espiral de por i de paranoia, fins al punt de creure que l’acusació és certa, fet que el porta a intentar solucionar el mal causat. Un relat de malson al pur estil de Dostoievski (hi ha certa inspiració en “El doble”, de l'autor rus) que us permetrà ficar-vos de ple en el món narratiu de Bellow.

LA VÍCTIMA, de Saul Bellow, Viena




I Club Editor recupera una obra única d’una de les nostres escriptores més importants: Caterina Albert (1869-1966). Sota el conegut pseudònim de Víctor Català, Caterina Albert va escriure “Un film (3000 metres)”, que va ser publicat per entregues a la “Revista Catalana” entre 1918 i 1921.
La novel·la penetra en els baixos fons per narrar-nos la història de Nonat Ventura, un home a qui el destí ha fet una mala passada. Per això, en sortir de l’hospici on havia estat abandonat i s’havia criat, la seva principal ambició és capgirar la seva vida per reparar el mal que li ha tocat viure. Després de provar de tirar endavant a Girona fent de serraller i no sortir-se’n, decideix anar a Barcelona, i allà es passa a l’altra banda de la legalitat. Nonat Ventura, que era tan sols un fill bastard i no desitjat, es converteix en “el Senyoret”, el lladre més conegut i refinat de la capital catalana. A “Film (3000 metres)”, Caterina Albert s’allunya dels drames rurals per mostrar sense filtre l’ambient i els personatges de la zona urbana més fosca, a l’estil d’Honoré de Balzac (1799-1850) o de Victor Hugo (1802-1885): les putes, els proxenetes, les penes, les desgràcies i els assassinats. Una joia que, tot i ser molt criticada en el seu temps, és una de les meravelles de la nostra literatura.

UN FILM (3000 METRES), Víctor Català, Club Editor


.
Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
L’autor irlandès Kevin Barry va començar escrivint dues col·leccions de contes, pels quals va ser premiat i publicat a revistes com The New Yorker, i va debutar amb la novel·la “Ciutat de Bohane” (Premi de Literatura de la Unió Europea, el Premi Author’s Club First Novel Award i el Premi Impac 2013).
En aquesta novel·la distòpica, Barry ens situa amb molt de detall en una ambient deplorable, viciós i corrupte: drogoaddictes, prostitutes i policia corrupta. És l’any 2053, la ciutat es diu Bohane, i està dividida pel riu i per dues bandes rivals: els Pixavins d'en Logan Hartnett i els Cusack dels Colls.
Des de fa uns anys la ciutat viu en la seva calma particular i una pau relativa sota el lideratge de Hartnett. Però se senten rumors sobre el retorn de Gant Broderick, vell enemic de Harnett, que no només vol reconquerir la ciutat, sinó també el cor de Macu, la dona de Hartnett.
És una obra de gènere amb influències tant cinematogràfiques com de novel·la gràfica. Ambientació suburbana -molt irlandesa-, personatges dels baixos fons, un llenguatge ric en registres (els personatges tenen veus diferents), un estil lliure i un ritme dinàmic mostren en Kevin Barry una molt prometedora carrera literària.

CIUTAT DE BOHANE, Kevin Barry, Raig Verd


L’editorial Minúscula ha traduït al castellà i català un dels autors més innovadors d’Austràlia, Gerald Murnane. Aquest escriptor nascut a Melbourne és un home curiós, amb una obra molt premiada, però difícil de classificar. Ha estat exseminarista, mestre de primària, professor de secundària i d’escriptura creativa a diverses universitats. La seves primeres novel·les, “Tamarisk Row” (1974) i “A Lifetime on Clouds” (1976), són relats semiautobiogràfics sobre la seva infància i adolescència. Però va ser amb “Les planes” (1982) que va arribar a la seva maduresa com a escriptor. En la novel·la seguim els passos d’un jove cineasta que vol fer una pel·lícula sobre un territori central d’Austràlia, i viatja a la regió per documentar-se i començar a escriure el guió. El cineasta comença a conèixer la gent, la cultura, els costums d’aquelles planes. Coneix també un terratinent de la zona que l’acull a casa seva, on hi guarda una gran biblioteca i li mostra una altra forma de recerca.
“Les planes” és una de les novel·les més aplaudides de Murnane, un text fascinant que perfila el record, l’amor i la literatura prodigiosament.

