Escrit per: solidaris
Per Francesc de Dalmases

Ricardo Ortega a Pazaric, Bòsnia i Herzegovina, en una imatge presa per Francesc Parés (Arxiu d’IGMAN-Acció Solidària)

El 8 de març de 2004 moria a Port-au-Prince el periodista de Dènia, Ricardo Ortega. Tenia 37 anys i el van abatre els trets que disparaven partidaris de l’expresident Aristide contra una manifestació de funcionaris públics haitians.


Aquest periodista de vocació i enginyer nuclear de formació havia estat corresponsal a Nova York, Washington, Moscou... però la seva passió eren les corresponsalies de guerra que l’havien portat a Bòsnia, l’Iraq, l’Afganistan i Txetxènia. .

» Text complet

Escrit per: solidaris
Per Carme Colomina

La taca de fuel al Golf de Mèxic
Ara fa un any, una explosió en una plataforma petroliera al Golf de Mèxic va provocar un dels vessaments de cru més greus de la història. L’accident va provocar la mort d’11 treballadors de la petroliera BP (British Petroleum) i van perforar un pou marí que va abocar més de 800 milions de litres de petroli al mar. Sempre diem que és difícil fer-se una idea de quantitats tan grans però, aquest vessament va ser 9 vegades més gran que el del Exxon Valdés, el petrolier que va embarrancar a la costa d’Alaska l’any 1989. Ha passat un any i ni l’economia d’aquesta zona del Golf de Mèxic, ni tampoc BP s’han refet del desastre.

El vessament va afectar la vida de milions de persones en els estats nord-americans de Louisiana, Mississippi, Alabama i Florida. El pou va estar escopint petroli al mar durant 5 mesos sense parar (del 20 d’abril al 19 de setembre). A més, per aturar la marea negra que s’acostava a la costa, també es van abocar 2 milions de litres de productes químics per dispersar el cru. Per tot plegat encara és impossible saber l’abast exacte del desastre ecològic.
.

» Text complet

Escrit per: solidaris
Per Carme Colomina

12 d'Abril: Dia Mundial d'Acció Contra la Despesa Militar


Global Day of Action on Military Spending


Posessió de Caps Nuclears (2009)
Rússia: 13.000
Estats Units: 9.400
França: 300
Xina: 240
Regne Unit: 185
El dia 9 d'abril va fer un any just que Rússia i els Estats Units van firmar l'acord de desarmament nuclear, l'anomenat nou START. Un acord per reduir un 30% els arsenals atòmics dels dos països, que concentren un 90% de l'arsenal atòmic mundial.

L'acord es va escenificar a Praga. Barak Obama i Dimitri Medvédev es comprometien -a més- a compartir informació i permetre que uns i altres s'inspeccionin mutuament els arsenals. Obama exercia aleshores, d'autèntic defensor d’un futur sense armes atòmiques. Després, el Congrés dels Estats Units es va encarregar de fer-li ben difícil la ratificació del Tractat.

.

» Text complet

Escrit per: solidaris
Per Gustavo Duch

En Josep es trobava molt cansat. Des dels 16 anys fins als seus 55 sempre ha treballat al camp i això –pensa- són molts anys d'aixecar-se amb el sol, d'un treball físic molt dur, de ensulfatar amb motxilla… En fi, ja falta menys per a la jubilació.

Per la seva petita finca passaven cada any estudiants d'agronomia en pràctiques, però cap havia estat tan persistent com l'Alba, que li repetia i repetia que havia de transformar el seu hort d'hortalisses en un model ecològic. Només es tractava d'imitar a la pròpia naturalesa i en Josep portava molts anys al seu costat com per atrevir-se amb el nou repte.

Per no escoltar-la més, en Josep es va decidir. Al cap de dos anys, l'hort ja estava transformat completament. I la seva ment també. Amb els seus propis ulls havia vist que es pot conrear perfectament sense productes químics; que tot creixia millor i fins i tot més bell; les seves escaroles i tomàquets van recuperar sabors oblidats… Però el més cridaner, la qual cosa no va saber explicar-se en Josep, va ser com ell va recuperar vitalitat i salut. Se li va passar aquella al·lèrgia crònica, no sentia fatiga i gairebé es va oblidar de la seva data de naixement.

Ara en Josep, a més de pagès ecològic, recorre Catalunya explicant a les seves companyes i companys com la indústria agroquímica els manté enganyats i malalts. Un activista, un lluitador, un antisistema amb molt bona cara... .
Escrit per: solidaris
Per Francesc de Dalmases

Alison des Forges
El 13 de febrer de 2009, quaranta-nou persones morien prop de Buffalo, a l’Estat de Nova York, en estavellar-se l’avió amb què viatjaven. Una de les víctimes era Alison Des Forges. Curiosament, la vida d’aquesta activista pels Drets Humans ja havia quedat marcada quinze anys abans per un altre accident aeri, el 6 d’abril de 1994, quan un míssil va abatre un luxós jet presidencial prop de Kigali. Hi viatjaven el president de Ruanda, Juvénal Habyarimana, i el president de Burundi, Cyprien Ntaryamira, tots dos d’ètnia hutu.

Alison Des Forges tenia un vincle íntim i passional amb Ruanda. L’any 1972 va dedicar la tesi doctoral a aquest país africà i des de llavors hi va passar bona part de la seva vida. Com a observadora de Human Rights Watch va denunciar que els acords de pau de 1993 entre el govern hutu i els rebels tutsis eren paper mullat i que només formaven part d’una estratègia per planificar amb temps la matança que es produiria al cap de poc. .

