Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Després de les set victòries consecutives de Lance Armstrong s’esperava un Tour diferent...però potser no tant!
Durant tot l’any es va especular en si el successor del nord-americà seria el veterà Jan Ullrich o l’emergent Ivan Basso, els dos homes que el van acompanyar al podi l’any passat. Com se sap, cap dels dos va prendre finalment la sortida, per culpa del ja famós sumari de l’operació Port. Tampoc van sortir Alexandre Vinokourov ni Paco Mancebo, dos homes que podien haver assumit perfectament el paper de favorits. El Tour va arrencar, doncs, sense els cinc primers classificats de l’any passat, i el murcià Alejandro Valverde passava a ser, juntament amb Levi Leipheimer, el principal candidat a la victòria. Una caiguda d’autència mala sort en una etapa intrascendent el va enviar cap a casa amb la clavícula trencada.
El Tour es va quedar, doncs, orfe de noms que cridessin l’atenció al gran públic. Floyd Landis, Andreas Kloden, Cadel Evans i Carlos Sastre van assumir el paper de favorits després de la primera contra rellotge.
Passats els Pirineus, ningú no podia incloure en les travesses el gallec Óscar Pereiro, que estava gairebé a mitja hora en la general. Però aquí van començar les coses estranyes. Pereiro es va posar líder gràcies a una escapada consentida pels equips dels favorits. El gallec no era perillós...
Però en els Alps, el nou líder de l’Illes Balears va sorprendre tothom i va aprofitar un espectacular enfonsament de Landis a la Toussuire per recuperar el mallot groc. Ningú no podia comptar ja amb l’americà com a candidat a la victòria.
I aquí va arribar el segon fet inesperat de la cursa. Amb una escapada de les d’abans, en una etapa amb cinc ports de muntanya, Floyd Landis va recuperar el paper de gran favorit, i el va confirmar en l’ultima contra rellotge.
Al final, doncs, ha estat un excompany de Lance Armstrong, que li va ser gregari en tres dels seus set Tours, el que l’ha succeït en el palmarès de la prova. Ja fa vuit anys que a París només sona l’himne nord-americà. A hores d’ara és impossible aventurar quins corredors hi haurà l’any que ve al podi dels Camps Elisis...entre altres coses perquè tampoc sabem quins ciclistes hi haurà a la línia de sortida.
Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Després d’un Tour tan boig, gairebé es podria dir que la contra rellotge de Montceau les Mines ha estat l’etapa més lògica de totes. Floyd Landis és molt superior tant a Pereiro com a Sastre en una contra rellotge de 57 quilòmetres.
A l’hora de l’anàlisi global, però, s’han de tenir en compte molts fets poc habituals que han passat durant la cursa. Landis i Pereiro, els dos primers de la general, van estar totalment fora de la lluita per la victòria, però tant l’un com l’altre hi van poder tornar a enrtrar gràcies a dos regals molt poc habituals en el ciclisme. No és gens habitual que un corredor que ha arribat a estar gairebé a mitja hora del liderat pugui aspirar a guanyar el Tour, i encara menys que un líder que perd 10 minuts per un espectacular defalliment, pugui recuperar les opcions el dia següent, gràcies a una escapada consentida pels altres equips.
Quan passin balanç, segur que els directors del CSC i del T-Mobile no estaran gaire contents de la seva actitud. Repassant la general, Carlos Sastre i, sobretot, Andreas Kloden, es poden estirar els cabells. Possiblement, mai ho tornaran a tenir tan bé per guanyar el Tour.
Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Feia molts anys, concretament des del 1989, que el Tour no es decidia en la contra rellotge final. Aleshores, Laurent Fignon era el gran favorit per a la victòria, ja que tenia un avantatge sobre Greg LeMond que semblava suficient. L’americà, però, va volar sobre París, i amb un revolucionari manillar de triatleta, es va emportar el Tour només per 8 segons.
Aquesta vegada, no és fàcil que Pereiro i Sastre puguin trobar algún invent per superar Floyd Landis. El nord-americà els va treure més d’un minut a tots dos en l’anterior contra rellotge d’aquest Tour (concretament 1.10 a Sastre i 1.40 a Pereiro), una contra rellotge que era 5 quilòmetres més curta que la que decidirà el Tour.
En ciclisme dos i dos no són sempre quatre, i, després de tot el què hem vist en aquesta cursa tan boja, cal estar preparat per qualsevol altre sorpresa. En qualsevol cas, però, després d’escoltar les declaracions de Pereiro, de Sastre i dels seus directors esportius, és evident que Floyd Landis és el gran favorit per convertir-se en el successor de Lance Armstrong aquest diumenge a París.