LES PLANES, Gerald Murnane, Minúscula


I d’Austràlia anem als Estats Units per parlar de Philip Roth, un dels narradors més exemplars de la literatura universal. L’autor de Nova Jersei va debutar als vint-i-sis anys amb un llibre de relats que va obtenir premis importants. Però l’èxit rotund li va arribar amb “El mal de Portnoy”, i malgrat un petit descens atès el seu caràcter provocador, Roth ha tingut una carrera literària exemplar i incomparable, plena de premis (com ara el Pulitzer o el Príncep d’Astúries). L’any 2012, però, Roth va anunciar la seva retirada definitiva de la literatura.
Ara, l’editorial Contra tradueix al castellà i publica una de les obres més desconegudes de l’autor: “La gran novela americana”.
En aquesta novel·la publicada el 1973 als Estats Units, Roth ens porta fins a la temporada de 1943 d’una lliga de beisbol fictícia, la Lliga Patriota, i ens relata en veu del narrador, “Word” Smith, un periodista esportiu retirat, la història de l’equip Mundys Port Ruppert i la d’una conspiració comunista per fer desaparèixer la lliga.
El do i el prodigi que és Roth converteix aquest passatemps nacional que és el beisbol en una gran sàtira. Sens dubte tenim al davant un esdeveniment editorial en poder llegir en castellà una novel·la que encara no s’havia traduït i davant de l’ocasió perfecta per tornar a agafar Roth i delectar-nos amb la seva escriptura única.

LA GRAN NOVELA AMERICANA, Philip Roth, Contra


.
Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
Arribes a una llibreria i damunt la taula de novetats veus una coberta amb una noia jove asseguda sota el següent títol: “Deseo que venga el diablo”. La curiositat et pot i l’agafes per fullejar-lo. Llavors descobreixes que la seva autora és Mary MacLane i que va morir el 1929 amb quaranta-vuit anys. No te’n pots estar, vols saber-ne més coses i continues llegint. I t’assabentes que MacLane, una jove de 19 anys de la localitat minera de Montana, va enviar el seu diari personal a una editorial de Chicago. L’editorial el va imprimir immediatament i el relat de MacLane -que l’editor va titular “La història de Mary MacLane”- va vendre el 1902 cent mil còpies només en un mes.
Llegeixes que el que tens a les mans és la primera traducció al castellà que se n’ha fet després de més d’un segle de vida, comences a llegir les primeres pàgines i et fiques en el món de Mary MacLane, que durant tres anys va narrar el que tenia dins seu. Et sorprens de com és d’escandalós el to del text malgrat l’època en què va ser escrit i t’atrapa totalment l’excentricitat de MacLane, divertida i alhora colpidora. El seu esperit salvatge t’intoxica i t’acostes vertiginosament a aquella noia a qui indignava la societat que l’envoltava i les joves que només ambicionaven casar-se i ser mares. I després de fullejar-lo més i llegir fragments com aquest: "Ojalá nunca me convierta, ¡horror!, en un animal tan normal y despiadado, en esa monstruosidad deforme: la mujer virtuosa. Lo que sea, Diablo, menos eso", entens com és que la seva lectura va inspirar fugides, romanços o fins i tot suïcidis, i per què es considera Mary MacLane pionera del romanticisme modern o precursora de Sylvia Plath.

