19/04/2012: Recomana'ns un jaciment arqueològic català i podràs guanyar un exemplar del llibre "Un poble en temps del Romànic"

"Un poble en temps del Romànic" és un llibre de l'editorial Comanegra que ens descobreix com es vivia en els pobles romànics del nostre entorn amb unes magnífiques il·lustracions plenes de detall i realisme.
Conèixer les formes de vida en un poble medieval és com conèixer els nostres avis i, fins i tot, els nostres pares, perquè en el medi rural europeu moltes de les feines quotidianes, els jocs o els costums han romàs gairebè de manera invariable fins fa mig segle.
En aquest llibre il·lustrat hi desfilen paisatges, esglésies, cases, picapedrers, mestres d'obra, fusters, ferrers, cavallers caçant i camperols treballant el camp, escenes de família i nens jugant, gent que va anar creant allò que som avui nosaltres i que ens va deixar, entre altres moltes coses, aquesta meravella que és l'art romànic.
Vols guanyar un dels 5 exemplars que sortegem d'aquest fantàstic llibre?
Doncs per fer-ho, només has de recomanar-nos un jaciment català on podria anar a excavar l'equip de "Sota terra". Explica'ns les virtuts i característiques del teu jaciment favorit, fes-nos cinc cèntims de la seva història i defensa què el fa tan especial. En definitiva, encomana'ns la teva passió! Ja saps que els membres de "Sota terra" som molt enamoradissos i ens costa molt poc agafar el pic i la pala per començar a remenar el subsòl de Catalunya!
Per participar al concurs, només has de deixar la teva recomanació en forma de comentari a aquesta mateixa entrada. Fàcil, oi?
Recorda que per deixar els teus comentaris has de ser usuari registrat de tv3.cat, amb link a: https://secure.ccrtvi.com/su/ru/ruAlta.jsp
Si tens algun dubte, pots consultar les bases legals del concurs.
GUANYADORS DEL CONCURS: Moltes gràcies a tots per participar! Les vostres recomanacions han estat fantàstiques, i prenem nota de totes elles per futures excavacions. És un luxe tenir uns espectadors tan participatius com vosaltres! Però, com ja vam dir, només teníem 5 llibres per repartir, i els afortunats i afortunades han estat...
Meritxell Roca
Montse Ossa
Xavier Guasch
Jose Antonio Lozano
Josep Carlos Babot
Tots 5 teniu un correu elèctric on se us informa de les dades que necessitem per fer-vos arribar el premi. Enhorabona!
Maria Benito ha escrit:
Quan tenia uns 14 o 15 anys vaig estar excavant uns dies d'estiu al poblat ibèric de La Creueta, a prop de La Creu de Palau, a Girona. Els primers dos dies només vam poder retirar bardisses i herbes que no deixaven veure res. Desprès hi vam trobar una jerra entera, diverses peces de terrissa...no gaire cosa ja que erem pocs i amb poques eines.
Ara ja no hi sabria anar-hi, doncs han urbanitzat molt tota aquella zona i em fa molta pena no poder tornar-lo a visitar.
Sé, perquè ho he preguntat, que hi ha moltíssima gent de Girona que no coneix l'existència d'aquest jaciment. Vostès podrien fer-hi molt per donar-lo a conèixer.
Espero que els interessi la meva proposta. Gràcies
Meritxell Cano i Ció ha escrit:
no fa gaire vaig estar per casualitat al monestir romànic de Sant Llorenç de Sous (Garrotxa, al costat de la Mare de Déu del Mont) i em vaig sorprendre enormement de la superfície que abastava aquest monestir i que sigui tant poc reconegut.
El que em va cridar molt l'atenció va ser la zona del presbiteri de l'església pel fet que el seu altar està alçat amb una espècie de petita cripta a sota i que em va recordar a Sant Vicenç de Cardona però en ruïnes. Potser estaria bé que el donéssiu a conèixer, doncs molta gent amb la qual he parlat no han sentit mai a parlar ni del monestir ni d'aquesta zona tant bella de la Garrotxa.Si més no podríeu dedicar un documental dels vostres que feu després del programa a monestirs romànics poc coneguts.
Una de les fotos que hi vaig fer a Sant Llorenç de Sous (per si algú li interessa): https://www.facebook.com/me...!/photo.php?fbid=10150680868051009&set=a.59972266008.61436.721316008&type=3&theater
Espero que agradi la proposta. Moltes mercès!!