20/07/2006: Jornada històrica

Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Floyd Landis torna a ser el màxim favorit per guanyar el Tour, però, encara que finalment el vencedor no sigui ell, la pàgina que ha escrit en l’etapa de Morzine quedarà gravada per sempre entre les més brillants de la història del Tour. No és normal que després d’un defalliment com el de la Toussuire, un corredor es recuperi d’aquesta manera, i sigui capaç de protagonitzar una escapada aixi, en una etapa de cinc ports.
A Óscar Pereiro i Carlos Sastre els queda la sensació que han deixat escapar una gran ocasió de guanyar el Tour. En les seves declaracions al final de l’etapa, tots dos han donat per fet que Landis els superarà en la contra rellotge de 57 quilòmetres d’aquest dissabte.
Si es compleixen les prediccions de Pereiro i Sastre podrem confirmar perfectament la impressió que aquest haurà estat un Tour de bojos. Després de les set victòries seguides de Lance Armstrong s’esperava una cursa diferent, però no fins el punt de pensar que un corredor pogués recuperar mitja hora en una etapa, i que un altre fos capaç de protagonitzar una llarga escapada victoriosa, just l’endemà d’haver perdut el mallot groc amb un defalliment espectacular.

19/07/2006: Un Tour de bojos

Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Si abans de començar el Tour algú hagués dit que Óscar Pereiro tenia opcions d’aconseguir la victòria final, gairebé l’haurien pres per boig. Ara bé, si aquesta afirmació s’hagués fet després de l’etapa del Pla de Beret, aleshores l’haurien tancat directament. El gallec va patir un calvari aquell dia i es va quedar en la general gairebé a mitja hora del líder Floyd Landis, concretament a 28 minuts i 50 segons.
Però en l’etapa de Montelimar va canviar el destí d’aquest Tour. Pereiro es va ficar en una escapada i ni Landis ni la resta d’aspirants al podi li van donar la més mínima importància. L’equip Phonak va afluixar descaradament el ritme en els quilòmetres finals perquè el gallec es vestís de groc, ja que no li donaven cap opció a lluitar per la general.
Ara ha quedat clar que aquell dia tothom va badar. No només els Phonak. També els equips de Kloden, Evans, Mentxov i la resta d’aspirants a la victòria. Pereiro va reprendre l’alè, i als Alps ha estat un corredor totalment diferent al dels Pirineus.
D’una manera més ortodoxa, Carlos Sastre també ha entrat en la lluita per la victòria final. És un corredor modest, seriós, callat, però ha sabut aprofitar molt bé les absències de Basso i Julich per agafar els galons de líder en l’equip CSC.
Ara, Pereiro i Sastre es troben davant d’una oportunitat inimaginable de guanyar el Tour. Veurem com es comporten en l’última etapa alpina, que probablement deixarà les coses més obertes que mai de cara a la contra rellotge de dissabte, que serà l’escenari on es decidirà aquest Tour.

