iCat FM - Teló Groc

Arxius

Estas veient: octubre 2009
Categoria: General
Escrit per: Rosa Romero
A Temporada Alta, el teatre argentí ha fet les delícies del públic. Claudio Tolcachir i Daniel Veronese han estrenat les seves produccions a Catalunya.
El director i dramaturg argentí Claudio Tolcachir ha presentat la seva segona obra, "Tercer cuerpo", interpretada per la companyia Timbre 4, que va ser tot un descobriment la temporada passada al festival amb "La omisión de la familia Coleman", que podreu veure el mes de desembre a l'Espai Lliure. Ara tornen a Temporada Alta amb aquesta obra de cinc personatges ubicats en una oficina desgavellada, la casa d'una parella, un bar i un consultori mèdic."Tercer cuerpo" de Claudio Tolcachir Diferents llocs que s'alternen en un mateix espai increïblement petit, i on l'espectador entra en el joc i entén, en cada moment, en quin espai i temps es troba gràcies al gran treball dels actors. "Tercer Cuerpo (La historia de un intento absurdo", és un obra de caire social. Els cinc personatges senten l'angoixa de la soledat, la incomprensió i la necessitat d'estimar en el context d'un sistema que els considera gairebé ineptes. La dramatúrgia és impecable i l'obra creix en tensió i profunditat a mesura que arriba el final.
"Tercer Cuerpo" de Claudio Tolcachir
La utilització de l'espai i la convenció plantejada amb l'espectador, són algunes de les característiques singulars de Tolcachir. A "Tercer cuerpo" ha concentrat el radi d'acció dels actors en un espai petitíssim i amb elements mínims. A més de ser un espai molt petit és també simultani, la qual cosa li dóna una poètica especial.

Daniel Veronese ha presentat a Temporada Alta dues obres que s'endinsen en l'univers del noruec Henrik Ibsen, i ha presentat dues adaptacions contemporànies de "Casa de nines" i de "Headda Gable", que ha titulat "El desarrollo de la generación venidera" i "Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo" respectivament.
El mateix que va fer amb Txèkhov ara ho ha fet amb Ibsen. La versió de "Casa de Nines" la porta a l'extrem màxim. Veiem una dona completament supeditada, fent poc més que de "Barbie" i qüestionant molt seriosament on queda la dignitat humana, la dignitat de les dones.
""El desarrollo de la generación venidera" (Casa de nines)
Com sempre, els actors meravellosos i Maria Figueras, que fa de Nora, estupendíssima.
"Hedda Gable" és més versional que "Casa de Nines". Hedda Gable és un mirall deformat, una mestressa d'una impermeabilitat astoradora davant de l'esperit humà. És per això que el seu pensament femení es clava amb tanta facilitat i amb fàstic amb el teixit social hipòcrita i insatisfet que al capdavall la portarà a la seva autodestrucció.
"Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo" (Hedda Gable)
En aquest cas Silvina Sabater fa un gran treball actoral al costat de la resta del repartiment.
Categoria: General
Escrit per: Rosa Romero



El Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta Salt / Girona ha aixecat el teló amb una brillant programació que ha estat tota una declaració de principis del que serà una programació que durant dos mesos i mig ens omplirà l’agenda d’espectacles de teatre i dansa del millor nivell nacional i internacional, sense oblidar els espectacles musicals.

El festival va començar amb la companyia Cheek by Jowl, dirigida per Declan Donnellan, i un “Macbeth” dels més contundents que he vist a la meva vida. La sobrietat de l’escenografia de Nick Ormerod, reduïda a la mínima expressió; la il·luminació, brillant i efectiva, per conjurar el món de la bruixeria, els fantasmes i les aparicions profètiques en una experiència il·lusòria de so i tenebres."Macbeth" Will Ken
Una obra que ens parla sobre la imaginació, la responsabilitat, la culpa o la mort, coses vives que com a tals es poden convertir en canceroses com ho demostra la relació de la parella protagonista, Macbeth (Will Ken) i Lady Macbeth (Anastasia Hille),"Macbeth" Will Ken I Anastasia Hille una relació potent i torbadora. Dos personatges que segueixen trajectòries diferents pels mateixos motius: el primer des del dubte fins a arribar a la crueltat suprema, la segona des de la manca d’escrúpols fins al remordiment insuportable. En el muntatge no hi ha cap tipus d'estris: no hi ha espases, no hi ha taules, ni gots, ni estendards, res, tot és imaginari , no hi ha sang tot i que la sang és més present que mai.
"Macberth" Will Ken i Anastasia  Hille
Un espectacle que és una meravella. Ja ho va dir Marcos Ordóñez, crític teatral. Avui qui vulgui veure una obra de Shakespeare ha de veure la companyia Cheek by Jowl de Declan Donnelan. Va ser un bon començament per al Temporada Alta.

<   octubre 2009   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A. CCRTV Interactiva, S.A.