DESEO QUE VENGA EL DIABLO, Mary MacLane, Seix Barral




Com que el relat i la vida d’aquesta jove escriptora t'impressionen, decideixes seguir en la mateixa línia, però tornant a avui dia. Per sort, a la mateixa taula de novetats també hi ha “Lila”, obra finalista del National Book Award del 2014, escrit per Marilynne Robinson, una autora reconeguda d’Idaho. A la contracoberta t’informes -sempre t’agrada saber una mica més dels autors- sobre ella. No n’havies sentit a parlar i llegeixes que, a més de quatre novel·les, també li han publicat llibres de no-ficció i que entre els diferents premis amb què ha estat guardonada hi ha la Medalla Nacional d’Humanitats i un Pulitzer. T’animes, i saltant de línia a línia fas un tast del que et trobaràs a dins: la història d’una nena, Lila, que després d’estar anys vivint en un estat “gairebé salvatge”, un dia es fica dins d’una església buscant aixopluc. Allà coneix un pastor amb qui començarà una relació tímida i desconfiada, per culpa de les pors de cadascun. A més, aquesta experiència li permetrà descobrir el coneixement i plantejar-se preguntes sobre Déu i els seus actes envers les seves criatures. Quan ja tens decidit que aquesta també serà una pròxima lectura, l’últim parell de línies que t’ofereix Edicions de 1984, t’acaba de convèncer: “Amb un llenguatge brillant i incisiu, l’autora acompanya els protagonistes de la seva novel·la en la recerca de la bellesa que rau en els misteris de l’existència.”

LILA, Marilynne Robinson, Edicions de 1984




I sabent, però, que t’espera un cap de setmana ben llarg abans de la Mona, encara dónes voltes per trobar una última lectura que t’acompanyi aquestes -merescudes- vacances. Amb l’afany de retrobar-te una vella coneguda, et decideixes per “La tarda del Sr. Andesmas”, perquè Marguerite Duras t’agrada molt i aquest no l’has llegit.
Com que ja saps que Duras (1914-1996) va viure a la Indoxina francesa, després a París on va ser secretària del Ministeri de Colònies, es va casar amb un home que més tard va ser deportat i va tenir un fill que va morir a principis dels quaranta, passes directament a descobrir què guarda aquesta bonica edició feta per LaBreu Edicions. I veus que els ingredients propis de la Duras (dolçor, commoció, passió, contemplació, intel·ligència...) també es troben en aquesta novel·la breu i estranya, que segueix els passos del Sr. Andesmas en una tarda de juny, quan s’aventura a visitar la casa que acaba de comprar per a la seva filla. És en una propietat aïllada, rodejada d’arbres i amb vistes al mar, on ha quedat el Sr. Andesmas amb el contractista, per parlar de la terrassa que vol construir a la casa. L’home, ja amb 70 anys, s’asseu en una butaca de vímet, sentint la música que puja de la plaça del poble i espera. En aquest temps el Sr. Andesmas interactua amb un gos i amb una nena, que apareixen per la casa, s’endormisca, parla en veu alta i veu passar el temps. Saps que serà una novel·la bellíssima i creus recordar que algú et va dir que era la més poètica de Marguerite Duras, en la qual sembla que no passi res, però passa molt. I no dubtes. Ja tens tres novel·les i tres autores que t’acompanyaran en les teves desitjades vacances. Passes per caixa i te les enduus a casa.

