Una mà de contes El blog del programa

16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
Contes per compartir contra l’assetjament escolar

Una mà de contes us presenta una proposta dedicada a un tema que ens interessa a tots: l’assetjament. Destinada a tots els públics --petits, grans, famílies, mestres...--, aquesta producció ha comptat amb l'assessorament del Departament d’Educació. I a més de una sèrie de contes centrats exclusivament en el tema del assetjament, també podreu accedir a una selecció de títols relacionats escollits de la mateixa col·lecció del programa. Així mateix, us facilitem documentació sobre la metodologia de treball que hem fet servir.

https://www.ccma.cat/tv3/super3/contes-per-parlar-dassetjament/en-fullaraca-un-monstre-molt-tendre/coleccio/14010/5787192/


Amb guió de Teresa Duran i il·lustrats per Pere Puig, aquests nous capítols inspirats en la literatura infantil i en els contes populars recreen alguns dels conflictes mes freqüents en les situacions d’assetjament. Prenent com a referencia al psicòleg noruec Dan Olweus --pioner en l’estudi d’aquet tema--, l’equip del programa ha fet servir el seu Cercle de l’Assetjament Escolar com a model per elaborar l’estructura dramàtica de cada un dels contes.



En un conte hi pot cabre el món sencer. És per això que els podem fer servir per explicar moltes coses. Els personatges dels contes, com les persones de veritat, a més de ser feliços i menjar anissos, també s’enfaden entre ells, es barallen, tenen por, es posen tristos, enrabiats i, de vegades, no saben explicar per què.



Potser si els escoltem amb atenció, ens poden ajudar si tenim algun problema de veritat.


16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
ELS LÍMITS, LES NORMES, L'ESPONTANEÏTAT, VERITAT O REPRESENTACIÓ
Si no et fa gràcia no es una broma? Quant és de debó ? quant es una broma?


EL REI BURLETA


En què es converteix el rei quan la gent li diu que ja n'hi ha prou de bromes?


Els tres contes que us presentem a continuació intenten marcar la diferència entre la ficció i la realitat. La broma com a escenificació d’una acció a la qual tenim por --visita al metge-- , ens neguiteja --l’avorriment-- o no ens ve de gust --anar al teatre-- necessita uns límits marcats: l’escenari de la ficció --el circ de Pinxa-punxa, el teatre de Romeu, Julieta i jo-- o la integritat física --El banquet imaginari--.



Pinxa-punxa. En Cotofluix té por de veritat o ho fa veure?
El conte és una representació teatral amb instrumental i elements d’infermeria. La xeringa fa bromes al cotó perquè perdi la por a la injecció del metge. Fa veure que el punxarà, però no el punxa.



El banquet imaginari. Creus que al Shacabac li fa gràcia la broma del menjar?
Un nen avorrit fa bromes sobre el dinar a un altre que té gana. El que té gana segueix la broma fent veure que s’ho creu fins que fa caure al primer en un parany. Finalment, mengen i juguen tots dos junts.




Romeu, Julieta i jo. Saps per què el Quim s’aixeca cridant enmig del teatre?
El Quim no ha anat mai al teatre. La veritat és que li fa mandra. Enmig de la representació, el Quim s’aixeca cridant perquè s’ha enamorat de l’actriu i no sap diferenciar entre realitat i representació. En sortir, el Quim demana perdó a tothom.
16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
INCLUSIÓ, RECONEIXEMENT DE LA DIFERENCIA
Diferents a que? Igual que qui? Es mes divertit ser cadascú diferent o ser tots iguals?

TIM I LA BANDA


Què necessita la Banda Municipal perquè soni bé?


En aquests contes, els protagonistes són especials, són diferents de la resta i això els exclou. Però precisament per això, ens poden ensenyar coses noves o ajudar-nos quan menys ho esperem. Podem volar amb la capa del marcianet, imaginar què hi ha darrere d’un color o salvar el poble d’un perill.

El marcianet lleig. Què fa aquet marcianet per divertir-se amb els seus germans?



L’aneguet lleig en versió marciana, amb introducció d’un nen que no vol menjar i li expliquen un conte: “El marcianet lleig”. La pregunta amb què acompanyem el títol vol posar en relleu el moment de la reconciliació en què, finalment, tots juguen junts.

Colors.Què fan a l’escola perquè tothom pugui jugar amb l’Eva?



L’Eva és una nena especial, juga sola i té el seu món particular. A classe comparteix taula amb diferents companys. Amb un d’ells, l’Eva pateix una crisi. Però el nen no s’espanta i aconsegueix establir un vincle amb ella a partir d’un color i d’un somriure.

Bernat, fort com un os. Com salva el Bernat al seu poble de l’os ferotge?



