A Temporada Alta, el teatre argentí ha fet les delícies del públic. Claudio Tolcachir i Daniel Veronese han estrenat les seves produccions a Catalunya.
El director i dramaturg argentí Claudio Tolcachir ha presentat la seva segona obra, "Tercer cuerpo", interpretada per la companyia Timbre 4, que va ser tot un descobriment la temporada passada al festival amb "La omisión de la familia Coleman", que podreu veure el mes de desembre a l'Espai Lliure. Ara tornen a Temporada Alta amb aquesta obra de cinc personatges ubicats en una oficina desgavellada, la casa d'una parella, un bar i un consultori mèdic."Tercer cuerpo" de Claudio Tolcachir Diferents llocs que s'alternen en un mateix espai increïblement petit, i on l'espectador entra en el joc i entén, en cada moment, en quin espai i temps es troba gràcies al gran treball dels actors. "Tercer Cuerpo (La historia de un intento absurdo", és un obra de caire social. Els cinc personatges senten l'angoixa de la soledat, la incomprensió i la necessitat d'estimar en el context d'un sistema que els considera gairebé ineptes. La dramatúrgia és impecable i l'obra creix en tensió i profunditat a mesura que arriba el final.
"Tercer Cuerpo" de Claudio Tolcachir
La utilització de l'espai i la convenció plantejada amb l'espectador, són algunes de les característiques singulars de Tolcachir. A "Tercer cuerpo" ha concentrat el radi d'acció dels actors en un espai petitíssim i amb elements mínims. A més de ser un espai molt petit és també simultani, la qual cosa li dóna una poètica especial.

Daniel Veronese ha presentat a Temporada Alta dues obres que s'endinsen en l'univers del noruec Henrik Ibsen, i ha presentat dues adaptacions contemporànies de "Casa de nines" i de "Headda Gable", que ha titulat "El desarrollo de la generación venidera" i "Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo" respectivament.
El mateix que va fer amb Txèkhov ara ho ha fet amb Ibsen. La versió de "Casa de Nines" la porta a l'extrem màxim. Veiem una dona completament supeditada, fent poc més que de "Barbie" i qüestionant molt seriosament on queda la dignitat humana, la dignitat de les dones.
""El desarrollo de la generación venidera" (Casa de nines)
Com sempre, els actors meravellosos i Maria Figueras, que fa de Nora, estupendíssima.
"Hedda Gable" és més versional que "Casa de Nines". Hedda Gable és un mirall deformat, una mestressa d'una impermeabilitat astoradora davant de l'esperit humà. És per això que el seu pensament femení es clava amb tanta facilitat i amb fàstic amb el teixit social hipòcrita i insatisfet que al capdavall la portarà a la seva autodestrucció.
"Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo" (Hedda Gable)
En aquest cas Silvina Sabater fa un gran treball actoral al costat de la resta del repartiment.