LA TARDA DEL SR. ANDESMAS, Marguerite Duras, LaBreu Edicions




Molt bona Setmana Santa i bona lectura! .
Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
Avui volem fins a Orient per parlar d’una novetat literària que està tenint bastant ressò. L’escriptora Suki Kim va néixer a Seül, capital de Corea del Sud, on va créixer fins als 13 anys, quan va anar a viure amb la seva família als Estats Units. Però per diversos motius (alguns de molt personals, com el segrest d’uns familiars seus), sempre ha estat interessada en el país més hermètic del món: Corea del Nord. Kim va viatjar allà el 2002 i va escriure un assaig per a “The New York Review of Books” i va tornar-hi el 2008 per cobrir un concert de la Filharmònica de Nova York a Pyongyang. Amb aquests dos viatges, l’escriptora va adonar-se que si realment volia saber i descobrir què amagava aquella societat rere la campanya propagandística del règim, havia de penetrar molt més en la vida dels nord-coreans. Per això, quan va saber que una universitat d’allà buscava professors estrangers d’anglès, no s’ho va pensar dos cops: es va apuntar i la van agafar.
Suki Kim va estar sis mesos infiltrada com a professora a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pyongyang, donant classe als fills de l’elit de Corea del Nord. Durant aquest temps va estar prenent notes (cada dia, com un diari) al seu ordinador (notes que ràpidament passava al seu USB, ja que els funcionaris d’allà espiaven el seu ordinador). En tornar a Nova York i fer-se a la idea de l’experiència -també traumàtica- que havia viscut, va repassar els seus escrits i va escriure “Sin ti no hay nosotros” (Blackie Books, 2015), per deixar el seu testimoni sobre un país que amb prou feines en sabem alguna cosa.
En aquesta novel·la trobem un text revelador i també entranyable, un retrat d’aquells dies en què Kim compartia aquella vida claustrofòbica amb uns joves estudiants que, malgrat els dissenyin per ser soldats o robots, són persones extremadament respectuoses, adorables i innocents, com en un estat pur de l’ésser humà, ja que com diu l’escriptora: “el règim infantilitza”.
“Sin ti no hay nosotros” (fragment de la cançó que cantaven els seus alumnes. El “ti” fa referència a Kim Jong-il, l’«Estimat Líder», que va morir el 2011) retrata el dia a dia de la universitat, controlada les 24 hores, on no entra ni surt cap informació i on els joves viuen una formació marcial, estan obsessionats en la superioritat del seu país, i sense saber gairebé res del món exterior, fins i tot un alumne li va preguntar a Suki Kim si era cert que es parlava nord-coreà a tot arreu.
No hi ha cap mena de dubte que ens trobem davant d’una lectura obligada.

SIN TI NO HAY NOSOTROS
Suki Kim
Blackie Books


.
Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
Segur que molts de vosaltres heu vist alguna vegada el 10 perfecte d’aquella nena de 15 anys als Jocs Olímpics del 76 a Mont-real: el seu petit cos esvelt i musculat volava entre les barres asimètriques, mentre la comentarista feia elogis dels seus exercicis. Aquell va ser un moment històric, uns jocs històrics on Nadia Comaneci, la nena que venia de l’altra banda del teló d’acer, s’enduia set 10, una puntuació mai aconseguida fins llavors.
D’aquesta història l’autora francesa Lola Lafon ha escrit el que sembla una biografia, titulada “La pequeña comunista que no sonreía nunca”. I diem “el que sembla” perquè en realitat és una novel·la basada en fets reals que imagina el que li devia passar a la gimnasta romanesa des de 1969, quan és seleccionada per un entrenador hongarès, fins al 1981, quan cau el mur de Berlín. No només crea una ficció en els esdeveniments, sinó que recrea unes converses telefòniques imaginàries entre ella i la gimnasta.
I és que el cas de Comaneci també és el fenomen d’allò que va despertar al seu voltant i en tot el món: aquell enamorament cap a la nena innocent (els adults que l’adoraven, els nens que la idolatraven), que es va anar convertint en rebuig a mesura que anava creixent i el seu cos anava canviant (jutjada implacablement). I aquesta és una de les denúncies de l’autora francesa: afirma que els referents corporals de nenes-dones creen adeptes (tant joves com petites) que poden acabar patint frustració i problemes de salut per mirar d’assemblar-se als seus ídols. Un problema encara més vigent avui, gairebé 40 anys després de Mont-real 76.

LA PEQUEÑA COMUNISTA QUE NO SONREÍA NUNCA
Lola Lafon
ANAGRAMA


Vet aquí qui era: una dona soltera de més de trenta anys i havia convençut sa mare, li havia implorat que se n’anés a passar la nit on fos i sa mare, per molt estrany que sembli, s’hi havia resignat i havia desaparegut i així ella havia dut un home a casa, diguem-ne.