Un os ferotge té atemorit tot un poble i es menja tota la mel. Encara que ningú li fa cas, el Bernard s’ofereix per enfrontar-se amb l’os i solucionar el problema. Sortosament, la solució al problema no vindrà per la força. Al final, tothom reconeix el Bernat, que encara que és un nen, fa honor al que significa el seu nom: fort com un os.
16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
LIDERATGE I FORÇA DEL GRUP
Qui es mes ? Qui mana ?

EN FULLARACA, UN MONSTRE MOLT TENDRE


Què fa més por el monstre o el jaguar?



L’Emperador, el Sol, la Lluna i el Ruc tenen una responsabilitat, però això no vol dir que puguin fer el que vulguin i aprofitar-se’n fent servir els altres segons el seu caprici. El Rossinyol, la tribu Sioux i els animals de la granja es mereixen un bon tracte a canvi de la seva confiança.



El Rossinyol. Què fa la gent quan l’Emperador s’oblida del Rossinyol?
L’Emperador és una mica capritxós. Està acostumat a tenir tot el que vol. I així aconsegueix per al seu jardí l’ocell que millor canta de tot el regne. Però, quan li regalen un ocell mecànic, s’oblida del Rossinyol. La gent que abans també admirava el Rossinyol ara imita el cant de l’ocell mecànic per fer content l’Emperador. Però s’espatlla i l’Emperador cau malalt. Encara que ho hagués abandonat, el Rossinyol torna perquè es curi l’Emperador i per explicar-li què passa al seu imperi. El grup, la gent, els savis canvien de parer i estan a les ordres de l’Emperador capritxós. El Rossinyol es manté fidel a si mateix.




El Sol i la Lluna. Què fan el Sol i la Lluna per no barallar-se més?
Conta una llegenda sioux que hi va haver un temps en què el Sol i la Lluna també vivien a la Terra amb els homes, però, com que tots dos són molt diferents, es barallaven constantment. Un dia van decidir exposar cadascú les seves raons. Tots dos aportaven alguna cosa bona a la gent de les diferents tribus, però havien de resoldre el conflicte. Finalment se’n van anar al cel i es van repartir la feina. Encara que diuen que un sempre va darrere de l’altre.



El Ruc i la Somera. Quin animal de la granja s’assembla més al ruc?
Un ruc es creu el millor de tots els animals. I té la pensada d’obligar a tots els animals de la granja que siguin com ell. La somera, la seva companya, l’avisa que no és una bona idea i li demana que es fixi en ella si vol trobar algú igual i diferent alhora.
16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
LA DENUNCIA, SABER DEMANAR AJUT
Quant et passa alguna cosa a qui li expliques?
A qui demanaries ajut si ho necessites?


LA FORASTERA I L'AVI TOT ORELLES




La solitud i l’abandonament a què es veuen sotmesos aquests personatges els bloqueja d’alguna manera. Sembla que és quan intervé un tercer a qui poder comunicar o compartir la seva angoixa, que la tensió s’allibera i comencen a aparèixer solucions.


L'arbre màgic. Com es defensa el nen del bruixot?
Un nen es queda sol i li demana ajut a un arbre per poder sobreviure fent de pastor. El bruixot no vol que el nen parli directament amb la natura i li fa la vida impossible. L’arbre i el nen resisteixen fins al final.



La vaca bruna. Què fa la vaca quan li parla la nena?
Una nena es veu obligada a viure amb la seva madrastra i les seves filles. Aquestes li fan la vida impossible. La nena troba consol parlant amb una vaca que l’ajudarà a sortir de la situació.



La Ventafocs. Qui ajuda la Ventafocs?
Aquest conte clàssic pot servir per a diferents situacions relacionades amb l’assetjament. Precisament per això, el podem fer servir per aprofundir més i preguntar-nos com és que la Ventafocs aconsegueix alliberar-se dels maltractaments de la seva madrastra. La presència d’un tercer que s’adona del que està passant és important. Ja sigui imaginari com la fada, o real, com el príncep, que no discrimina ningú a l’hora que la sabata encaixi.
16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
RECONEIXEMENT D'EMOCIONS, PRÒPIES I DELS ALTRES
Tens por a dir que tens por? De què tens por?


EL DIR DE LA GENT
`



Els personatges d’aquests contes reconeixen la por com el límit de les seves capacitats per suportar i comprendre el que els està passant. Quan se senten confiats comencen a reconèixer els seus sentiments i la por comença a desaparèixer. El Pere té els reis que estan esperant fins on arriba, la llebre compta amb els amics que li donen suport, la Salma i el Hamal compten amb l’escola...



Mesela i Naïm. Què fa parlar a la Salma al final del conte?
La Salma i el Hamal són dos nens refugiats de la guerra de Síria. Han patit molt des que van perdre els pares i casa seva. Salvats per la Creu Roja, són acollits en una escola. Un dia es decideixen i expliquen la seva història. El nen la narra i la nena fa moure les figuretes a la pantalla. Al final, la Salma parla per primera vegada des que va arribar. Potser ha començat a confiar. Són dos nens molt valents.