Ester Ballart Hernández ha escrit:
Montse Ossa Suades ha escrit:
Jo us recomanaria el jaciment del meu poble, El Cogulló, al municipi de Sallent (Bages). És un poblat ibèric de la tribu dels Lacetans que es va començar a excavar als anys 70. És interessant per les seves dimensions i situació estratègica, al capdamunt d'un turó que controla el riu Llobregat pel seu pas pel Pla de Bages. Fou un important nucli de població, centre mercantil, de relació i protecció amb altres assentaments propers i lloc de pas i de control territorial. S'hi van campanyes d'excavacions anuals, però encara hi ha molt per descobrir. Forma part de la ruta dels ibers, projecte del Museu d'Arqueologia de Catalunya que ha donat a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país. Animeu-vos a a venir a excavar en aquest tresor de la Catalunya Central!!
Jordi Martin Carbonell ha escrit:
Jo recomanaria el poblat ibèric d'Ilturo a Cabrera de Mar. Si, ja se que ja heu excavat una mica per la porta i que ja heu estat a Ca l'Arnau i a Can Modolell, però la ciutat d'Ilturo era la capital de la Laietània amb una superfície d'unes 8 Ha de les que només s'ha excavat un 10% com a molt. Resumint es un jaciment enorme que esta oblidat i que si no feu alguna cosa els que podeu, s'acabara perdent.
Desitjo que us agradi la proposta i anims amb el vostre programa!!!
montserrat sabatè fontanet ha escrit:
Albert Carrión Adan ha escrit:
Marc Beà i Pardo ha escrit:
Jo recomano el turó de la Seu Vella de Lleida, a la Roca Sobirana. En un espai gòtic, romànic, islàmic,fortificacions del XVII i XVIII... i segur que no gaire profundament romà i ibèric. Hi ha passat molta gent i tots hi han deixat petja.
A gaudir!
Domènec Leal Martínez ha escrit:
Felicitats pel programa que duri moltes temporades més.
Josep Carlos Babot ha escrit:
També seria interessant fer una comprovació a Cabrils, el poble del costat...Resulta curiós que Vilassar tingui patrimoni romà, Cabrera de Mar també i Cabrils, que està en mig... només tingui torres amb piscina... Potser deu ser perquè, com ara, Cabrils no tenia sortida, ni de peatge, de l’Autopista Via Augusta i els romans van passar de llarg! ;)
Eva Jove Casabella ha escrit:
Xavier Bonet Casals ha escrit:
Pau Expósito Tutusaus ha escrit:
Moltes gràcies!
Amb totes aquestes idees es poden fer encara molts programes més!
Salut i força!!
Marc Cubarsí Miquel ha escrit:
FrancescXavier Carranza ha escrit:
El punt de partida és la Bestorre de Monistrol de Montserrat, una torre de guaita que no sabem si era cristiana o musulmana. El professor Hernández Cardona suposa que els senyals d'alerta els feia amb una altra torre situada prop de l'ermita de Sant Antolí. Encara no s'ha trobat el poblat andalusí dels Bacus, el primer poblament a Monistrol.
Guifré el Pelós amb el repoblament de la frontera va reobrir el camí de la sal, que seguia el Llobregat.
Terra de Llegendes, totes cristianes degut al desenllaç històric.
El masover de Can Martorell creu conèixer l'ubicació del Castell Marro que segons la llegenda construí Otger Cataló.
La llegenda dels pastorets Riusec que trobaren la Mare de Déu, la llegenda del Castell del Diable, els orígens de Santa Cecília, la llegenda de la Mà Morta.
Que hi ha de cert en aquest Far West del Comtat de Barcelona? o Far South del de Manresa?
Trobareu les germanes de la Bestorre? Ens direu si és andalusina o cristiana? Trobareu el poblat dels Bacus? Hi ha el primer temple cristià de Montserrat sota l'església de Sant Pere?
Tant de bo vingués el super-equip de Sota Terra!
Sílvia Lleonart Farrés ha escrit:
A Argentona fa uns anys van enderrocar una casa,Can Doro, i es va descobrir un necròpoli. No teniu curiositat per saber que, qui,com i quan?
