CUINA I CREATIVITAT



Vaig a fer una xerrada en una aula de la UAB sobre el tema “Cuina i creativitat". Els alumnes són uns vint i hi ha més noies que nois. La majoria dels estudiants són estrangers: brasilers peruans, mexicans, colombians... i hi ha un parell de catalans. La xerrada s'ha de fer en castellà perquè la majoria, segons diuen, no entenen el català o tenen dificultats per entendre’l. Malgrat tot, de tant en tant, en el decurs de la xerrada, canvio del castellà al català i ningú protesta. A mesura que avança la conferència, que fem interactiva, utilitzo amb més assiduïtat el català i la cosa va com una seda.

Parlant de cuina i creativitat, apareixen les tres coses que els immigrants conserven com a tresor propi, quan són en terra llunyana: llengua, religió i cuina. De totes tres dic que la més estimulant és la cuina, mentre que les altres dues, llengua i religió, són més enervants. La cuina trenca fronteres amb una facilitat extraordinària, la llengua i la religió tenen els camins més enfangats.

Una alumna peruana parla de com fan a casa seva el “cebiche", un plat nacional peruà que consisteix en peix cru amanit amb una salsa on predomina la llimona. Ens diu que de tant en tant conviden gent de l'escala i que d'entrada alguns es queden parats (peix cru), però que al primer tast convenç a tothom. I que molts veïns els tornen la convidada i cuinen els seus plats: paelles, "lacón con grelos", macarrons... Al final de la xerrada tothom explica el seu plat favorit i aleshores un alumne em pregunta, "Sr. Tapias, i a la classe, quin plat podríem fer per a tots?", i jo, sense dubtar-ho, dic: "Una calçotada!"

Aprovat per unanimitat!



Pere Tapias