"Espectres", de Henrik Ibsen, un autor considerat el creador del drama modern, s’està representant al Romea amb dramatúrgia de Carles Malloll i Magda Puyo i direcció d'aquesta última.
La història d'"Espectres" és la història d'una mare que lluita per recuperar el seu fill; una mare que lluita per esborrar el passat. Tota la seva vida, Elena Alving ha viscut lligada a una moral hipòcrita i caduca. Va apartar el seu fill de casa perquè no heretés la mala influència del pare, que ara ja és mort. Però el fill torna a casa. I ara és quan Elena veu l'oportunitat de deixar explotar, finalment, el seus veritables desitjos. Ha arribat l'hora de trencar les lleis i l'ordre d'una vida feta de mentides. Vol ser feliç amb el seu fill. Vol recuperar-lo. Però el passat torna inevitablement... Els espectres apareixen implacables. Magda Puyo i Carles Mallol han fet una dramatúrgia prou convincent amb el text original d’Ibsen. La versió no traeix l’esprit de l’original. Està fet amb respecte, tot i que hi ha alguns tòpics una mica recurrents, que no calien. L’escenografia de Ramón Simó es molt encertada, una mena de plafons transparents per on els personatges entren i surten i on de vegades gràcies a la il.luminació de Kiko Planes es reflexen de manera que semblen Espectres transparents..
La interpretació: Jordi Boixaderes, Ramon Pujol, Mingo Ràfols, Queral Cassasayas està bé en els seus respectius papers. Tot un altra cosa és Emma Vilarasau. Aquesta gran actriu catalana, ja fa un temps que de tants papers que fa els ha perdut tots,,,, dona l’impressió que només té après un: el de la heroïna ploranera que crida, és histríonica, i que acaba atabalant al personal. Per mi que els personatges de las telesèries s’han menjat als personatges del les obres teatrals i sobre això Emma Vilarasau ,repeteixo un bona actriu, hauria de reflexionar.
ESPECTRES CARTELL

ESPECTRES
TEATRE ROMEA FINS EL 22 DE JUNY.