Una mà de contes El blog del programa

03/06/2019
Escrit per: Una mà de contes
Categoria: Jocs Florals
El teu conte es pot convertir en un capítol de Una mà de contes participant en la categoria H Conte audiovisual il·lustrat dels VI Jocs Florals Escolars de Catalunya. Si vols saber com, consulta les bases i si et vols inspirar pots veure els capítols de Una mà de contes adaptats dels guanyadors i finalistes d’altres edicions. Entre tots fem Una mà de contes. La imaginació es a les teves mans!

null
Bases del concurs


null
La girafa Fari perd les taques
Primer Premi Jocs Florals Escolars 2018


nullnull
La Luri vol conèixer el Sol / Planeta verd

Finalistes Jocs Florals Escolars 2018


null
Mesela i Naïm

Primer Premi Jocs Florals Escolars 2017


null
En Bao i els seus amics

Primer Premi Jocs Florals Escolars 2016 Barcelona


16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
Categoria: Jocs Florals
FEM UNA MÀ DE CONTES. JOCS FLORALS

Aquest és el conte "En Bao i els seus amics" de l'escola Pere Vila de Barcelona.




Per primera vegada en la història dels Jocs Florals s'inclou la categoria audiovisual. Convocat per aquesta edició només a la ciutat de Barcelona, el premi consisteix en la producció del projecte guanyador com a capítol del programa Una mà de contes de Televisió de Catalunya, en col·laboració amb els alumnes i l'equip docent de l'escola que l'ha presentat.


A la fotografia, l'alcaldessa de Barcelona al costat dels guanyadors de les diferents categories el dia del lliurament de premis, els alumnes de l'escola Pere Vila, guanyadors de la categoria audiovisual i el director del programa.


Una mà de contes a classe
Com es va fer En Bao i a els Seus amics. Pots muntar el teu plató a classe per gravar els teus contes. Si vols veure més detalls visita el web de l'escola Pere Vila de Barcelona.
16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
Una mà de contes us presenta una proposta dedicada a un tema que ens interessa a tots: l’assetjament escolar. Destinada a tots els públics --petits, grans, famílies, mestres...--, aquesta producció ha comptat amb l'assessorament del Departament d’Ensenyament. A més de cinc contes centrats exclusivament en aquesta temàtica, també podreu accedir a una selecció de títols de la col·lecció del programa, on apareix el tema de l'assetjament d'una o altra manera. Així mateix, us facilitem documentació sobre la metodologia de treball utilitzada.

https://www.ccma.cat/tv3/super3/contes-per-parlar-dassetjament/en-fullaraca-un-monstre-molt-tendre/coleccio/14010/5787192/


Amb guió de Teresa Duran i il·lustrats per Pere Puig, aquests nous capítols inspirats en la literatura infantil i en els contes populars recreen alguns dels conflictes mes freqüents en les situacions d’assetjament. Prenent com a referencia el psicòleg noruec Dan Olweus --pioner en l’estudi d’aquet tema--, l’equip del programa ha fet servir el seu Cercle de l’Assetjament Escolar com a model per elaborar l’estructura dramàtica de cada un dels contes.
16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
PRIMER CONTE: EL REI BURLETA



En un conte hi pot cabre el món sencer. És per això que els podem fer servir per explicar moltes coses. Els personatges dels contes, com les persones de veritat, a més de ser feliços i menjar anissos, també s’enfaden entre ells, es barallen, tenen por, es posen tristos, enrabiats i, de vegades, no saben explicar per què. Potser si els escoltem amb atenció, ens poden ajudar si tenim algun problema de veritat.



Encara que, de vegades, quan tenim un problema, també va bé inventar-te un conte. Fer servir la imaginació és una bona manera d’explicar el que et passa o el que sents i no saps com dir-ho.




CONTE: "EL REI BURLETA"



En què es converteix el rei quan la gent li diu que ja n'hi ha prou de bromes?



TAMBÉ POTS VEURE A LA COL·LECCIÓ D'"UNA MÀ DE CONTES":

Els tres contes que us presentem a continuació intenten marcar la diferència entre la ficció i la realitat. La broma com a escenificació d’una acció a la qual tenim por --visita al metge-- , ens neguiteja --l’avorriment-- o no ens ve de gust --anar al teatre-- necessita uns límits marcats: l’escenari de la ficció --el circ de Pinxa-punxa, el teatre de Romeu, Julieta i jo-- o la integritat física --El banquet imaginari--.



Pinxa-punxa. En Cotofluix té por de veritat o ho fa veure?




El conte és una representació teatral amb instrumental i elements d’infermeria. La xeringa fa bromes al cotó perquè perdi la por a la injecció del metge. Fa veure que el punxarà, però no el punxa.