Carles Quintana Fernandez ha escrit:
meritxell roca utrera ha escrit:
Oriol Duch Subirats ha escrit:
Francesc Guitar ha escrit:
Jo us proposo que excaveu a la "Balma de la xemeneia", als cingles de Sant Roc (Amer). Seria un lloc interessant perquè podríeu parlar de la llegenda de Solutré. Malauradament crec que hi havia alguna disputa amb el propietari dels terrenys però potser amb la mà de TV3 hi podríeu intercedir.
Per cert, em sembla molt bona la idea del monestir romànic de Sant Llorenç de Sous (tan espectacular com desconegut).
Pau Turon Izquierdo ha escrit:
el jaciment que voldria recomenar és la Torre dels Moros, situada a l'entorn de Llagostera (El Gironés, Girona). Unes excavacions de fa uns anys (s'en publicà un llibre i tot), posà de manifest que el conjunt era una petita terme rural romana del segle III dC. El problema es que actualment no sabem on està la resta de la vil·la, encara que sospitem que té que ser molt a prop. Per tant ens aniria bé fer un seguit de sondeigs per poder-ho localitzar.
Marta Garijo Ramos ha escrit:
Queralt B S ha escrit:
A mi m'agradaria recomanar una visita a Santa Creu de Llagunes, les restes d'un recinte fortificat medieval. Em va impressionar la seva situació estratègica i la seva mida força gran, així com el color tan vermellós de la pedra.
Gustavo Rodríguez Núñez ha escrit:
Vull recomanar un jaciment a la ciutat de l'Hospitalet. Es diu Torre Llampada, també coneguda com la casa de la Torrassa. Adjunto un link on podeu trobar més informació
http://es.wikipedia.org/wik...
Per cert, vull participar al sorteig del llibre "Un poble en el temps del romànic"
Moltes gràcies
Antònia López Cesáreo ha escrit:
El que jo vull recomenar no és ben bé un jaciment, sino un poble on s'han trobat restes arqueológiques importants. Es tracta del meu poble, Mollet del Vallès, on jo crec que si s'investigués una mica més es trobarien coses molt interessants. De fet, al centre del poble, ja s'ha trobat: el menhir, restes humanes, ceràmiques, etc. de segles passasts. També s'han trobat, a la zona de Gallecs.
http://www.molletvalles.cat...
Una salutació.
Jose Antonio Lozano i Rodriguez ha escrit:
Sant Boi va ser durant l'antiguitat un nucli estratègic, a cavall entre l'estuari del Llobregat (ja que l'actual delta és de formació molt més moderna), el riu (navegable per a embarcacions de poc calat), Montjuïc i la ciutat de Barcino. Els seus orígens són molt antics. Es remunten, com a minim, al segle V abans de Crist, que està datada la mina íbera de ferro situada en el que avui dia és la plaça de la Constitució, a escassos metres de l'església parroquial de Sant Baldiri. En l'any 1953 l'arqueòleg afeccionat Ramon Mas, amb el suport de l'historiador Carles Martí, va iniciar l'excavació de les termes romanes baiximperials, avui completament desenterrades i en molt bon estat de conservació. Més endavant, al començament dels anys 80, en els terrenys de l'antic Mercadal (prop de l'església parroquial), es van realitzar noves prospeccions, les quals van donar com resultat l'aflorament de murs i materials romans. En l'any 2006 es va realitzar en aquest lloc una excavació en tota regla (finançada per l'Ajuntament i la Generalitat), la qual va treure a la llum el que previsiblement serien les primeres termes de la Sant Boi romana. Segons Maria Lledó, arqueòloga municipal, van ser construïdes entorn de l'any 70 de la nostra era, i es van abandonar –a resultes d'un incendi- a mitjans del segle II després de Crist. Les actuals termes, del baix Imperi, van ser construïdes a la fi del segle II, o a principis del segle III. Durant les prospeccions realitzades en l'any 2005, en l'edifici conegut menjo Ca la Teresa (en la plaça de l'església), va ser trobada una peça molt curiosa. Es tracta d'un atuell de ceràmica, datada entre finals del segle II i inicis de l'III, en la qual un esclau de nom Germanus escriu amb un punxó el següent advertiment: Germani sum. Fur caue malum (Sóc propietat de Germanus. Lladre, tem el malefici). Aquesta inscripció és un raresa en el context romà; només s'han trobat dos exemples semblants: a Pompeia i al sud de França. Germanus no és l'únic ciutadà romà conegut a Sant Boi de Llobregat. Contemporani d'aquest era Primitiva, que va inscriure en un plat de ceràmica el seu propi nom. Dos segles més vell és Iulius Anicetus, obrador d'àmfores de vi, les quals eren exportades, des del port d'ancoratge de la localitat, a diversos punts del Mediterrani Occidental.
