Sobre terra vi roma antiga

En el programa anterior vam comprovar que a Cabrera s’hi fabricava un vi aspre i barat per a les tropes romanes. Però, actualment, Catalunya és una terra on es produeixen vins d’alta qualitat, com bé testimonien les 11 denominacions d’origen del país. Avui al “Sobre terra” us portem propostes relacionades amb la tradició vinícola catalana.

A Catalunya tenim molts museus dedicats al món del vi. Potser el més reconegut és el VINISEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ubicat a Vilafranca del Penedès. Segur que alguns de vosaltres, deveu pensar: “Sí, sí, un museu del vi; molt interessant. Ens faran salivar amb fotos de copes plenes de vi, però no en podrem tastar ni una gota!”. Doncs us equivoqueu, perquè el museu us ofereix el menú VINISEUM, una experiència amb què gaudireu d’una visita al museu i un menú especial inspirat en l’exposició. El menú consisteix en un aperitiu, tres plats i unes postres. Es pot triar un vi o un cava d’entre nou referències diferents procedents dels cellers Amics d’Honor del Museu.

També cal esmentar el Museu del Vi del castell de Peralada, on hi ha exposats més de 750 estris i eines relacionats amb la cultura del vi. També es pot visitar el celler on s’elabora el cava Gran Claustro, i passejar per les galeries que recorren el convent del Carme.

sobre terra youth bacchus

Potser recordeu que, a l’episodi de Cabrera de Mar, els arqueòlegs van comentar que el vi que s’hi produïa no agradaria gens ni mica als nostres refinats paladars. El vi ha estat una beguda que ha canviat molt amb els anys, bo i adaptant-se a l’evolució dels gustos i costums de la nostra societat. Avui dia, és realment difícil trobar cap vi amb un gust similar al de l’antiguitat. Un dels que més s’hi assembla és la Retsina, un vi grec, l’elaboració del qual no ha variat massa durant els últims 2.000 anys. Abans que al segle III els romans comencessin a utilitzar la bóta de fusta per elaborar, fermentar i emmagatzemar el vi, els grecs empraven àmfores de pi blanc. La resina d’aquest material ajudava a estancar el contenidor i evitar així que hi penetrés l’oxigen i el fes malbé. Alhora, aquestes àmfores donaven al vi el característic aroma de la resina. Actualment, aquest vi encara es produeix i es pot trobar fàcilment, i a un preu assequible, en molts restaurants i tendes de productes grecs.

Un altre vi que s’apropa una mica al que es podia beure a l’antiguitat és el Glhüwein, molt popular al centre i l’est d’Europa. Aquest vi es condimenta amb espècies com el clau i la canyella, i també amb altres aliments com la taronja. Però el Glhüwein no es consumeix fresc ni a temperatura ambient, sinó ben calent, com si fos un brou de sopa. Certament, no és un vi massa refinat, però us ajudarà a comprendre millor com es consumia antigament i, també, a combatre el fred.

sobre terra casa pardet

Com dèiem, la fabricació del vi ha evolucionat molt durant els 7.000 anys d’existència que té. Però ha estat durant el segle XX quan, gràcies als avenços químics i tecnològics, els processos de fabricació del vi s’han perfeccionat més. No obstant això, en els últims anys han aparegut un conjunt de productors de vi que reivindiquen uns processos de fabricació menys industrials i més similars als que s’empraven antigament. Diversos vinicultors, com ara Casa Pardet, un productor vinícola lleidatà, recorren a l’agricultura ecològica i biodinàmica. El cultiu de les seves vinyes es basa en mètodes antics, com els que podem trobar, per exemple, al “Calendari del pagès”, encara que el sabor dels vins està més en sintonia amb els gustos actuals. També podem destacar Vino Artesano, una jove botiga de Barcelona que, precisament, es dedica a comercialitzar vins produïts a escala no industrial, amb una intervenció mínima o nul•la de productes químics aliens al procés natural de la seva creació.

