st plaça girona jueva

Com molts altres països, Catalunya ha tingut una relació complicada amb les comunitats jueves que s’establiren al país. La coexistència produí un interessant diàleg cultural, identitari, intel•lectual i científic, però les tensions esclataren definitivament a finals del segle XIV, quan les classes populars assaltaren els calls jueus, i s’institucionalitzaren a les acaballes del segle XV, amb el Decret de l’Alhambra. Aquest decret promogut pels Reis Catòlics, també conegut com Edicte de Granada, ordenava que tots els jueus havien de ser expulsats de la península Ibèrica, o convertir-se al cristianisme.

Però, a pesar d’aquests incidents, alguns jueus havien arrelat força a Catalunya, fins al punt que parlaven un dialecte anomenat “catalànic”, fruit de la trobada entre el català i l’hebreu. No obstant això, no podem oblidar que, probablement, un dels motius de recel envers aquesta comunitat eren els vincles identitaris ferris que mantenien allà on anaven. De fet, el naixement d’un nou dialecte, creat a partir de l’hebreu i una llengua local, era un fenomen lingüístic força comú.

Avui al “Sobre terra” us proposem un seguit d’activitats, indrets i documents, per aproximar-vos aquest episodi de les cultures catalana i hebrea. Un passat fascinant a pesar dels clarobscurs i el trist desenllaç dels segles XIV i XV.

st jueus haggad

A les ciutats catalanes encara s’hi conserven molts indrets que mantenen viva la presència jueva a Catalunya. El call de Montblanc es troba als carrers situats al voltant de la plaça dels Àngels. Durant el mes d’abril, s’hi celebra la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi a Montblanc. Aquesta festa acull activitats relacionades amb el passat medieval català, com ara la Mostra de Balls Jueus, que rememora danses com la "Fel shara" i "Shalom aleichem". Al call de Castelló d’Empúries, encara s’hi poden veure restes de la Sinagoga Nova, al carrer de les Peixateries Velles, així com làpides funeràries, restes de la simbologia jueva i del traçat urbanístic del Call. A Besalú, s’hi conserva un important testimoni del passat jueu a Catalunya: el Miqvé , un dels tres únics banys rituals jueus que es conserven a Europa, a l’indret on s’aixecava la sinagoga medieval. En canvi, al call tortosí, avui dia encara hi podem trobar el forn de la Terrisseria i el portal dels Jueus o del Ferro, que permetia arribar al cementiri jueu.

st call bcn

La comunitat jueva barcelonina va ser una de les més importants de la Catalunya medieval. De fet, els jueus de Barcelona van ser un referent dins del judaisme europeu de l’edat mitjana. Al segle XIII dC, al call barceloní, situat entre els carrers dels Banys Nous, Sant Sever, Sant Honorat i la Baixada de Santa Eulàlia, hi vivien unes 4.000 persones. Un segle més tard, a Barcelona s’hi comptabilitzaven fins a 5 sinagogues, fet que deixa constància del pes de la comunitat jueva a la ciutat comtal. Ara bé, a finals de segle, concretament l’any 1391, de resultes dels atacs als calls que es produeixen arreu del territori català, les sinagogues passen a domini real. Durant tots aquests anys, la Sinagoga Major de Barcelona, que havia estat construïda al segle VI dC, va restar oblidada. L’edifici va ser utilitzat com a tintoreria i, més tard, com a magatzem de materials elèctrics. Als anys 80 del segle XX, l’historiador Jaume Riera i Sants, amb la col•laboració de Miguel Iaffa, va calcular l’indret on es devia haver construït. La cerca va tenir èxit i l’edifici va ser comprat per l’Associació del Call de Barcelona, que en va recuperar l’espai i, actualment, l’usa com a lloc de culte amb el nom de Sinagoga Shlomo Ben Adret. Segons el traçat urbanístic actual, la sinagoga és al carrer de Marlet núm. 5.

