ELS LÍMITS, LES NORMES, L'ESPONTANEÏTAT, VERITAT O REPRESENTACIÓ
Si no et fa gràcia no es una broma? Quant és de debó ? quant es una broma?


EL REI BURLETA


En què es converteix el rei quan la gent li diu que ja n'hi ha prou de bromes?


Els tres contes que us presentem a continuació intenten marcar la diferència entre la ficció i la realitat. La broma com a escenificació d’una acció a la qual tenim por --visita al metge-- , ens neguiteja --l’avorriment-- o no ens ve de gust --anar al teatre-- necessita uns límits marcats: l’escenari de la ficció --el circ de Pinxa-punxa, el teatre de Romeu, Julieta i jo-- o la integritat física --El banquet imaginari--.



Pinxa-punxa. En Cotofluix té por de veritat o ho fa veure?
El conte és una representació teatral amb instrumental i elements d’infermeria. La xeringa fa bromes al cotó perquè perdi la por a la injecció del metge. Fa veure que el punxarà, però no el punxa.



El banquet imaginari. Creus que al Shacabac li fa gràcia la broma del menjar?
Un nen avorrit fa bromes sobre el dinar a un altre que té gana. El que té gana segueix la broma fent veure que s’ho creu fins que fa caure al primer en un parany. Finalment, mengen i juguen tots dos junts.




Romeu, Julieta i jo. Saps per què el Quim s’aixeca cridant enmig del teatre?
El Quim no ha anat mai al teatre. La veritat és que li fa mandra. Enmig de la representació, el Quim s’aixeca cridant perquè s’ha enamorat de l’actriu i no sap diferenciar entre realitat i representació. En sortir, el Quim demana perdó a tothom.