jaciment tarrega tombes

El jaciment de les Roquetes, al barri del Maset, és considerat el cementiri medieval jueu de Tàrrega, i està datat entre els segles XIV i XV. De 7.000 m2 de superfície, fou excavat pel consistori targarí, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i sota la direcció d'Anna Colet. La necròpoli se situa al nord-est del nucli urbà de Tàrrega, a l’extrem est del turó del Maset. Encara que, des dels anys vint del segle XX, havien aparegut restes humanes, es pensava que la seva importància era menor. L’any 2000 van aparèixer uns ossos en el decurs d’unes obres, però es van atribuir a víctimes de la Guerra Civil, i no es va comunicar la troballa al Museu Comarcal de l’Urgell. Gràcies a la intervenció del museu, s’aconseguí que les obres s’aturessin a fi d’iniciar-hi una prospecció arqueològica.

Fins ara, s’han descobert vora 155 cossos, exhumats segons el ritual jueu. La principal estructura arqueològica de la necròpoli és la fossa simple sense cobertura, també anomenada “de banyera”. Consta d’un sot d’entre 20 i 108 cm de profunditat, i de contorns arrodonits. També hi ha fosses simples amb cobertura, fosses sense coberta però amb taüt, i fosses antropomorfes, que es diferencien de les simples en un petit sot a la part superior on s’hi encabeix el cap. Aquest tipus de fossa era la més habitual en els enterraments cristians.



A la necròpoli hi ha també sis fosses comunes rectangulars que alberguen un nombre indeterminat de restes humanes. Fins ara, s’han desenterrat vora 70 cossos, bona part dels quals presenten signes de violència produïts per cops, ganivetades i destralades. Alguns cadàvers hi van ser enterrats precipitadament, tal com evidencia el fet que molts individus encara van vestits i no mostren signes d’haver estat enterrats segons cap ritu funerari.

Les tombes de Tàrrega estan disposades en filera i hi ha una separació d’uns 10 centímetres entre cadascuna. Els morts són enterrats embolcallats o bé amb una mortalla de lli blanc de baixa qualitat, o bé en un taüt de fusta de pi blanc sense polir. No hi ha grans luxes funeraris a la necròpoli, almenys entre l’últim quart del segle I i el primer del segle II, pel fet que el patriarca Gamaliél de Yabne va renunciar a tots els luxes relacionats amb la mort. Tot i això, al costat dels cadàvers s’hi han trobat alguns objectes, especialment de joieria, com ara braçalets, collarets o arracades.



Encara que en moltes ciutats catalanes queden reminiscències del traçat urbà dels antics calls, a Tàrrega, el seu rastre pràcticament es va esborrar. Per això, l’equip de “Sota terra” va excavar en 4 punts estratègics del suposat call per trobar qualsevol mena de resta que testimoniés el passat jueu de la ciutat. Al pati de la casa d’una veïna de Tàrrega, s’hi van trobar els fragments d’una vaixella de taula, finament decorada amb filigranes blaves, i també figures verdes i morades. Totes les restes són del segle XIV, però cap d’elles era d’ús exclusiu jueu o cristià, fet que no ens permet ni afirmar ni descartar que la casa formés part del call. La casa gòtica del carrer de l’Estudi també va ser objecte d’estudi de “Sota terra”. Aquesta casa es manté pràcticament igual que al segle XVI, amb molt poques alteracions. Segons els registres, es troba ubicada a l’antic carrer del Call, i és molt possible que fos propietat d’Abram Salom, metge de prestigi que va exercir durant el segle XV. Tot i això, cal ser cautelosos, ja que, com afirma l’arqueòleg Jordi Amorós: “És difícil afirmar que un vestigi sigui jueu, perquè no tenien unes estructures distintives”.



L’equip del programa va buscar, també, el forn públic del call. Gràcies a molta documentació, se sap del cert que el forn es troba a l’interior d’una casa que conserva l’estructura arquitectònica del segle XV. Els arqueòlegs de “Sota terra” van excavar-hi i el resultat del seu treball va ser la descoberta d’un basament de pedres que indicaria la presència d’estructures subjacents
amb una planta diferent de l’actual. També s’hi van detectar fragments ínfims de carbons, però, a pesar de les troballes, encara s’ha d’excavar molt per trobar proves concloents de la presència del forn. La plaça de la Palla, per on antigament passava el carrer de l’Escola dels Jueus, va ser perforada per buscar-hi l’antiga sinagoga. Tot i això, les excavacions van treure a la llum només un forn de bronze i una claveguera dels segles XVII i XVIII. Però, a pesar que molts documents indiquen que la zona era un important nucli d’habitatges jueus, de moment, les proves no ens permeten afirmar que allí hi hagi la sinagoga.