Jaciment puig ciutat

Puig Ciutat va ser un espai d'hàbitat romà, en la seva última fase, situat al terme de l'actual municipi de Oristà, a Osona, al segle I aC. Aquest jaciment arqueològic s’ubica en un altiplà de 5,1 hectàrees de superfície, envoltat per un dels meandres de la riera Gavarresa. Entre les restes de Puig Ciutat, hi ha un entramat de carrers, una muralla, habitatges adossats, material ceràmic, vaixella fina de taula i contenidors amfòrics. Segons les investigacions actuals, Puig Ciutat hauria estat emmurallat pel vessant sud i est de l’altiplà, on el pendent és menys accentuat. Les excavacions en tres punts diferents de l’entramat urbà han revelat diverses estructures, com ara un gran edifici central, de planta quadrada i amb una superfície de 130 metres quadrats. Arran de muralla, en l’extrem est de l’assentament, s’ha localitzat una altra estança, de dimensions més reduïdes, i amb una gran quantitat de ceràmica i material bèl•lic datat del segle I aC.



Segons Roger Sala, un dels responsables de la primera intervenció, juntament amb Àngels Pujols i Carles Padrós, Puig Ciutat “...té una extensió molt gran (5,1 hectàrees) per un assentament del segle I aC a Catalunya, ja que rares vegades superaven les 5 hectàrees i, actualment, només se’n coneixen dos casos més: Tarragona i Ullastret”. L’equip de “Sota terra” va trobar nombrós material bèl•lic, tant a dins com a fora de la muralla, raó per la qual es pensa que l’enfrontament es produí entre dos bàndols romans. Entre l’armament trobat, hi ha mànecs de punyal o projectils de fona, ballesta i catapulta.

El jaciment va ser descobert pels volts dels anys 80, com a resultat d’un moviment de terres. No obstant això, no es comença a conèixer de forma intensiva fins a l'any 2010, quan un equip jove comença a treballar-hi. Les restes excavades durant la campanya de l'estiu de l'any 2010 mostren una cronologia d'última fase d'ocupació que la situaria a mitjan segle I aC en un moment d'inestabilitat a la península Ibèrica.



L'època en què s'aixeca la muralla de Puig Ciutat es caracteritza per una forta conflictivitat, especialment a la península Ibèrica. Entre el 49 aC i el 45 aC hi ha la segona guerra civil romana, un conflicte militar protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat, liderada militarment per Gneu Pompeu Magne. A Hispània, Pompeu gaudia del suport de set legions. Per tant, la conquesta de la regió va convertir-se en un dels objectius prioritaris del cèsar, que va enviar el seu exèrcit cap a Ilerda (Lleida) des de la Gàl·lia. Unes setmanes abans de la batalla de Lleida, Afrani, un lloctinent de Pompeu, envia el seu exèrcit cap als Pirineus per ocupar les rutes que menaven cap a Ilerda. Per la seva banda, Cèsar entra a Hispània per la ruta alternativa de Girona, i topa amb l'exèrcit d'Afrani al Lluçanès, on probablement havien arribat abans i, per tant, havien tingut temps de bastir l'assentament de Puig Ciutat.