18/07/2006: Molta por

Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
El dia que Lance Armstrong ha visitat el Tour hem tingut la confirmació, per si en quedava algún dubte, que les coses han canviat molt d’un any a l’altre. La pujada a l’Alpe d’Huez ha resultat totalment decebedora. Aquest Tour no té patró, i entre els candidats a succeïr Armstrong en el palmarès de la prova no hi ha corredors decidits a atacar.
El mític Alpe d’Huez ha fet menys diferències que mai i ha deixat el Tour amb el mateix pronòstic incert que abans d’afrontar les etapes alpines.
Óscar Pereiro, això sí, ha perdut el mallot groc, tot i que s’ha defensat molt bé i no ha cedit massa temps respecte els favorits.
Floyd Landis, que manté el paper de candidat principal a la victòria, i Andreas Kloden, han estat els que han ofert una millor impressió, mentre que a Carlos Sastre li ha sobrat l’últim quilòmetre.
Els derrotats de la jornada han estat Denis Mentxov, el vencedor del Pla de Beret, i Cadel Evans. Tot i que no han perdut gaire segons, han mostrat evidents símptomes de feblesa.
L’etapa l’ha guanyada el luxemburguès Frank Shleck, l’últim supervivent de l’escapada del dia, que en els metres finals ha deixat enrere l’italià Damiano Cunego, que no hi ha manera que recuperi el nivell que el va portar a guanyar un Giro.
Tot indica que el podi se’l jugaran Landis, Kloden, Mentxov, Sastre i Evans, però amb un Tour tan especial com aquest, encara poden passar moltes coses.

17/07/2006: Pendents dels Alps

Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Ja tenim aquí la setmana final del Tour, la decisiva. Després de moltes etapes, potser massa, de transició, i només tres o quatre jornades importants per als favorits, arriba l’hora de la veritat. Els Alps, com gairebé sempre, marcaran les diferències, i acabaran de configurar una classificació, que a hores d’ara encara presenta moltes incògnites.
Aquest any, el menú alpí és espectacular. Per començar, el clàssic final a l’Alpe d’Huez, després d’haver deixat enrere l’Izoard i el Lautaret. L’endemà, sense temps per recuperar, probablement l’etapa reina, amb les ascensions al Galibier, la Croix de Fer, el Mollard i final a la Toussuire. I encara, camí de Morzine, els corredors tindran una tercera etapa d’alta muntanya, amb el Coll de Saisies, el dels Aravis, el de la Colombière i el Joux Plane.
Amb aquest programa, els Landis, Mentxov, Sastre, Evans, Kloden i si hi queda algún “tapat”, no es podran queixar de falta d’oportunitats per demostrar que són candidats reals a la victòria.
Per si els Alps no acaben de ser decisius, quedarà encara la contra rellotge del penúltim dia, de 57 quilòmetres, que, tal i com estan les coses, encara podria acabar sent determinant.
Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Quan Óscar Freiere va acabar segon en l’etapa de Carcacona, va marxar corrents cap a l’autocar del seu equip, amb cara de pocs amics i sense fer declaracions. Ràpidament van començar les especulacions i els malpensats no van trigar a comentar que el Rabobank l’havia obligat a regalar-li la victòria a Yaroslav Popovych per assegurar-se l’ajuda del Discovery en les etapes alpines.
Ahir, amb la maratoniana escapada que va donar el liderat a Óscar Pereiro, va passar una cosa similar. L’equip Phonak no va fer res per evitar que Floyd Landis perdés el mallot groc, perquè, d’aquesta manera, podrà demanar els serveis de l’Illes Balears en les etapes decisives. A més, Pereiro té molt bona relació amb la majoria de corredors del Phonak, ja que va córrer en aquest equip la temporada passada.
Tot això vol dir que en el ciclisme, com en qualsevol esport d’èlit, les estratègies són fonamentals. Moltes vegades, l’aficionat no se n’adona, però en el gran grup passen moltes més coses de les que es veuen des de fora i de les que expliquem els periodistes.
En els Alps podrem comprovar si les aliances es corresponen a totes aquestes especulacions. Si el Rabobank de Mentxov rep l’ajuda dels Discovery i si el Phonak de Floyd Landis té la col.laboració de l’Illes Balears, aleshores aixo voldrà dir que els malpensats han encertat.