Angela Morrissey Blanch ha escrit:
Xavier Guasch Sànchez ha escrit:
Jo us faré una proposta doble (una més concreta que l'altra).
Per començar un assentament geoestratègic excepcional del món iber: el Castellet de Banyoles, entre Móra i Ginestar. Hi vaig ser fa uns anys i em va impressionar tant el seu entorn (accés -entre torres- i rampes d'assetjament -tocant la carretera-), com la seva extensió (més de 4ha).
El segon sempre m'ha resultat un enigma i no sé ben bé on ubicar-lo. He sentit parlar els pagesos de la vora de Reus de troballes de ceràmica ibera als terrenys que hi ha entre la Riera de Maspujols, el Camí del Roquis i la N-420. Molt a prop hi ha un jaciment romà de producció d'àmfores.
Com més difusió en fem més conscients serem de la nostra riquesa! Una abraçada a tots!!
Francesc Gobierno ha escrit:
Un altre "Castell" en un entorn únic es el poblat ibèric de Cala Castell, al nord de Palamós.
Albert Pozo Hidalgo ha escrit:
Un d'ells són les coves prehistòriques de Serinyà, a on els treballs de recerca estan més avançats.
I l'altre es troba a Camós i és el jaciment de Vilauba, que data del S.II aC on hi van viure romans i posteriorment els visigots. En aquest lloc encara hi ha feina per fer. I molt a prop hi ha el Dolmen de les closes.
Nuria Baliellas ha escrit:
Antoni Conejo ha escrit:
Sara Gutiérrez Ramos ha escrit:
Felicitats pel programa!
M. Assumpció Surrell i Saurí ha escrit:
Us voldria recomanar el jaciment del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter (el Gironès) perquè tinc entès que s'hi han fet troballes interessants i m'agradaria saber-ne més.
David Domingo Esgleyes ha escrit:
Jo recomenaria el castrum visigòtic del puig-rom a Roses del segle VII-VIII D.C que com diu la pàgina web de Roses:
Davant la magnitud i la importància del poblat, és considerat un important exemple de poblament comunitari, tipus burg medieval, del qual es tenen molt escassos exemples d’aquesta època.
Hi vaig anar fa dos anys i el vaig trobar molt interessant ja que ocupava una gran extensió a sobre el puig amb muralles que l'encerclaven tot, quasi no es veien però s'intuïen, amb cases adossades a les muralles, un portal descobert i crec que a la part alta del puig i devia haver-hi algun edifici important i cases per els voltants.
eStava molt poc excavat i donaria molt de joc.
Manel Segura Torà ha escrit:
Encara que ja fa anys que s'està excavant gràcies als camps de treball de joventut i altres excavacions, encara queda molt per descobrir !! Per exemple... la torre de les bruixes ! que és una torre que està a uns 100 metres del castell i d'on s'expliquen moltes llegendes. També és molt interessant un possible poblat ibèric que hi ha en aquest mateix turó del castell i que no s'ha excavat encara. També s'estan trobant parets amb graffitis medievals i queden habitacions per excavar. El castell n'ha vist de tots colors ja que ha viscut diferents conflictes al llarg dels segles, els últims dels quals foren les guerres carlines i el seu bandolerisme associat. Fins i tot es va trobar un misteriós esquelet sense cap enterrat dins la torre de l'homenatge que sembla que data de l'època dels trabucaires !
És un castell llegendari, i com va dir Bernat Desclot a la seva crònica, "Montsoriu és un dels castells més bells e nobles del món" !! :) Salut !
