Abans d’ahir vam tocar, altre cop, a la Fira de la Ratafia de Besalú. Ja fa anys, i ja no sé quants, que hi toquem.

En casos com aquest, es podria pensar que el ritual passa a ser un acte rutinari, que com que ja coneixem el lloc i el bolo es tracta d’un pas purament protocolari. Si que és cert que quan arribo ja sé com he de muntar el kit. La plaça fa un graó, i per tant l’escenari també, i el bombo queda entre dos nivells diferents i les potes han d’anar verticals. Ara ja ho sé, però el primer any vaig riure molt, buscant la manera de posar-me. Tot i així, tot i conèixer el terreny de batalla, per dir-ne d’alguna manera, no es tracta d’un bolo rutinari. I per què?

Foto: Oriol Rambán

Foto: Oriol Rambán


Doncs perquè sovint es tracta de l’última actuació abans d’acomiadar l’any, moment clau per tastar l’estat de forma de la formació. Perquè en aquest escenari hi ha passat de tot. És l’escenari on vam estrenar Crida, si no m’equivoco. És l’escenari on vaig conèixer en Peligru (sí, ens vam conèixer directament en una actuació). És l’escenari on, diumenge passat, vam tocar amb dues persones als pitus. Sí, vam tocar amb en Peligru i vam tocar amb en Jordi Meda, un experiment que va resultar d’allò més divertit i colorista.

Es tracta, també, de l’actuació que molta gent té al cap per veure Sol i Serena. Sorprèn la gent que, un any sí i l’altre també, venen a veure’ns perquè ja saben que hi serem, perquè ens van veure un cop i els va agradar i repeteixen. Sorprenen, també, els companys i amics de la zona que aprofiten la data per acostar-se a veure què fem, i que s’empassen el concert d’inici a fi.

A tots, moltes gràcies altre cop. Sol i Serena s’acomiada, ara sí, fins el 2011. Esperem que l’any vinent toquem igual de ben acompanyats però més vegades, que aquest any la cosa ha estat un pèl estancada. “Tothom està igual”, diu tothom. Doncs tothom estarà igual, però això no treu les ganes de tocar, o sigui que esperem que l’any vinent la cosa repunti. Nosaltres estarem a punt.

Kami

P.D.: Per cert, que us deixo aquí una altra foto de l'Oriol. Aquesta m'encanta.