El banquet imaginari. Creus que al Shacabac li fa gràcia la broma del menjar?



Un nen avorrit fa bromes sobre el dinar a un altre que té gana. El que té gana segueix la broma fent veure que s’ho creu fins que fa caure al primer en un parany. Finalment, mengen i juguen tots dos junts.

Romeu, Julieta i jo. Saps per què el Quim s’aixeca cridant enmig del teatre?



El Quim no ha anat mai al teatre. La veritat és que li fa mandra. Enmig de la representació, el Quim s’aixeca cridant perquè s’ha enamorat de l’actriu i no sap diferenciar entre realitat i representació. En sortir, el Quim demana perdó a tothom.

Si segueixes llegint, trobaràs el guió del conte "El rei burleta".

Continua llegint

16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
SEGON CONTE: "TIM I LA BANDA"


Què necessita la Banda Municipal perquè soni bé?


TAMBÉ POTS VEURE A LA COL·LECCIÓ D'"UNA MÀ DE CONTES":

En aquests contes, els protagonistes són especials, són diferents de la resta i això els exclou. Però precisament per això, ens poden ensenyar coses noves o ajudar-nos quan menys ho esperem. Podem volar amb la capa del marcianet, imaginar què hi ha darrere d’un color o salvar el poble d’un perill.



El marcianet lleig. Què fa aquet marcianet per divertir-se amb els seus germans?



L’aneguet lleig en versió marciana, amb introducció d’un nen que no vol menjar i li expliquen un conte: “El marcianet lleig”. La pregunta amb què acompanyem el títol vol posar en relleu el moment de la reconciliació en què, finalment, tots juguen junts.

Colors.Què fan a l’escola perquè tothom pugui jugar amb l’Eva?



L’Eva és una nena especial, juga sola i té el seu món particular. A classe comparteix taula amb diferents companys. Amb un d’ells, l’Eva pateix una crisi. Però el nen no s’espanta i aconsegueix establir un vincle amb ella a partir d’un color i d’un somriure.

Bernat, fort com un os. Com salva el Bernat al seu poble de l’os ferotge?



Un os ferotge té atemorit tot un poble i es menja tota la mel. Encara que ningú li fa cas, el Bernard s’ofereix per enfrontar-se amb l’os i solucionar el problema. Sortosament, la solució al problema no vindrà per la força. Al final, tothom reconeix el Bernat, que encara que és un nen, fa honor al que significa el seu nom: fort com un os.

Si segueixes llegint, trobaràs el guió del conte "Tim i la banda".

Continua llegint

16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
TERCER CONTE: "EN FULLARACA, UN MONSTRE MOLT TENDRE"



Què fa més por el monstre o el jaguar?


TAMBÉ POTS VEURE A LA COL·LECCIÓ D'"UNA MÀ DE CONTES":

L’Emperador, el Sol, la Lluna i el Ruc tenen una responsabilitat, però això no vol dir que puguin fer el que vulguin i aprofitar-se’n fent servir els altres segons el seu caprici. El Rossinyol, la tribu Sioux i els animals de la granja es mereixen un bon tracte a canvi de la seva confiança.



El Rossinyol. Què fa la gent quan l’Emperador s’oblida del Rossinyol?



L’Emperador és una mica capritxós. Està acostumat a tenir tot el que vol. I així aconsegueix per al seu jardí l’ocell que millor canta de tot el regne. Però, quan li regalen un ocell mecànic, s’oblida del Rossinyol. La gent que abans també admirava el Rossinyol ara imita el cant de l’ocell mecànic per fer content l’Emperador. Però s’espatlla i l’Emperador cau malalt. Encara que ho hagués abandonat, el Rossinyol torna perquè es curi l’Emperador i per explicar-li què passa al seu imperi. El grup, la gent, els savis canvien de parer i estan a les ordres de l’Emperador capritxós. El Rossinyol es manté fidel a si mateix.

El Sol i la Lluna. Què fan el Sol i la Lluna per no barallar-se més?




Conta una llegenda sioux que hi va haver un temps en què el Sol i la Lluna també vivien a la Terra amb els homes, però, com que tots dos són molt diferents, es barallaven constantment. Un dia van decidir exposar cadascú les seves raons. Tots dos aportaven alguna cosa bona a la gent de les diferents tribus, però havien de resoldre el conflicte. Finalment se’n van anar al cel i es van repartir la feina. Encara que diuen que un sempre va darrere de l’altre.

El Ruc i la Somera. Quin animal de la granja s’assembla més al ruc?