Així comença el primer relat de “Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre. Històries d'amor” de la novel·lista i dramaturga russa Liudmila Petruixévskaia, una presència literària prominent al seu país, a qui es compara amb Txékhov, Tolstoi, Beckett o Poe.
Els seus textos van des de la fantasia (a la qual va recórrer durant la censura comunista, com moltes altres autors soviètics) a la tragèdia humana, amb sarcasme i alhora tendresa. La seva lectura sorprèn i corprèn, i dóna una primera sensació de raresa, potser donada per l’oralitat del seu estil.
En aquest llibre trobarem històries fascinants sobre relacions i dones a la recerca de l’amor, personatges comuns que es veuen enfrontats entre l'extraordinari i el terrible. Un autèntic descobriment per a aquells que encara no l’heu llegida.

HI HAVIA UNA VEGADA UNA NOIA QUE VA SEDUIR EL MARIT DE LA SEVA GERMANA, I ELL ES VA PENJAR D’UN ARBRE
Liudmila Petruixévskaia
Edicions del Periscopi




David Gálvez debutava fa un any fent bastant soroll amb “Cartes mortes” (Editorial Males Herbes, 2014) i ara reapareix amb “Res no és real”. Aquesta segona novel·la introdueix el lector en un món molt particular, molt concret i tancat. El transporta a una petita comunitat agrícola que es dedica a conrear únicament maduixes, ignorant absolutament què hi ha més enllà del seu petit i rutinari món. El protagonista i narrador s’aboca a l’escriptura amb l’afany que les paraules no desapareguin i pren consciència de la seva realitat a través d’un llenguatge i un estil brillants.
L’autor contextualitza aquesta història en un futur indeterminat i se’n serveix per proposar interrogants existencials sobre la vida, la mort o el món que ens envolta i reflexionar sobre les estructures socials, la memòria o el llenguatge.
Sens dubte, Gálvez ha entrat al panorama literari amb força i no decebrà aquells que va sorprendre gratament amb la primera novel·la. S’ha qualificat “Res no és real” d’encertada, sorprenent, extraordinària i brillant. Us la deixareu perdre?

RES NO ÉS REAL
David Gálvez
Editorial Males Herbes




.
Categoria: Recomanacions
Escrit per: Via llibre
Avui aterrem a Sofia, capital de Bulgària, on va néixer a principis dels setanta Nikolai Grozni. La carrera de Grozni estava totalment encarada a la música clàssica, en concret al piano. Amb només 9 anys, va guanyar un important premi a Salern i es consolidava així com a nen prodigi. Quan encara eren a Itàlia, li va demanar al seu pare si podien quedar-se allà en lloc de tornar a Sofia. El pare, horroritzat pel prec del seu fill, li va preguntar si no havia pensat en la seva mare que era allà; i no, a Nikolai Grozni no li havia passat pel cap què seria de sa mare, ell només volia començar una nova vida, prendre una nova identitat i no tornar més a la Bulgària comunista.
L'ara escriptor, que ja ha passat la quarantena, va estudiar piano a l’Escola Nacional de Música Lubomir Pipkov. L’educació estricta que s’impartia a finals dels vuitanta va marcar el jove Grozni: les normes estrictes del règim, un mètode ferri i un professorat que ensenyaven música com si aquesta no pogués commoure els seus alumnes.
La música, a més de commoure Grozni, li va permetre viatjar: va anar a Boston a estudiar jazz i composició, i fins i tot va estar quatre anys vivint a l’Índia com a monjo budista per dedicar-se als estudis filosòfics i a la vida contemplativa. D’aquesta experiència va escriure “Turtle Feet” (2008) -publicat als Estats Units, on Grozni viu des de fa anys-, amb el qual es va col·locar sota el focus de crítica i lectors.
Ara i aquí, podem llegir ja “Jóvenes talentos”, en què Nikolai Grozni relata els seus anys asfixiants d’estudiant de piano. Konstatin, el protagonista, és un adolescent de 15 anys amb un talent excepcional. Per ell, l’estudi de cada peça és un repte irrompible, en què el piano l’ajuda a abstraure’s de la realitat però també a mantenir-se lligat a ella. Amb tot, més enllà de l’estudi i el piano clàssic, Konstantin també és un jove rebel que fuma, beu, se’n riu de les formalitats del partit i desafia l’autoritat del professorat.
El do que Nikolai Grozni té per a la música també es fa evident en la seva escriptura. Com ell mateix declara: “Gràcies a les notes musicals, interpreto el llenguatge en més escales”.

