"MUJERES SOÑARON CABALLOS"
A l'Espai Lliure

És la tercera vegada que podem veure una posada en escena del dramaturg i director argentí Daniel Veronese a l'Espai Lliure. Després de "Un hombre que se ahoga" i "Espía a una mujer que se mata", ara li toca el torn al muntatge més antic respecte dels altres dos del director argentí. "Mujeres soñaron caballos", una obra que es va poder veure al Festival Internacional de Teatre de Sitges del 2002, quan Veronese no era tan conegut a casa nostra.

Mujeres soñaron caballos

"Mujeres soñaron caballos" és una obra interpretada per sis actors que es mouen en l'estretor d'un escenari d'uns cinc metres quadrats. Una estretor que esdevé un símbol de diverses situacions, de l'asfíxia de la dictadura argentina, de diversos tipus de violència de personatges reconeguts fins i tot de l'entorn familiar.

Mujeres soñaron caballos

Quan parla d'aquesta obra Veronese sempre explica que va començar a escriure aquesta obra a partir d'una notícia, possiblement distorsionada, sobre el suïcidi d'un col·lectiu de mamífers quadrúpedes, mai va saber quina mena d'animals eren, "però va sentir la necessitat d'escriure sobre el fet d'estar a l'aire de viure a l'aire, quan la terra ja no pot suportar el pes del nostre pensament". Aneu a veure "Mujeres soñaron caballos", val la pena, fins al 5 d'abril a l'Espai Lliure.

Mujeres soñaron caballos


"Traïció" de Harold Pinter
al Teatre Lliure

El director valencià Carles Alfaro dirigeix al Teatre Lliure de Barcelona "Traïció", una de les millors peces de Harold Pinter, el dramaturg britànic i Premi Nobel de Literatura mort el desembre passat.

"Traïció" Cartell

"Traïció" arriba al Lliure en una versió modernitzada i recrea un triangle amorós protagonitzat per Francesc Orella, Vicenta N'dongo i Francesc Garrido. Alfaro ha traslladat la història i també el temps: de Londres a Barcelona i dels anys 77-88 al període 1998-2007.
"Traïció" és una història d'infidelitats i enganys que recrea set anys de relacions clandestines, entre dos amics i l'exdona d'un i amant de l'altre, que Harold Pinter va escriure basant-se en la seva experiència personal. Per Alfaro, el muntatge és força pervers i converteix el públic en "voyeur", tot i que a l'autor no li interessava tant explicar la traïció d'una infidelitat com la traïció a l'amistat i les idees.



Com passa sempre amb Pinter, però, el text és enganyós i és una constatació de com l'autor britànic se servia de les paraules per expressar el que passa dins dels personatges dient moltes més coses de les que diuen.
"Traïció" és una co-producció del Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i el Teatre Lliure.La podreu veure a la Sala Fabià Puigserver fins el 12 d'abril.