De colors una ciutat, de dia tota ella encesa per la claredat d’un sol que amara, i els verds a la vora. Persones amables, de les que et miren als ulls, ulls de bondat que conviden a endinsar-te en aquell país de meravelles, explorar una per una les arrels dels instruments que ara ressonen en la nostra música i també d’orient, paisatges i escriptors, escriptors i paisatges.



Vestigis alhora d’identitats manllevades, es repeteix el cas de l’oprimit i el foraster, esglésies contraposades que enfronten molt més que les seues façanes, però finalment una història que va reeixir de la submersió de les aigües del suposat regnat ‘unit’.

Se’ns recorda, passejant pels seus carrers, conversant amb els seus residents, que nosaltres com a poble tenim molt per recórrer, que el nostre és molt més gran i viu del que ens volen fer creure, i que també patim grans pèrdues dissolts en la mediocritat, les mitges veritats dels avenços dels darrers temps i el banal mestissatge de la metròpoli, que lluny d’estar al servei, ens engoleix.

Visualitzem que la lluita i la perseverança ha de ser per la llibertat, per la No dependència, però també per farcir de contingut la nostra independència, amb un model social just i verd. Visualitzem que en aquest país nostre, cada dia més, ha de córrer a les seues venes la nostra llengua, i que alhora aquesta en siga plena de vitalitat.