13/07/2006: Caretes fora

Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
Evidentment, l’etapa reina dels Pirineus no ha decidit el vencedor del Tour, pero sí que ha permès veure qui són els autèntics aspirants a la corona de Lance Armstrong.
Si hem de fer cas del què s’ha vist en l’ascensió al Pla de Beret, podríem dir que aquest Tour té quatre aspirants a la victòria: Floyd Landis, Denis Mentxov, Cadel Evans i Carlos Sastre. Levi Leipheimer, el cinquè privilegiat que ha arribat amb ells als últims metres de l’ascensió, va perdre massa temps en la contra rellotge de Rennes com per pensar en ell com un candidat a la victòria, ja que no és fàcil que pugui retallar-li més de cinc minuts a Floyd Landis. L’americà és el primer líder d’aquest Tour amb possibilitats reals de mantenir el mallot groc fins a París.
Parlant d’americans, els homes del Discovery, els antics companys d’Armstrong, han estat alguns dels principals derrotats de l’etapa. Avui s’ha vist que s’havia venut molt fum al seu voltant, i que ni Popovych, ni Savoldelli ni, per suposat, Hincapie, són homes per aspirar a la general. De fet, el millor de l’equip en les etapes pirinenques ha estat el portuguès Acevedo, l’home que porta el dorsal número 1...
També s’ha vist en els quilòmetres finals de pujada al Pla de Beret que Andreas Kloden no és el de fa dos anys, i que ho tindrà molt difícil per tornar al podi dels Camps Elisis.
Altres noms destacats de la jornada en què el Tour ha tornat a Catalunya són els de David de la Fuente, que amb la seva combativitat ha recuperat el mallot de la muntanya, i també el de Joan Antoni Flecha, que ha animat els quilòmetres inicials de l’etapa tot i saber que no tenia cap possibilitat de ser protagonista al final.

12/07/2006: Estem com estàvem

Categoria: General
Escrit per: Arcadi Alibés
La primera etapa de muntanya d’aquest Tour tan atípic ens ha deixat com estàvem. Si algú es pensava que podríem començar a treure l’aigua clara sobre els autèntics favorits a la victòria final, és evident que anava equivocat.
L’etapa ha tingut per protagonistes corredors d’un segon nivell, com l’andalús Juan Miguel Mercado, que ha guanyat una etapa del Tour per segona vegada en la seva carrera, i el francès Cyril Dessel, que s’ha posat líder.
Resulta curiós veure com, en la primera etapa pirinenca, els èxits han estat per l’únic equip convidat, l’Agritubel, i per l’AG2R, que l’any passat tampoc formava part de l’UCI Pro Tour.
Pel que fa als teòrics candidats a la victòria, no s’ha vist gran cosa. L’equip T-Mobile ha assumit el control de la cursa, però el ritme que ha imposat ha estat molt fluix, ja que gairebé no ha aconseguit retallar la diferència amb els escapats, i ha vist com Serguei Gontxar perdia el mallot de líder. De tota manera, ja ha quedat clar que l’ucraïnès no és el líder de l’equip, ja que li ha costat mantenir el ritme en les pujades, i fins i tot li ha tocat fer feina d’aiguader, en benefici d’Andreas Kloden, que es perfila com l’home fort de l’equip alemany.
La resta d’homes forts s’han limitat a rodar darrere dels T-Mobile. Demà, però, serà diferent, ja que l’etapa és molt més dura i, a més, acaba al Pla de Beret. Serà, doncs, a Catalunya, on començaran a caure les caretes i sabrem, d’una vegada, quins seran els dominadors d’aquest Tour tan especial.