Un ruc es creu el millor de tots els animals. I té la pensada d’obligar a tots els animals de la granja que siguin com ell. La somera, la seva companya, l’avisa que no és una bona idea i li demana que es fixi en ella si vol trobar algú igual i diferent alhora.

Si continues llegint, pots trobar el guió del conte "En Fullaraca, un monstre molt tendre".

Continua llegint

16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
QUART CONTE: "LA FORASTERA I L'AVI TOT ORELLES"



TAMBÉ POTS VEURE A LA COL·LECCIÓ D'"UNA MÀ DE CONTES":

La solitud i l’abandonament a què es veuen sotmesos aquests personatges els bloqueja d’alguna manera. Sembla que és quan intervé un tercer a qui poder comunicar o compartir la seva angoixa que la tensió s’allibera i comencen a aparèixer solucions.




L'arbre màgic. Com es defensa el nen del bruixot?



Un nen es queda sol i li demana ajut a un arbre per poder sobreviure fent de pastor. El bruixot no vol que el nen parli directament amb la natura i li fa la vida impossible. L’arbre i el nen resisteixen fins al final.

La vaca bruna. Què fa la vaca quan li parla la nena?



Una nena es veu obligada a viure amb la seva madrastra i les seves filles. Aquestes li fan la vida impossible. La nena troba consol parlant amb una vaca que l’ajudarà a sortir de la situació.

La Ventafocs. Qui ajuda la Ventafocs?



Aquest conte clàssic pot servir per a diferents situacions relacionades amb l’assetjament. Precisament per això, el podem fer servir per aprofundir més i preguntar-nos com és que la Ventafocs aconsegueix alliberar-se dels maltractaments de la seva madrastra. La presència d’un tercer que s’adona del que està passant és important. Ja sigui imaginari com la fada, o real, com el príncep, que no discrimina ningú a l’hora que la sabata encaixi.

Si continues llegint, trobaràs el guió del conte "La Forastera i l'avi Tot Orelles"

Continua llegint

16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
CINQUÈ CONTE: "EL DIR DE LA GENT"



TAMBÉ POTS VEURE A LA COL·LECCIÓ D'"UNA MÀ DE CONTES":

Els personatges d’aquests contes reconeixen la por com el límit de les seves capacitats per suportar i comprendre el que els està passant. Quan se senten confiats comencen a reconèixer els seus sentiments i la por comença a desaparèixer. El Pere té els reis que estan esperant fins on arriba, la llebre compta amb els amics que li donen suport, la Salma i el Hamal compten amb l’escola...




Mesela i Naïm. Què fa parlar a la Salma al final del conte?



La Salma i el Hamal són dos nens refugiats de la guerra de Síria. Han patit molt des que van perdre els pares i casa seva. Salvats per la Creu Roja, són acollits en una escola. Un dia es decideixen i expliquen la seva història. El nen la narra i la nena fa moure les figuretes a la pantalla. Al final, la Salma parla per primera vegada des que va arribar. Potser ha començat a confiar. Són dos nens molt valents.

En Pere sense por. Per què torna feliç a casa el Pere?



En Pere no sap què és la por i surt a buscar-la. Després d’enfrontar-se amb diverses proves, finalment coneix la por quan es veu amb el cap als peus.

La llebre poruga i l'eruga que no s'arruga. Què fa la llebre quan té por?



Una eruga entra al cau d’una llebre i, al sentir que dins el cau la seva veu ressona molt, juga a fer por i espantar la llebre i la resta d’animals. Finalment, la granota, que té la veu molt greu, serà qui espanti l’eruga i la faci sortir del cau.

Si continues llegint, trobaràs el guió del conte "El dir de la gent".

Continua llegint

03/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
10/04/2018
Escrit per: Una mà de contes
Categoria: General
Felicita la diada de Sant Jordi amb un conte o un dibuix.
El nom Jordi es molt antic i es fa servir a moltes llengües, encara que dit d’un altra manera. Fins i tot escrit amb lletres diferents. El que vol dir, el seu significat, es molt maco. Segur que t’agradarà. Si ho vols saber aquí tens aquest conte que pots enviar, copiant l’enllaç, per felicità el dia de Sant Jordi. Quan sigui gran vull ser... el Jordi

Quan sigui gran vull ser... el Jord


I si el que t’agrada son les aventures de cavallers i princeses, aquí tens una amb una Draga, en lloc d'un Drac: Tatxí-Tatxó i la draga Draga.

Tatxí-Tatxó i la draga Draga


Feliç Sant Jordi i no t’oblidis d’enviar una rosa


<a href="http://www.super3.cat/unamadecontes/web/tallers/dibuix/inici">Taller de Dibuix</a>


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats