iCat FM - Teló Groc
Categoria: General
Escrit per: Rosa Romero

Fins el mes de setembre el Teatre Lliure no presentarà la totalitat dels espectacles de la temporada 2008/’09, però com que suposo que tenir quatre apunts del que podrem veure la temporada vinent a tothom li desperta la curiositat, doncs... Us faig un tast del que trobarem al Teatre Lliure.
Per inaugurar la temporada, Alèx Rigola ens muntarà un espectacle absolutament vigent que està trencant el rècord aconseguit al West End de Londres, a Broadway. Es tracta de "Rock'n'Roll", una obra de Tom Stoppard que ens parla de tres personatges que representen tres generacions, i fins aquí puc llegir, de moment. Més coses. Una de les obres més conegudes de Doris Lessing és "Play with a tiger", de 1963, una obra que parla d'un matrimoni que pertany a la societat emergent de la postguerra mundial, i que dirigirà Carlota Subirós.

"Rock'nRoll" de Tom Stoppard

Una bona notícia: pels vols de Nadal, tots aquells que no vau poder veure "La forma de les coses", de Neil Labute, un dels èxits de la temporada, ho tindreu resolt perquè tornarà a l'Espai Lliure, i l'altre èxit, en aquest cas, a la sala Fabià Puigserver, "Coral romput", de Vicent Andrés Estellés, també tornarà al Lliure. "L'home coixí", de Martin McDonagh, dirigit per Xicu Masó; Carles Alfaro dirigint Francesc Orella en un Harold Pinter, "Traïció"; Mal Pelo, i Gelabert-Azzopardi són els bon auguris que ens planteja el Lliure per la temporada que ve.

"L'home Coixí" de Martin McDonag
"L'home coixí" de Martin McDonag la dirigirà Xicu Masó

L'autora anglesa Doris Lesing
"Play with a tiger" un obra que dirigirà Carlota Subirós.






Categoria: Estrenes
Escrit per: Rosa Romero
Decididament ja tinc ganes que arribi el dia 12 de juny per anar al Teatre Nacional de >Catalunya i veure un gran espectacle de ballet amb una gran companyia europea. El Ballet Preljocaj, que ens presentaran "Les 4 saisons..." de Vivaldi tancarà la temporada del TNC. Aquest espectàcle amb música de Vivaldi és una relectura moderna del cèlebre concert conegut popularment com les quatre estacions.

Angelin Preljocaj

El coreògraf Anjelin Preljocaj és una de les personalitats més rellevants i originals de la dansa contemporània francesa. Col.laborador d'alguns dels grans centres de dansa mundials, especialment de l'òpera de París, i director del Centre Choréographique Nacional d'Aix-en-Provence, el coreògraf és una garantia d'innovació i de qualitat.







A "Les 4 saisons..." Preljocaj ha treballat conjuntament amb un altre innovador, en aquest cas artista plàstic, Frabrice Hyber. Aquesta fusió dels dos universos ha donat lloc a una peça colorista. Una autèntica "caosgrafia" com se l'ha anomenada, que dóna una nova vida i un nou significat al conegut concert de Vivaldi.

Ballet Prelljocaj

Dotze ballarins ens proposaran una successió d'escenes que fusionen el classicisme de la partitura amb el modernisme exacerbat de la "caosgrafia".

Ballet Preljocaj "4 saisons.."

Diuen que tothom que ja ha vist "Les 4 saisons..." ha quedat sorprès, en veure arribar fins al límit del que és capaç el cos humà . "Les 4 saisons....", del Ballet Preljocaj, és a priori un tancament de prestigi pel TNC del 12 al 15 de juny. Ja us comentarè què m’assemblat. Vosaltres fèu el mateix!
Carpe Diem




Categoria: Entrevistes
Escrit per: Rosa Romero
L'amfiteatre de la muntanya de Montjuïc serà l'epicentre artístic del Festival d'Estiu de Barcelona Grec'08, que se celebrarà entre el 25 de juny i el 2 d'agost.
La carta de presentació de l'edició d'enguany, la segona que dirigeix Ricardo Szwarcer, és un espectacle especialment pensat per a aquest espai amb un obra clàssica del teatre musical del segle XX, "La història d'un soldat", interpretada per Ángel Pavlovsky i amb la narració de la cantant de fados Mísia. Aquest és un dels 57 espectacles que oferirà el Grec aquest estiu, dels quals 23 seran produccions teatrals, 11 espectacles de dansa i 23 actuacions musicals.