Isabel Albreda Vicente ha escrit:
El que per mi fa molt atractiu aquest jaciment és que s'han trobat sitjes i recintes de culte amb restes humanes (sacrificis humans?) que s'emparenten amb les tradicions celtes de la Gàl.lia. Excavar aqui seria una bona manera d'esbrinar si els anomenats "ibers" que hi havia al principat eren en realitat celtes, ja que els "nostres ibers" eren molt diferents dels ibers del sud. La ceràmica, l'armament, etc... són diferents, i aquestes restes humanes trobades aqui com els cranis enclavats de jaciments propers són totalment comparables als trobats en jaciments celtes de l'antiga gàl.lia. ¿Els ibers del principat eren en realitat celtes que feien servir l'escriptura ibera per fer transaccions comercials ? teniem druides en els boscos de l'Empordà ? Molaria que ho poguessiu descobrir ! :) Fins aviat !
ADAM GENIS DOMENECH ha escrit:
Arcadi Peralta Encinas ha escrit:
Seria genial que continuessiu investigant l'aparició misteriosa de diversos esquelets a Santa Coloma de Queralt ara fa uns 20 anys... Crec recordar q eren de epoca jueva... En aquell moment es va documentar i seria molt interessant q un dia vinguessiu per aquest poble a gratar sota terra... És un poble amb molta historia.... a mes de tenir una gran importancia en epoca medieval, va formar part de la marca hispanica. A banda tenim una sinagoga jueva verge per els vostres pics!!
Pau Arcas ha escrit:
Va vinga nois ! a fer història !!!
Ferran Seguí Salvà ha escrit:
Ferran Seguí Salvà ha escrit:
Però si busqueu una cosa més actual també podrieu ensenyar com era l'església de santa Maria de Blanes (s.XIV) abans de l'incendi de 1936 que va destruir gairebé tot el conjunt gòtic a més del retaule barroc i dues trones d'Antoni Gaudí
Raúl Balsera Moraño ha escrit:
Vanessa Serra Parra ha escrit:
El castell de Sanaüja s'ubica dalt d'un turó que domina el poble de Sanaüja, a la Segarra. Apareix documentat l'any 1001 en una butlla del papa Silvestre II en la que s'atorga la fortalesa al Bisbe d'Urgell.
Original del segle XI, les restes evidencien diverses fases constructives fins arribar als segles XVI i XVII, quan el castell fou convertit en palau episcopal. L'any 1583, Josep de Calassanç va ser ordenat sacerdot a l'església del castell. D'aquesta època és el campanar de cadireta amb cinc ulls que va fer la funció de campanar fins a l'any 1929. (informació de wikipèdia)
Fins ben aviat
Vanessa Serra
Vanessa Centelles Lázaro ha escrit:
Pau Esplugas ha escrit:
Hi ha molta història amagada i no s'ha investigat massa.
hos deixu un link amb tota l'explicació:
http://www.viaavgvsta.anona...
Gràcies
Manuel Vilella i Rius ha escrit:
Extracte del llibre...
ATHANÀGIA
La gran ciutat ibèrica perduda, descoberta a les terres de Lleida?
Tant de bo les autoritats polítiques i publiques (TV3) catalanes o els
empresaris catalans amb vocació de mecenatge cultural s’adonin de la importància que pot tenir retrobar-se amb l’Athanàgia i hi destinin els recursos necessaris per a fer-hi un treball de recerca arqueològica digna i portada per investigadors catalans familiaritzats amb la cultura hel•lènica, basca i ibera.
Penso que cada cop es parlarà més d’Athanàgia, la ciutat ibèrica desapareguda que aviat hauria de reaparèixer. Queda clar que es trobava a Sanaüja ( Sanahuja) en un indret que encara està nu d’edificis. El que oculta podria ser imponent, transcendental i sorprenent per molts aspectes. Catalunya està necessitada d'una troballa d'aquesta mena. A l’haver estat Athanàgia una ciutat culta, s’hi podrien trobar moltes inscripcions ibèriques i en altres llengües, com el grec, que farien possible a la fi el desxiframent tan anhelat de l’idioma iber, que és el gran problema que impedeix conèixer les arrels fondes del nostre país i adonar-nos que el català ja existia com a llengua pròpia i vernacla en aquells segles anteriors a la invasió romana, com no pot ser de cap més manera.
Autor del llibre: Jaume Clavé Cinca
jaumeclave@telefonica.net
1.- ATHANÀGIA. Història i localització de la Numància Catalana
http://www.balmeslibreria.c...
OgZBb6VnGlnN
Afegeix comentari
Per escriure els teus comentaris has d'estar registrat. Pots registrar-te ara.
Pots recordar la clau.
Comentaris