sobre terra prades

La cultura catalana és indissociable del vi. De fet, cap celebració digna d’aquest nom pot prescindir d’una ampolla de vi o cava damunt la taula. És tan fort aquest vincle que algunes festes s’organitzen només al voltant de la ingesta d’aquesta beguda alcohòlica. Coneixeu la Festa del Cava de Prades? Durant aquesta celebració, pels quatre gals de la font renaixentista de la plaça del poble, només una nit, hi raja cava en lloc d’aigua. I, per descomptat, els assistents també beuen cava com si es tractés d’aigua. Si mai heu volgut experimentar com devia ser una bacanal romana, s’ha de dir que la Festa del Cava de Prades s’hi assembla força. A més, podreu afirmar sense vergonya que no beveu per vici, sinó per erudició!

sobre terra guia vins 2012

Si voleu endinsar-vos en el vast món dels vins catalans, no us podeu perdre la “Guia de vins de Catalunya 2012” de l’Editorial Pòrtic. S’hi ressenyen 1.600 vins de 370 cellers diferents, o sigui el 74 % de la producció vinícola catalana. Els autors, Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, han realitzat tots els tasts a cegues, de manera que no en coneixien ni el preu ni les bodegues per endavant. Amb aquesta guia, podreu descobrir alguns dels secrets més ben amagats de Catalunya sense posar-vos el salacot i sense acabar amb terra fins a les orelles.

Si us agrada la història i no us fan por les pàgines plenes de gràfics i dades, podeu donar un cop d’ull a “Vins i vinyes: 1.000 anys d’història”, coordinat per Emili Giralt i publicat per la Universitat de Barcelona. En aquest volum, s’hi recullen les conferències i comunicacions presentades en el marc del III Col•loqui d’Història Agrària sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als Països Catalans. Els articles versen sobre temes diversos relacionats amb els vins catalans, com ara la producció de vins escumosos abans del 1900 o el vi en les cançons populars antigues. Aquest document és una fita en l’estudi de la producció vinícola catalana, encara que, per als que esteu menys acostumats a la història dura, potser la munió de dades i noms tècnics us marejarà més que dues copes de vi fort.

sobre terra festin sentides redel tusquets

Quin gust devien tenir els vins que bevien Cèsar o Horaci? En quines situacions prenien vi els antics grecs? Perquè bevien tant vi els monjos de l’edat mitjana? A “Un festín en palabras”, l’assagista francès Jean-François Revel ens porta a passejar per 2.500 anys de records gastronòmics, de l’Atenes de Pericles a la Roma de Ciceró, dels monestirs de l’Europa medieval als descobriments culinaris produïts arran de la descoberta d’Amèrica. “Un festín en palabras” és un llibre de gastronomia general, però compta amb un capítol específicament dedicat al vi, tal com pertoca a aquesta omnipresent beguda, que acompanya tots els nostres àpats des de fa milers d’anys.

La humanitat ha fabricat vi des de molt antic. Alguns experts afirmen que aquesta beguda ja es produïa al neolític, segons dedueixen a partir del sediment rogenc d’unes àmfores que es van trobar a l’Iran. Però, des de llavors, la tècnica per elaborar-lo s’ha refinat molt. A “El vi”, d’Eduard Puig, se’ns ofereix una introducció amena al procés de producció del vi, com ara el cultiu de la vinya, els controls de qualitat o els processos que permeten l’obtenció dels diferents vins. En tan sols 129 pàgines escrites de forma molt entenedora, qualsevol persona pot donar el primer pas per convertir-se en un enòleg expert.

El vi i l’amor sempre han estat bons companys. Aquesta màxima la coneixien prou bé els antics grecs, ja que Dionís (conegut pels romans com a Bacus) era, alhora, el déu del vi i també de les passions desfermades. Però aquest vincle era vàlid tant a l’antiguitat com avui dia. Per això, l’escriptor valencià Vicenç Palatsí ha reunit a “Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi” una sèrie de contes propis on l’estima del vi i els cossos van sempre agafades de la mà.

Però, aneu amb compte! Perquè el vi és una arma de doble tall. Com deia el poeta llatí Ovidi, “...amb l’abundor de vi l’ànsia s’esvaeix”, un consell que podem trobar, juntament amb molts altres, a “Art d’enamorar”, on Ovidi ens recorda constantment que el vi pot passar d’amic a enemic amb un sol glop de més. Jaume Juan Castelló n’ha fet la traducció al català i Adesiara l’ha editat.