GREC'08
Festival de Barcelona
del 25de juny al 2 d'agost

El perfil de Ricardo Szwarcer es va imposar al d'una vintena de candidats que competien per subtituir Borja Sitjà, al capdevant del Festival d'Estiu de Barcelona Grec. Argentí establer a Londres, Ricardo Szwarcer havia col.laborat amb el seu predecessor en el càrrec l'any 2004 i el 2004, el del Fòrum. La direcció artística de l'ôpera de Lille o la producció del Festival de Teatre de la Biennal de Venècia de Luis Pascual, a mitjan dels noranta són algunes de les gredencials d'un home que conèix bé els escenaris europeus, i que vol convertir el Festival de Grec en una finestra oberta i d'intercanvi de l'escena internacional.


Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero
Nora Helmer pren la determinació de marxar de casa per fer el seu camí lluny del tipus de vida a què s'ha vist obligada a sotmetre's. Això passa a "Casa de nines", d'Ibsen. Però quina sortida vital pot trobar un personatge com la Nora a l'Europa dels anys vint?










Això és el que sabrem amb l'obra "Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit o Els pilars de la societat", una peça de la premi Nobel del 2004 Elfriede Jelinek que s'ha estrenat a la Sala Petita de TNC i que ha dirigit amb un gran encert Carme Portaceli.
Elfriede Jelinek situa l'entorn de la Nora a l'Alemanya prehitleriana.Trobem una Nora que acaba d'aterrar del món de la burgesia per convertir-se en una obrera pamfletària envoltada de dones que no tenen el privilegi de poder renunciar a res. Carme Portaceli ha subrallat les contradiccions de la protagonista en un espectacle en què pica l'ullet als aires grotescos i al teatre de Brecht i Weill. La música en directe de Dani Nel.lo i Jordi Soto arrodoneix l'espectacle.
La interpretació de Lluïsa Castell crec que és una de les millors de la seva carrera. La seva Nora, sens dubte, ha trencat la Casa de Nines. Fins a l'1 de juny a la Sala Petita del TNC.





Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero
Brossalobrossotdebrossat

Brossa 314x314

Homenatge a una vida, a una amistat, a un artista, material sensible sobre l'escenari i un títol impronunciable, "Brossalobrossotdebrossat"; això només se li podia acudir a Carles Santos, que fins al 18 de maig s'ha instal.lat a la Sala Puigserver del teatre Lliure per oferir-nos aquest espectacle homenatge a Joan Brossa. En aquesta ocasió, Carles Santos ha utilitzat textos del poeta, dramaturg i artista plàstic per abordar la dimensió més íntima i quotidiana d'un personatge amb el qual va tenir molt de contacte i amb qui va col.laborar molt estretament durant els anys 60.

BROSSA 1474X394

L'espectacle, però, vol fugir de nostàlgies i de tot tipus de tòpics i vol reivindicar la vigència que el poeta i dramaturg manté dins dels moviments d'avantguarda.
L’espectacle és senzill, íntim i té un ritme (tempo teatral) ple de musicalitat. El vestuari de Elena Maria Roquè és màgic.
El punt de partida de l'espectacle és l'element narratiu; la paraula del poeta, vestida amb projeccions i amb accions amb el segell creatiu i inconfusible de Santos.Inés Borrás, pianista, performer / Antonio Comas, tenor, actor, pianista / Mónica López, actriu / Josep Maria Mestres, actor. Tots ells conformen el món Brossalobrossotdebrossat, tots estan magnífics. Carles Santos els ha dirigit fantàsticament bé. Aquest és un espectacle que segur que no us deixarà indiferents. Llàstima que el facin tan pocs dies. Fins al 18 de maig al Teatre Lliure.

Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero
"Boris Godunov", el nou espectacle de la Fura dels Baus, que s’està representant aquest dies al TNC, recupera una obra de qui es considera el gran renovador de la literatura russa: Alexander Puixkin, que va escriure un relat extraordinari sobre l'ambició sense límits ni escrúpols per aconseguir el poder.






