iCat FM - Teló Groc

Arxius

Estas veient: maig 2008
Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero
Nora Helmer pren la determinació de marxar de casa per fer el seu camí lluny del tipus de vida a què s'ha vist obligada a sotmetre's. Això passa a "Casa de nines", d'Ibsen. Però quina sortida vital pot trobar un personatge com la Nora a l'Europa dels anys vint?










Això és el que sabrem amb l'obra "Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit o Els pilars de la societat", una peça de la premi Nobel del 2004 Elfriede Jelinek que s'ha estrenat a la Sala Petita de TNC i que ha dirigit amb un gran encert Carme Portaceli.
Elfriede Jelinek situa l'entorn de la Nora a l'Alemanya prehitleriana.Trobem una Nora que acaba d'aterrar del món de la burgesia per convertir-se en una obrera pamfletària envoltada de dones que no tenen el privilegi de poder renunciar a res. Carme Portaceli ha subrallat les contradiccions de la protagonista en un espectacle en què pica l'ullet als aires grotescos i al teatre de Brecht i Weill. La música en directe de Dani Nel.lo i Jordi Soto arrodoneix l'espectacle.
La interpretació de Lluïsa Castell crec que és una de les millors de la seva carrera. La seva Nora, sens dubte, ha trencat la Casa de Nines. Fins a l'1 de juny a la Sala Petita del TNC.



Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero
Brossalobrossotdebrossat

Brossa 314x314

Homenatge a una vida, a una amistat, a un artista, material sensible sobre l'escenari i un títol impronunciable, "Brossalobrossotdebrossat"; això només se li podia acudir a Carles Santos, que fins al 18 de maig s'ha instal.lat a la Sala Puigserver del teatre Lliure per oferir-nos aquest espectacle homenatge a Joan Brossa. En aquesta ocasió, Carles Santos ha utilitzat textos del poeta, dramaturg i artista plàstic per abordar la dimensió més íntima i quotidiana d'un personatge amb el qual va tenir molt de contacte i amb qui va col.laborar molt estretament durant els anys 60.

BROSSA 1474X394

L'espectacle, però, vol fugir de nostàlgies i de tot tipus de tòpics i vol reivindicar la vigència que el poeta i dramaturg manté dins dels moviments d'avantguarda.
L’espectacle és senzill, íntim i té un ritme (tempo teatral) ple de musicalitat. El vestuari de Elena Maria Roquè és màgic.
El punt de partida de l'espectacle és l'element narratiu; la paraula del poeta, vestida amb projeccions i amb accions amb el segell creatiu i inconfusible de Santos.Inés Borrás, pianista, performer / Antonio Comas, tenor, actor, pianista / Mónica López, actriu / Josep Maria Mestres, actor. Tots ells conformen el món Brossalobrossotdebrossat, tots estan magnífics. Carles Santos els ha dirigit fantàsticament bé. Aquest és un espectacle que segur que no us deixarà indiferents. Llàstima que el facin tan pocs dies. Fins al 18 de maig al Teatre Lliure.
Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero
"Boris Godunov", el nou espectacle de la Fura dels Baus, que s’està representant aquest dies al TNC, recupera una obra de qui es considera el gran renovador de la literatura russa: Alexander Puixkin, que va escriure un relat extraordinari sobre l'ambició sense límits ni escrúpols per aconseguir el poder.






La dramatúrgia de l'obra l'ha fet David Plana i Álex Ollé, que han anat una mica més enllà de l'obra de Piuxkin per abordar una de les grans amenaces del segle XXI: el terrorisme.
Aquesta obra té com a punt de partida els fets que van ocórre al teatre Dubrovka de Moscou, a l'octubre de 2002, durant la representació del musical "Nord-Ost". Les transcripcions reals dels fets dels supervivents han servit per elaborar bona part de l'espectacle. L'elecció de "Boris Godunov" de Puixkin no és casual. És un text que parla de poder, de la corrupció i de l'assalt al poder per part d'un impostor.
Però jo em pregunto què té a veure realment l’argument de l’obra de Boris Gudonov, l’usurpament del poder al txar per ambició personal, amb un combat de lliberació nacional?
Desprès de quatre crits i un parell de petardos, L’espectacle cau en el més rotun aburriment, és linial i tret d’algun moment on aconsegueix l’atenció del pùblic sobretot en els moments del videos de Frank Aleu, on trobem una interpretació ben treballada, la resta torna a decaure i a ser linial, no trobem la Fura arriscada i aportant el teatre compromès al que ens té acostumats. Només dir que les actrius Sara Rosa Losilla, Fina Rius i Francesca Piñón, estan esplèndidas en les seves intervencions.
Categoria: Comentari crític
Escrit per: Rosa Romero

"Espectres", de Henrik Ibsen, un autor considerat el creador del drama modern, s’està representant al Romea amb dramatúrgia de Carles Malloll i Magda Puyo i direcció d'aquesta última.
La història d'"Espectres" és la història d'una mare que lluita per recuperar el seu fill; una mare que lluita per esborrar el passat. Tota la seva vida, Elena Alving ha viscut lligada a una moral hipòcrita i caduca. Va apartar el seu fill de casa perquè no heretés la mala influència del pare, que ara ja és mort. Però el fill torna a casa. I ara és quan Elena veu l'oportunitat de deixar explotar, finalment, el seus veritables desitjos. Ha arribat l'hora de trencar les lleis i l'ordre d'una vida feta de mentides. Vol ser feliç amb el seu fill. Vol recuperar-lo. Però el passat torna inevitablement... Els espectres apareixen implacables. Magda Puyo i Carles Mallol han fet una dramatúrgia prou convincent amb el text original d’Ibsen. La versió no traeix l’esprit de l’original. Està fet amb respecte, tot i que hi ha alguns tòpics una mica recurrents, que no calien. L’escenografia de Ramón Simó es molt encertada, una mena de plafons transparents per on els personatges entren i surten i on de vegades gràcies a la il.luminació de Kiko Planes es reflexen de manera que semblen Espectres transparents..
La interpretació: Jordi Boixaderes, Ramon Pujol, Mingo Ràfols, Queral Cassasayas està bé en els seus respectius papers. Tot un altra cosa és Emma Vilarasau. Aquesta gran actriu catalana, ja fa un temps que de tants papers que fa els ha perdut tots,,,, dona l’impressió que només té après un: el de la heroïna ploranera que crida, és histríonica, i que acaba atabalant al personal. Per mi que els personatges de las telesèries s’han menjat als personatges del les obres teatrals i sobre això Emma Vilarasau ,repeteixo un bona actriu, hauria de reflexionar.
ESPECTRES CARTELL

ESPECTRES
TEATRE ROMEA FINS EL 22 DE JUNY.


<   maig 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A. CCRTV Interactiva, S.A.