Aquest dies estic més que entusiasmada...! Quan sembla que tot al meu voltant és una gran crisi amb totes les de la llei, fixeu-vos-hi! El món de les arts escèniques puja com l’escuma. D’una banda, s’han publicat dades sobre la bona salut del teatre català, que s’ha comparat amb la millor producció europea... Vaja, que no tenim res a envejar a ningú. I si hem de jutjar pel que fan ara mateix a les cartelleres, us asseguro que és ben veritat això que no hem d’envejar ningú. Fixeu-vos el que fan ara mateix a les cartelleres barcelonines: “Spamalot”, una producció digníssima; “Garrick”, amb el Tricicle, omple cada dia; “L’inspector”, de Gogol, i “Mort de dama”, de Villalonga, al TNC, tot comèdies per passar una bona estona i d’una factura impecable. Pel que fa a obres dramàtiques, “L’home dels coixins”, de Martin McDdonagh, o Mort d’un viatjant”, d’Arthur Miller. Només per dir-ne algunes. Entrem en matèria.

Jordi boixaderas i Rosa Renom

A la Sala Fabià Puigserver, “Mort d’un viatjant” pot arribar a corprendre l’ànima a tothom qui tingui intel·ligència emocional, li agradi la reflexió i tingui gust pel teatre, convertit en essència... És una llàstima que les autoritats competents no se n’adonin i que un talent tan eminent com Mario Gas, que és el director de l’obra, no hagi trobat mai un lloc estable en l’escena catalana.


Pablo Derqui i Oriol Vila

Arthur Miller va estrenar “Mort d’un viatjant” a Broadway el 1949 sota la direcció d’Elia Kazan, just abans que els Estats Units entressin de ple en la dècada dels avenços tecnològics i el consumisme. L’obra va ser aclamada com la primera peça teatral que qüestionava el somni americà del consumidor.
El protagonista és Willy Loman, un home d’uns 60 anys viatjant de professió, un treballador infatigable, que viu de falses esperances i il·lusions, i de les míseres comissions que aconsegueix després d’haver fet un munt de quilòmetres.

Jordi Boixaderes


El personatge ha esdevingut la imatge arquetípica de la inseguretat, d’allò passat de moda, alhora tendre i patètic, de la capacitat que tenim tots els humans d’enganyar-nos a nosaltres mateixos.

Mort d'un viatjant


L’obra es narra des del punt de vista de Willy amb diversos “flashbacks” enmig de les escenes en què els personatges del passat s’immisceixen en l’acció.
Mario Gas ha muntat aquestes escenes amb un gran mestratge. Pel que fa als actors, Willy Loman està interpretat per Jordi Boixaderas en el millor treball que ha fet en la seva carrera fins ara: fa unes transicions del present al passat impecables. Rosa Renom és la seva dona, Linda, tendra, abans dona que mare. Pablo Derqui és Biff Loman, el fill gran, un dels actors de la nova generació més solvents i que té un gran futur. Oriol Vila és Happy i el seu nom ho indica, és feliç i seguirà els passos del pare, vivint en un món irreal. Camilo García i Víctor Valverde són els actors principals d’aquesta obra que no us heu de perdre perquè és una de les perles de la temporada.
Al Teatre Lliure fins al 22 de febrer.