La dramatúrgia de l'obra l'ha fet David Plana i Álex Ollé, que han anat una mica més enllà de l'obra de Piuxkin per abordar una de les grans amenaces del segle XXI: el terrorisme.
Aquesta obra té com a punt de partida els fets que van ocórre al teatre Dubrovka de Moscou, a l'octubre de 2002, durant la representació del musical "Nord-Ost". Les transcripcions reals dels fets dels supervivents han servit per elaborar bona part de l'espectacle. L'elecció de "Boris Godunov" de Puixkin no és casual. És un text que parla de poder, de la corrupció i de l'assalt al poder per part d'un impostor.
Però jo em pregunto què té a veure realment l’argument de l’obra de Boris Gudonov, l’usurpament del poder al txar per ambició personal, amb un combat de lliberació nacional?
Desprès de quatre crits i un parell de petardos, L’espectacle cau en el més rotun aburriment, és linial i tret d’algun moment on aconsegueix l’atenció del pùblic sobretot en els moments del videos de Frank Aleu, on trobem una interpretació ben treballada, la resta torna a decaure i a ser linial, no trobem la Fura arriscada i aportant el teatre compromès al que ens té acostumats. Només dir que les actrius Sara Rosa Losilla, Fina Rius i Francesca Piñón, estan esplèndidas en les seves intervencions.


Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero

"Espectres", de Henrik Ibsen, un autor considerat el creador del drama modern, s’està representant al Romea amb dramatúrgia de Carles Malloll i Magda Puyo i direcció d'aquesta última.
La història d'"Espectres" és la història d'una mare que lluita per recuperar el seu fill; una mare que lluita per esborrar el passat. Tota la seva vida, Elena Alving ha viscut lligada a una moral hipòcrita i caduca. Va apartar el seu fill de casa perquè no heretés la mala influència del pare, que ara ja és mort. Però el fill torna a casa. I ara és quan Elena veu l'oportunitat de deixar explotar, finalment, el seus veritables desitjos. Ha arribat l'hora de trencar les lleis i l'ordre d'una vida feta de mentides. Vol ser feliç amb el seu fill. Vol recuperar-lo. Però el passat torna inevitablement... Els espectres apareixen implacables. Magda Puyo i Carles Mallol han fet una dramatúrgia prou convincent amb el text original d’Ibsen. La versió no traeix l’esprit de l’original. Està fet amb respecte, tot i que hi ha alguns tòpics una mica recurrents, que no calien. L’escenografia de Ramón Simó es molt encertada, una mena de plafons transparents per on els personatges entren i surten i on de vegades gràcies a la il.luminació de Kiko Planes es reflexen de manera que semblen Espectres transparents..
La interpretació: Jordi Boixaderes, Ramon Pujol, Mingo Ràfols, Queral Cassasayas està bé en els seus respectius papers. Tot un altra cosa és Emma Vilarasau. Aquesta gran actriu catalana, ja fa un temps que de tants papers que fa els ha perdut tots,,,, dona l’impressió que només té après un: el de la heroïna ploranera que crida, és histríonica, i que acaba atabalant al personal. Per mi que els personatges de las telesèries s’han menjat als personatges del les obres teatrals i sobre això Emma Vilarasau ,repeteixo un bona actriu, hauria de reflexionar.
ESPECTRES CARTELL

ESPECTRES
TEATRE ROMEA FINS EL 22 DE JUNY.




Categoria: Estrenes
Escrit per: Rosa Romero
Iago Pericot, un “jove” creador de 79 anys, porta al Mercat de les Flors "Mozartnu 1986-2008", un espectacle que té la seva arrel en una peça que el director i dramaturg va estrenar el 1986 amb el mateix títol. Aleshores hi participaven dos ballarins i per aquesta nova estrena, se n'hi han afegit dos més.
Iago Pericot es manté en actiu i es permet fer una ullada crítica a les seves antigues creacions per dotar-les de nous significats. Aquest home lliure, creador i referent indiscutible del teatre independent i experimental català, parteix d'aquest vell muntatge de dansa per plantejar qüestions sobre el pas del temps i la confusió de l'actual moment social.



