El conte del ruc i la somera comença així: “De mica en mica, ditada a ditada, vet aquí una història que no està acabada... i que és una rucada”. Ho és perquè el protagonista és un ruc orgullós de ser-ho. Es creu el millor. El més fort, treballador, resistent, elegant i mooooolt intel·ligent. Aquest ruc no té àvia! Vol, tant si com no, que tots els animals facin com ell. I és clar, quan es veu envoltat de bèsties fent l’ase, es queixa. I la somera el posa a lloc i li fa veure que s’equivoca i que no hi ha ningú que sigui superior pel sol fet de néixer d’una manera o de l’altra.



Perquè aquesta història vol explicar-nos un dret, el de la igualtat de gènere, i s’inclou dins la sèrie de contes dedicats als drets humans.

Les il·lustracions, aquestes ditades, guarnides amb dibuixos deliciosos i divertits, són obra de l’Arianne Faber, i el guió l’ha escrit la Teresa Duran.

Arianne Faber

Per cert, si voleu conèixer més històries dedicades a animals, podeu tafanejar aquesta entrada de la nostra biblioteca on en tenim uns quants d’agrupats. Ens agradarà molt rebre visites com la vostra!

I si voleu recuperar el conte ho podeu fer aquí, a la nostra web.