La ciutat de Girona també acollí temps ençà una important comunitat jueva. Avui dia, encara es pot passejar pels carrers del call gironí i visitar la casa de Lleó Avinay o la torre de la Gironella, la fortificació on els jueus es refugiaven durant els aldarulls del segle XIV. Si voleu endinsar-vos en el call jueu de Girona, el web Pedres de Girona ens ofereix un itinerari que ens guiarà pels carrers estrets i foscos d’aquest antic barri.
Un altre edifici de visita obligada és el centre Bonastruç ça Porta, un conjunt visitable que aporta una visió completa de les distribucions i dissenys interiors dels habitacles jueus medievals. Dins, s’hi alberga el Museu d’Història dels Jueus, un centre que preserva i difon la història de les comunitats jueves de Catalunya.

st carrer jueus estret

Un dels punts d'interès més curiosos de la Catalunya jueva és el Carrer dels Jueus de la vila de Sarral. Aquesta vila de la Conca del Barberà va acollir una nombrosa comunitat jueva durant el segle XIV. El que no tenim clar és on devia posar-se aquesta comunitat, perquè el Carrer dels Jueus és el més estret de tot l'Estat!

Encara que avui dia és una gran desconeguda, la literatura hebrea en català és molt rica i va tenir un pes molt important durant l’edat mitjana. A l’anterior episodi de “Sota terra”, vam poder escoltar uns versos de Moixé Natan, un poeta i prestamista jueu de Tàrrega. Natan escrivia, sobretot, proverbis, un tipus de literatura molt popular a l’època entre els autors cristians, però que havia caigut en cert desús entre els autors hebreus. Resulta curiós comprovar fins a quin punt alguns dels proverbis de Moixé Natan són vàlids encara avui dia. A tall d’exemple, podem citar aquell que diu “No trenquis res quan et barallis que refer no puguis quan demanis perdó”. Un dels llibres més importants de Moixé Natan, “Qüestions de vida”, va ser editat en català el 2010 per l’Institut d’Estudis Món Juïc. El llibre inaugura la col•lecció “Eduard Feliu”, que acollirà properes edicions de literatura jueva catalana. El nom Eduard Feliu.

st mapa xuetes mallorca

La història de l’illa de Mallorca també és generosa en episodis conflictius amb les comunitats jueves. Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social mallorquí, descendents en part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme. Actualment, vora unes 20.000 persones porten cognoms que els vinculen als xuetes, com ara Bonnín o Fortesa. Tradicionalment, aquesta comunitat ha estat estigmatitzada i segregada a l’illa de Mallorca. Precisament, un dels personatges de “Mort de dama”, la cèlebre novel•la de Llorenç Vilallonga, és una poetessa xueta, de nom Aina Cohen, definida amb les paraules següents:

"Tenia el perfil aquilí, els ulls un poc junts, la qual cosa li donava una expres[s]ió d’òliba, i la pell tirant a xacolata, com si el sol de Son Magraner l'hagués cuita. S'ignorava l'edat: tant podien esser trenta anys com cinquanta. [...] Tenia els cabells com la tinta i per dissimular la llargària del nas se l'empolvorava de blanc i vermell, de manera que semblava postís."

Aina Cohen, que a més de poeta i xueta també és homosexual, intenta ser acceptada entre l’aristocràcia i l’alta burgesia de Palma, gens disposades a passar per alt la seva condició jueva. Amb molta ironia, Vilallonga satiritza les classes socials de la Mallorca dels anys 20 en una de les obres cabdals de la literatura catalana del segle passat.

Les comunitats jueves de Catalunya han estat el tema d’alguns assaigs publicats. El llibre “Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval” (Àmbit Serveis Editorials i Ajuntament de Girona), escrit pels investigadors Sílvia Plana i Manuel Forcano, és un dels primers llibres de divulgació sobre la vida quotidiana dels pobles hebreus en territori català. El llibre reivindica el llegat intel•lectual i científic d’aquesta comunitat, així com les dificultats de convivència amb la població autòctona, que acabà amb els tristament cèlebres avalots de finals del segle XIV.
Vicenç Villatoro també s’aproxima a aquest tema en el llibre “Els jueus i Catalunya” (Barcanova), reeditat constantment des del 1992. Tot i això, Villatoro no es limita tan sols a estudiar l’edat mitjana, sinó que ressegueix el diàleg entre les cultures catalana jueva fins als nostres dies. Comenta la identificació dels catalans i jueus que fan alguns intel•lectuals espanyols, i també les relacions entre l'antisemitisme i l'anticatalanisme. No és gens causal que alguns dels estereotips culturals jueus guardin tantes similituds amb l’estereotip català concebut a Espanya.