Escrit per: sputnik
Henry Rollins: excantant de Black Flag i llegenda del hardcore, actor ocasional, presentador de ràdio i un dels músics amb més fam de micro que haguem vist mai.

Henry Rollins parlant de punk

-“Punk attitude”: al documental de Don Letts sobre el punk, Rollins és una de les veus més eloqüents.

-“Punk’s not dead”: què va passar quan es va acabar el punk? Doncs que no es va acabar. Rollins narra un documental sobre el punk des dels any 80 fins als nostres dies.

-Classic albums: “The Doors: The Doors”: el padrí del hardcore elogiant el rock lisèrgic de Jim Morrison? Una mica per la cara.

-Classic albums: “Black Sabbath: Paranoid”: aquí sí. Aquí no hi ha res a dir. No costa gens imaginar-se’l tornant d’escola tancant-se a l'habitació per escoltar el disc més famós dels Sabbath.

-“Que Déu beneeixi Ozzy Osbourne”: tres quarts del mateix. Rollins l’adora i se l'hi nota.
Escrit per: sputnik
Ahmet Ertegun: amb el seu germà va fundar Atlantic, una de les discogràfiques independents més importants de la història.

El pare d'Atlantic Records

"Classic Albums: Cream: Disraeli Gears": Ertegun era home de jazz, però va apostar per tres roquers anglesos: Clapton, Bruce i Baker. Va fer diana.

"Classic Albums: Frank Zappa: Apostrophe / Overnite sensation": el guitarrista i compositor Frank Zappa era home de jazz, de rock, de contemporània... De tot. Ertegun va saber detectar i fitxar un dels talents més indomables de la música popular del seu temps.

"Tom Dowd i el llenguatge de la música": en un documental sobre l’enginyer de so d’Atlantic no hi podia faltar el patró.

"Soul Deep" (sèrie): soul, jazz, R&B... Atlantic va ser sinònim de música negra...

"The Voice" (sèrie): ...i algun dels seus millors cantants han passat a la història. En aquesta sèrie sobre la veu en surten uns quants, entre d'altres, Aretha Franklin.

"Good rockin’ tonight: la història de Sun Records": l'any 2000, Ertegun organitza un disc d’homenatge a la discogràfica més emblemàtica del rock and roll. Les llegendes també tenen els seus clàssics.

"L’Amèrica de Ray Charles": si Atlantic va ser Atlantic, va ser gràcies al bon ull pels fitxatges d’Ertegun. A Ray Charles el va treure del segell Swing Time l'any 1952, i gràcies a una cançó escrita per Ertegun, "Mess Around", Ray va donar el primer gran èxit a la discogràfica. Després, un segell de la competència, Impulse!, li va birlar la seva gran estrella, però aquesta és una altra història...
Escrit per: sputnik
Guitarrista de Sonic Youth. És la veu amable i il•lustrada del punk, un entrevistat dòcil i ben informat. O sigui que sempre el criden per parlar de punk.

Thurston moore, a "Punk attitude"

-“Punk attitude”: la història de la seva música. Ell hi era. Només faltaria.

-"Classic Albums: Nirvana: Nevermind”: Moore era amic personal de la banda. També hi era.

-“The Ramones: End of the Century”: no hi era, però li hauria agradat ser-hi.
Escrit per: sputnik
Bob Geldof: cantant de Boomtown Rats i polemista nat. Després de deixar el grup es va concentrar en l’organització de campanyes benèfiques, com Live 8.

Bob Geldof

-"Band Aid: la cançó que va saccejar el món": a mitges amb Midge Ure (Ultravox), Geldof va escriure “Do they know it’s christmas”, la cançó benèfica que és el centre d’aquest documental. El programa, en justícia, és tot seu.

-"Get up, stand up" (sèrie): la seva implicació en política justifica la presència de Geldof en una sèrie que tracta, precisament, de la relació entre el pop i la política. Apareix en 4 dels 6 episodis.

-“Which one’s pink? La història de Pink Floyd”: Geldof el punk parla de la mare de les bandes psicodèliques (hmmm...), però s’ha de dir que va aparèixer a la pel•lícula “The Wall”. Agafat pels pèls.

-“Les set edats del rock” (sèrie): sempre pot dir que ell forma part de la història, però cal que surti a tots els episodis?

-“Classic albums: Duran Duran: Rio”: Geldof dient meravelles dels reis dels crepats, l’optimisme, les muscleres i els vídeos sexistes? “S’ha de reconèixer que com a disc de pop era molt bo”. Vinga, home!

-“Queen: la història de Bohemian Rhapsody”: de la productora de la sèrie Classic Albums i el documental de Pink Floyd. Sospitem que Geldof té algun amic a la casa.

-“Rory Gallagher: ghost blues”: si hi havia un documental on Geldof tenia tot el dret del món a figurar, és aquest. Un irlandès com ell no podia faltar al retrat del més gran guitarrista irlandès del rock.

-“Video killed the radio star: David Mallet” (sèrie): quan el llenguatge del videoclip encara era a les beceroles, Bob Geldof ja hi ficava cullerada. El primer capítols d’aquesta sèrie, dedicada als pioners del clip musical, inclou un tu a tu entre Geldof i el realitzador David Mallet, autor del clip d "I’don’t like Mondays", dels Boomtown Rats. Es veu que la idea pel vídeo se li va acudir a ell. A qui si no.
Escrit per: sputnik
Us heu fixat que a Sputnik n’hi ha uns quants que sempre hi surten? Nosaltres sí.

Segur que sí. Segur que, si seguiu el programa, us heu preguntat alguna vegada què hi fa Bono parlant d’Otis Redding i Sam & Dave en un documental sobre la discogràfica de soul Stax. Per exemple. O qui és aquest tipus, un tal David Fricke, que sempre surt opinant sobre discos clàssics del rock. O sobre Wilco.



Són els nostres sospitosos habituals. Els nostres clàssics particulars. Ens els trobem en documentals que tenen a veure amb ells, però també en d’altres que els cauen lluny, llunyíssim. Però ells rai. Són totterrenys. Opinadors professionals o senzillament músics, productors o mànagers encantats de sentir-se parlar.

Cada dimarts, en aquest blog, dedicarem un post a cadascun d'aquests habituals del programa, i li farem un judici sumari per les seves múltiples aparicions a Sputnik.