En Pere sense por. Per què torna feliç a casa el Pere?
En Pere no sap què és la por i surt a buscar-la. Després d’enfrontar-se amb diverses proves, finalment coneix la por quan es veu amb el cap als peus.



La llebre poruga i l'eruga que no s'arruga. Què fa la llebre quan té por?
Una eruga entra al cau d’una llebre i, al sentir que dins el cau la seva veu ressona molt, juga a fer por i espantar la llebre i la resta d’animals. Finalment, la granota, que té la veu molt greu, serà qui espanti l’eruga i la faci sortir del cau.
15/05/2019
Escrit per: Una mà de contes



Al programa Una mà de contes ens agrada molt treballar en equip. Així aprens moltes coses noves i fas bons amics. Cadascun diu alguna cosa sobre el que sap o li interessa i al final sempre surten coses noves i divertides. Com ara aquests contes que us hem proposat. Així doncs ja haureu notat que a nosaltres ens encanta explicar històries, i d'altra banda hem pensat que per tractar el tema de l’assetjament qui millor que els mestres i les mestres que cada dia conviuen amb milers i milers de nens i nenes. Fruit d'aquesta col·laboració entre la televisió i l'escola, aquí us deixem alguns dels documents que hem fet servir per treballar plegats en aquest projecte. Esperem que us sigui d’utilitat i si mes no, d’inspiració.


nullnull

PROPOSTA, OBJECTIUS I METODOLOGIA

Junts i de la mà, contes per compartir contra l’assetjament escolar. A partir de la producció de una serie de nous capítols de Una mà de contes i de la creació d’un entorn multimèdia, coordinat entre el Departament d’Educació i l'equip del programa: posar a l’abast de tots el públics, i especialment a nens i nenes d’entre quatre i dotze anys, mestres de primària i familiars, una eina de sensibilització, informació i participació, en torn a l’assetjament escolar.


null
Els contes, d’una durada entre set i deu minuts, en el format habitual del programa, estaran destinats a l’emissió per antena i la difusió per internet des de el portal de Televisió de Catalunya. El pla de treball constarà de les següents etapes:

1/ Posar en comú els criteris artístics i de producció per part de l’equip d’Una mà de contes, amb la documentació i les estratègies pedagògiques apuntades per l’equip de la Sub-direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa.

2/ Producció, emissió i publicació a internet dels contes per part de Televisió de Catalunya.

3/ Desglossament des de el àmbits corresponents, i amb criteris artístics i pedagògics, dels continguts generats durant la preparació i producció dels capítols per publicar a internet.

4/ Reinterpretació de la col·lecció del programa des de el punt de vista del assetjament i amb els criteris apuntats durant la posada en comú.

5/ Promocionar activitats escolar i participacions on-line des de el web del programa, referides al tema de l’assetjament escolar. Aquestes participacions seran susceptibles de ser publicades a les pàgines web de referencia i emeses per antena.

CERCLE DE L'ASSETJAMENT DE OLWEUS ADAPTAT AL PROJECTE TOTHOM CONTA


null

CERCLE DE L'ASSETJAMENT ESCOLAR, ADAPTAT DE OLWEUS, 2001


null

CERCLE D’OLWEUS ADAPTAT A PERSONATGES TIPUS A LA FICCIÓ



CERCLE DE OLWEUS APLICAT A LA HISTÒRIA DEL REI BURLETA
PER ELABORAR EL GUIÓ DEL CONTE.



EXEMPLE AMB EL CONTE DE LA FORASTERA I EL MODEL DE TIPUS PER FICCIÓ.



A cada conte, els personatges adopten diferents rols buscant un paral·lelisme amb la proposta de Dan Olweus i el seu Cercle de l'Assetjament. Protagonistes víctimes i alhora assetjadors; grups que rebutgen per després acollir; mediadors que es revelen ... O la figura de l'artista actuant en el mateix conte com a mediador, per convidar a l'espectador a distanciar-se i analitzar la situació.

null

Monstres i bruixes que fan de mediadors


null

Reis i reietons fent d'assetjadors


null
Bandes i colles que necessiten un interlocutor


El conte d’En Fullaraca, un monstre molt tendre comença amb aquestes paraules: Què és aquest desordre? A qui se li acut barrejar papers, suc de taronja i entrepà? Deu ser la taula d’un artista. Els artistes acostumen a parar molta atenció a allò que passa arreu del món. Perquè aquest món, a vegades, també sembla molt desendreçat... I, realment, la taula de l'artista és com un laboratori d'idees i emocions on podem posar en escena tot allò que ens interessa o ens preocupa.

null
La taula de l'artista és com un laboratori d'idees i emocions.


PER TORNAR ALS CONTES

|

Enllaços patrocinats