JÓVENES TALENTOS
Nikolai Grozni
Libros del Asteroide

.

17/03/2015: Kosmopolis15

Categoria: Actualitat
Escrit per: Via llibre
“La literatura s’expandeix amb les seves pròpies armes i també amb l’ajuda de la resta de les arts i les ciències.”

Entenent literatura com un concepte ampli, Kosmopolis celebra un any més quatre dies d’activitats i xerrades per explorar aquest territori. Des del 2002, aquest festival biennal congrega escriptors, poetes, filòsofs, científics, músics, cineastes, editors, artistes, crítics i experts al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per debatre temes d’actualitat que giren entorn de la literatura.
Segueixen sempre el mateix esperit, “ser una cita amb l’art i la llibertat inspirada en una antiga consciència: som ciutadans del cosmos, ciutadans de l’univers”, i tornen enguany amb un programa contundent.
En aquesta edició (del 18 al 22 de març), a més de commemorar els 150 anys de la primera edició d’”Alicia al país de les meravelles”, de Lewis Carrol, Kosmpolis posa al nostre abast diàlegs (“Un narrador, un biògraf i un editor” entre Juan Marsé, Josep Maria Cuenca i Jorge Herralde o “Microcosmos familiars” entre Paolo Giordano i Llucia Ramis, entre d’altres), tallers per a adults però també per a infants (“Eines per construir narratives digitals en línia” o “Taller de PictoEscriptura”), projeccions (“Austerlitz” de Richard West o “Bottomless” de Jesús Cruz), recitals (“Alice Wonderslam: Gran Slam Barcelona), debats i exposicions.
Sens dubte, ens espera un setmana interessantíssima, rica en continguts i amb convidats de luxe. Més enllà de la lectura, més enllà de la cultura i el seu context, s’hi amaguen moltes cares, que s’interrelacionen constantment i ens donen infinites opcions.
Per aprendre, gaudir i obrir la ment, Kosmpolis és el vostre festival.

VEURE PROGRAMA

.

17/03/2015: Kosmopolis15

Categoria: Actualitat
Escrit per: Via llibre
“La literatura s’expandeix amb les seves pròpies armes i també amb l’ajuda de la resta de les arts i les ciències.”

Entenent literatura com un concepte ampli, Kosmopolis celebra un any més quatre dies d’activitats i xerrades per explorar aquest territori. Des del 2002, aquest festival biennal congrega escriptors, poetes, filòsofs, científics, músics, cineastes, editors, artistes, crítics i experts al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per debatre temes d’actualitat que giren entorn de la literatura.
Segueixen sempre el mateix esperit, “ser una cita amb l’art i la llibertat inspirada en una antiga consciència: som ciutadans del cosmos, ciutadans de l’univers”, i tornen enguany amb un programa contundent.
En aquesta edició (del 18 al 22 de març), a més de commemorar els 150 anys de la primera edició d’”Alicia al país de les meravelles”, de Lewis Carrol, Kosmpolis posa al nostre abast diàlegs (“Un narrador, un biògraf i un editor” entre Juan Marsé, Josep Maria Cuenca i Jorge Herralde o “Microcosmos familiars” entre Paolo Giordano i Llucia Ramis, entre d’altres), tallers per a adults però també per a infants (“Eines per construir narratives digitals en línia” o “Taller de PictoEscriptura”), projeccions (“Austerlitz” de Richard West o “Bottomless” de Jesús Cruz), recitals (“Alice Wonderslam: Gran Slam Barcelona), debats i exposicions.
Sens dubte, ens espera un setmana interessantíssima, rica en continguts i amb convidats de luxe. Més enllà de la lectura, més enllà de la cultura i el seu context, s’hi amaguen moltes cares, que s’interrelacionen constantment i ens donen infinites opcions.
Per aprendre, gaudir i obrir la ment, Kosmpolis és el vostre festival.

VEURE PROGRAMA

.