"Mozartnu" es va poder estrenar l'any 86 al Festival de Teatre Contemporani de Sitges i els intèrprets van ser Jordi Cortés i Neus Ferrer. L'espectacle aprofundia en la bellesa de les relacions humanes a través del cos despullat del intèrprets. Vint-i-dos anys després d'aquella estrena, Cortés i Ferrer pugen novament a l'escenari amb una relectura que mostra l'evolució de les mateixes relacions amb el pas del temps, però ara acompanyats d'Òscar Kapoya i Roser López per ballar la Missa de la Coronació de Mozart.

Mozartnu

"Morzatnu 1986-2008” s'estarà al Mercat de les Flors fins al 20 d'abril. Avui la vaig a veure, en tinc moltes ganes. Ja us comentaré com ha anat. Si algú més hi va, que ens ho digui!




Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero
Si voleu passar una bona estona al teatre, no us heu de perdre l’obra que estan fent a la sala petita del TNC: “L’home, la bèstia i la virtut” de Luigi Pirandello. El dramaturg sicilià va apostar, en aquesta obra, per una trama directa i divertidíssima. A “L’home, la bèstia i la virtut” Pirandello proposa un joc d’aparences. Ens presenta tres personatges i atorga a cadascun d’ells una màscara. No només ens ensenya que la societat els ha atorgat aquests papers, sinó que ells mateixos saben que són màscares, les accepten i les acaben interpretant. Podríem classificar “L’home, la bèstia i la virtut” com un sainet que ens parla de Paolino (Eduard Farelo), que és un professor respectable que amaga un secret: està enamorat de la senyora Perella, (Teresa Sánchez), la mare d’un dels seus alumnes, casada amb un marit que duu una doble vida.
Quan la dona descobreix que està encinta de Paolino, aquest, per evitar l’escàndol, es veurà obligat a organitzar una trobada eròtica entre la dona i el marit, (Jordi Martínez), un mariner rude com un animal que fa anys que defuig dels seus deures conjugals...







Pep Pla ha dirigit aquesta peça i ho fet donant-li el ritme precís, a mi personalment m’ha agradat força. El repartiment és molt encertat. Tot i que si Eduard Farelo frenés una mica el seu ímpetu sicilià, potser no atabalaria tant el públic, segons quins moments. Jordi Martínez i Teresa Sánchez tanquen el triangle d’aquest sainet. Enric
Serra, Rosa Cadafalch, Oriol Casals, Ernest Ollero, Teresa Urroz, Dani Claramunt i els nens Raimon Cardalús i Nacho Fernández completen el repartiment que compta amb el vestuari i l'escenografia de Montse Amènos. fins el 27 d'abril teniu temps per poder veure aquest obra a la Sala Petita del TNC.

Categoria: General
Escrit per: Rosa Romero
MERCAT FLORS
"GOLDBERG", un espectacle que em crida força l’atenció.
Conec Ferran Carvajal de veure’l com actor interpretant persdonatges al teatre.De vegades en segons quines obres ha fet apunts coreogràfics i ens ha recordat que també és ballarí i coreògraf. Ara tenim l’oportunitat de veure’l actuant al Mercat de les Flors en el drama musical “Golberg”, un muntatge de creació pròpia amb idea original i coreografia del mateix Ferran Carvajal.




"Goldberg" compta en escena amb 2 ballarins, el mateix Ferran Carvajal i Anna Roblas, i 3 músics, Oriol Algueró, violí; Natan Paruzel, viola, i Laia Puig, violoncel. La peça gira entorn de les famoses "Variacions Goldberg", de J. S. Bach, en la versió per a corda adaptada per Sitkovetski. Segons la llegenda, aquesta mítica partitura clàssica va ser encarregada a mitjans del segle XVII pel compte Keyserlingk perquè tenia insomni i cada nit la feia interpretar en viu per un grup de músics per alleugerir l'avorriment i la desesperació nocturns. L'espectacle es presenta en un format íntim a través de pocs elements, en un espai que desitja evocar la intimitat d'una llar marcada pel costum i l'opressió, amb la nit com a teló de fons característic. La línia argumental té com a eix l'insomni. L'insomni com a obstacle i també com a símptoma que expressa l'excés de soroll.
"Golberg", de Ferran Carvajal, només estarà fins al diumenge 6 al Mercat de les Flors.

golberg











Pàgina anterior   Pàgina següent
<   desembre 2019   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A. CCRTV Interactiva, S.A.