iCat FM - SOTA SOSPITA
Categoria: Actualitat
Escrit per: Ferran Auberni
Penélope Cruz lluita contra el càncer a la seva nova pel·lícula. L'actriu madrilenya és la protagonista de "Ma Ma", que s'estrenarà l'11 de setembre i que avui se n'ha publicat a internet el primer tràiler.



Penélope Cruz interpreta a la pel·lícula una mestra a l'atur a qui li diagnostiquen un càncer de pit. Es tracta d'un viatge vitalista, èpic i lluminós, segons explica la distribuïdora de la cinta en un comunicat. "Ma Ma", coprotagonitzada per Luis Tosar, la dirigeix Julio Medem, autor de títols com "Tierra", "Los amantes del círculo polar" o "Lucía y el sexo". És la primera vegada que Cruz i Medem treballen junts.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Repàs de les estrenes de la setmana, encapçalades per la superproducció "San Andrés", que recrea un potent terratrèmol a Califòrnia. Entre altres propostes, la cartellera també es renova amb la comèdia d'acció "Espías" i el drama familiar brasiler "Una segunda madre", premiat als festivals de Berlín i Sundance, als Estats Units.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: El que vindrà
Escrit per: Ferran Auberni
El cineasta i productor català Antonio Chavarrías afronta el seu projecte més internacional i ambiciós fins ara. És "El elegido", un nou biopic sobre Ramón Mercader, filmat bàsicament en anglès i a Mèxic, durant 8 setmanes (dues de les quals a Barcelona). Hem parlat amb el director de "Susanna" i l'actriu anglesa Hannah Murray, que participa a la sèrie "Joc de trons".



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
La millor estrena de la setmana es diu “White God”, una premiada coproducció hongaresa sobre la revolta d’un grup de gossos.

Fotograma de "White God", de Kornél Mundruczó

Qui diu que el gos és el millor amic de l’home? El director hongarès Kornél Mundruczó (“Delta”, 2008) s’encarrega de desmuntar aquesta popular teoria a la sorprenent “White God”. A través d’una més que inquietant història que mescla amb naturalitat i habilitat diferents gèneres, la pel·lícula es podria veure perfectament com una versió canina i d'autor de la saga d''"El planeta dels simis". I és que "White God" mostra la rebel·lió d'un grup de gossos contra els humans. Tot plegat en el context d’una nova llei que dóna preferència als animals de raça, imposant un tribut als gossos de races creuades. Premiada a la secció "Un certain regard" del Festival de Canes, la pel·lícula té una clara mirada al·legòrica sobre l’opressió dels ciutadans avui dia i el possible alçament de les masses. “White God”, crítica evidentment amb el maltractament als animals, té imatges impactants i potentíssimes, sense trucs digitals, que et deixen amb la boca oberta pensant en la complexitat del rodatge. I a més, és el millor exemple, tal com reivindica Mundruczó, que l’art mai ha de deixar de ser crític. No es pot demanar res més!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Repàs de les estrenes de la setmana, encapçalades per la comèdia romàntica "Ahora o nunca". No us perdeu, per cert, les declaracions de Dani Rovira. És la primera vegada que sento un actor qüestionant una pel·lícula en la seva campanya promocional.
D'entre les novetats destaquem, sobretot, el premiat drama hongarès "White God" i el 'thriller' polític "El niño 44", ambientat a la Rússia estalinista.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Ja s'ha estrenat “Hablar”, una comèdia dramàtica experimental i actual rodada en un únic pla seqüència de 75 minuts pels carrers de Lavapiés, a Madrid

Fotograma de la comèdia "Hablar", de Joaquim Oristrell

Què passa últimament amb el pla seqüència? És veritat que se’n fan des de fa molts anys; un dels més famosos és el de Hitchcock a “La soga” (1948). També és mític el d’Orson Welles per arrencar a “Sed de mal” (1958) o el de Brian de Palma al principi d'“Ojos de serpiente” (1998). Però en els últims temps s’acumulen els directors que es posen el repte d’utilitzar aquesta tècnica en tota la pel·lícula, és a dir, que roden la seva història un únic pla. El cas més sonat i prodigiós (tot i que està falsejat en alguns moments amb efectes digitals) és el d’Alejandro González Iñárritu amb “Birdman”, guanyadora de 4 Oscars aquest any. Fa una mica més d’una dècada Alexandr Sokurov va sorprendre’ns amb un pla seqüència brillant pel Museu Hermitage de Sant Petersburg a “El arca russa”. I aviat veurem l’atreviment de Sebastian Schipper a “Victoria”, interpretada per la Laia Costa, on la càmera s’introdueix pels carrers del barri berlinès de Kreuzberg. Ara ha estat, com dèiem, Joaquim Oristrell qui s’ha sumat a aquesta tendència amb “Hablar”. Diu que aquest format li permetia agilitzar la producció i tenir un repartiment impensable si hagués optat pel sistema habitual. Juan Diego Botto, Raúl Arévalo, Mercè Sampietro i Marta Etura són alguns dels protagonistes d'aquest interessantíssim projecte, del qual només es va fer un assaig i quatre preses (l'última és la que es va escollir pel muntatge final de la pel·lícula). “Hablar” és un honest experiment plantejat amb tota la llibertat del món i que neix de les ganes de fer un pel·lícula en col·laboració directa amb els actors; ells han estat els que han escollit els personatges que volien interpretar, personatges perplexos i superats per la crisi a Espanya. Som davant, doncs, d’un cant vitalista a la paraula i a la vida de barri, que vol transmetre consciència social. No sé si ho aconseguirà, però només per la complexitat i l’energia del pla seqüència ja val la pena veure la pel·lícula.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Avui s'estrena la primera gran producció d'aquest estiu, la quarta part de la saga de "Jurassic Park". Steven Spielberg va crear la popular franquícia de dinosaures fa més de 20 anys, i ara recupera l'esperit original de la història amb nous personatges. La pel·lícula, que en català s'estrena a 25 sales del país i que aquesta vegada Spielberg firma com a productor executiu, encapçala el repàs de les novetats de la setmana. També destaquem l'honesta a comèdia experimental de Joaquim Oristrell "Hablar" i l'elegant drama d'època anglès "Lejos del mundanal ruido".



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Actualitat
Escrit per: Ferran Auberni
Aquest és el nostre humil homenatge davant la mort l'actor Christopher Lee per problemes respiratoris; una llegenda de la història del cinema i el Dràcula més famós de tots els temps (amb el permís de Bela Lugosi). Lee tenia 93 anys i deixa una trajectòria extensíssima, amb més de 250 pel·lícules. Un parell d'elles amb Pere Portabella, que ens dóna detalls de com el va poder contractar als anys 70.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Actualitat
Escrit per: Ferran Auberni
S'inaugura l'edició més ambiciosa de l'Atlántida, un festival de cinema per internet pioner en el sector. El director Jonathan Demme és un dels reclams de la programació d'aquest any, que inclou --durant un mes-- 20 estrenes absolutes a Espanya i un taller sobre cinema de propaganda.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Finalment s'ha estrenat l'encantadora "opera prima" de Leticia Dolera "Requisitos para ser una persona normal", que l'actriu catalana dirigeix, protagonitza i escriu.

"Requisitos para ser una persona normal", de Leticia Dolera

Honesta, optimista, colorista i desacomplexadament naïf. "Requisitos para ser una persona normal" és una d'aquelles pel·lícules que tenen màgia especial, tot i que objectivament sigui poc original i s'emmiralli clarament en el cinema de Wes Anderson i pel·lícules independents nord-americanes tan rodones com "Juno". El millor és que Leticia Dolera no se n'amaga, al contrari. Això converteix aquesta comèdia romàntica generacional en un bombonet; en un entranyable cant a la diferència que l'actriu catalana veu com una versió femenina de "Pagafantas". La història parteix de la sensació que tens quan no encaixes, quan estàs fora de lloc i lluny del que els altres esperen de tu.



La protagonista de la tercera part de la saga REC interpreta, al costat d'un sorprenent Manuel Burque (un monologuista que s'ha engreixat 15 kilos per interpretar el personatge), una noia d'uns 30 anys sense feina i parella. La pel·lícula segueix amb delicadesa i sentit de l'humor la seva terapèutica evolució, sempre amb el suport d'una banda sonora evocadora i essencial de la cantautora Luthea Salom, que també pot ser un descobriment per a molta gent. En resum, "Requisitos para ser una persona normal" (premiada al Festival de Màlaga perl millor guió, el millor fotografia i el millor muntatge) és d'aquelles propostes que et fan sortir del cine amb un somriure, que confirmen la personalitat de Leticia Dolera després dels seus tres aplaudits curts, i que a més ens serveixen per comprovar com de sobrevalorada està la perfecció.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

Enllaços patrocinats

Pàgina anterior   Pàgina següent

Enllaços patrocinats



<   juliol 2015   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.