» Text complet

Escrit per: solidaris
Per Carme Colomina

El poble del petit emirat de Bahrein també reclama millores socials, vistos els efectes de la revolució a Tunísia i Egipte.
Des dels inicis de les revoltes a Tunísia i Egipte, sentim a parlar d’un possible efecte contagi. De peces de dòmino que anirien caient una rere l’altra. És impossible, a hores d’ara, saber quin efecte real tindran tots aquests moviments de protesta que ja s’estenen per Líbia, Bahrain, l’Iran o Algèria. Unes revoltes que s’estan reprimint amb duresa. Avui volem plantejar-nos què tenen en comú i què tenen de diferents aquests països i aquestes revoltes.

El primer efecte contagi va ser el de les immolacions. El 17 de desembre, el jove Mohamed Bouazizi es va auto-immolar a Tunísia en un acte de desesperació, que va tenir rèpliques a Algèria, l’Aràbia Saudita o Síria. Després es van estendre també les protestes, manifestacions de milers de persones demanant reformes als governs. De Tunísia a Egipte, però també a Jordània, Síria, el Iemen, Algèria, Marroc, Bahrain, Líbia o l’Iran. Tots tenen en comú que porten anys, dècades de règims autoritaris, amb diferents graus d’obertura. Tenen en comú un malestar social per l’encariment dels preus dels aliments. .

» Text complet

Categoria: General
Escrit per: solidaris
El Premi Solidaritat 2010, que atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya, va ser per a la Fundació Banc dels Aliments.




Rita Marzoa, directora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio, va rebre dimarts de mans de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, la Menció Especial de Mitjans de Comunicació del Premi Solidaritat.

En l'acte, que es va fer a la cambra legistaliva catalana, la presidenta del Parlament va destacar del programa Solidaris "l'aposta arriscada" que comporta i l'exercici d'altruisme, que "va en consonància amb la manera de ser i actuar" de la directora del programa. Per la seva banda, Rita Marzoa va dedicar el premi al president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i va voler subratllar que amb aquest reconeixement el programa se sentia "enorme". Marzoa va fer extensiu el premi tots els membres de l'equip, que va definir com "joves professionals amb voluntat transformadora", i va afegir: "amb més voluntat a partir del vostre reconeixement, continuarem treballant per la dignitat de les persones del món a la ràdio pública del nostre país".

El Premi Solidaritat l'atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que en la seva 25a edició ha decidit donar la Menció Especial de Mitjans de Comunicació al programa de Catalunya Ràdio Solidaris per la seva tasca informativa destinada a la defensa i la protecció dels drets humans.

El Premi Solidaritat 2010 va ser aquest any per a la Fundació Banc dels Aliments, de qui l'Institut de Drets Humans de Catalunya ha destacat la seva lluita contra la fam. El premi el va recollir el president de la fundació, Antoni Sansalvadó. .
Escrit per: solidaris
Per Carme Colomina

Des de fa setmanes que diem que les revoltes viscudes a Tunísia o Egipte han estat, i són encara, les revoltes dels joves. Ells han estat durant els últims anys covant aquest malestar, compartint anhels a través de les xarxes socials i obrint el debat polític en uns països on es negava aquest espai per a la discrepància. Aquestes revoltes que, un cop al carrer, s’han convertit en protestes transversals que han aplegat a gent del tot diversa, també són de les dones. A Egipte les hem vist manifestar-se a la plaça Tahrir i convertir-se en algunes de les veus potents de les protestes contra el règim de Hosni Mubàrak.



A Egipte les dones representen gairebé el 50% de la població i la seva presència pública en aquesta revolta ha estat clara, evident, amb un paper propi. De fet a la plaça Tahrir hi ha dones per tot arreu, de totes les edats, amb mocador i sense. Moltes, moltes noies joves i moltes famílies amb les seves filles. .

» Text complet

Escrit per: solidaris
Per Francesc de Dalmases

David Sogge
El passat mes de novembre David Sogge va ser a Catalunya. El seu nom mereix figurar en aquest qui és qui d'actors per un món possible perquè en un país força donat a l’autoflagelació, David Sogge ens va dir només arribar, que Catalunya -i específicament la part de societat civil organitzada que es dedica a la cooperació- és "un cas únic al món". La raó, segons Sogge, és perquè dediquem esforços no només a fer, sinó també, a pensar per què ho fem. I la recerca del per què -ens explicava Sogge- no és gaire habitual a l’agenda de les ONG.

Que ho digui en David Sogge té un cert valor. Estem parlant d’un dels pensadors més eminents sobre la cooperació al desenvolupament. Investigador del Transnational Insitute d’Amsterdam, compta amb més de trenta anys d’experiència en el camp de la cooperació al desenvolupament i ha assessorat les principals agències europees de cooperació. Ha viscut de prop els processos d’autodeterminació d’Angola i Moçambic i és especialista en analitzar el sentit de la cooperació al desenvolupament a l’Àfrica. .

» Text complet

Escrit per: solidaris
Per Carme Colomina

El preu del blat s'ha disparat de forma especulativa en els darrers mesos
L’any 2008 l’augment desmesurat dels preus dels aliments, d’aquells productes més bàsics per a l’alimentació de milions de persones arreu del planeta, va provocar aldarulls i protestes des a Haití o Mèxic, fins a Egipte o el Camerun. Segur que molts recordeu aquella preocupació pel preu del blat o de l’arròs.

Doncs bé, el mes passat, els preus internacionals dels aliments ja van superar aquell rècord del 2008. I aquesta ha estat també una de les guspires que ha encès les protestes de Tunísia, o que ha provocat manifestacions aquests dies a Jordània, Algèria o el Marroc.

Es calcula que aquell augment desmesurat de preus del 2008 va enviar cent milions de persones més a la pobresa i es va arribar als mil milions de persones a tots el planeta que patien fam. .

» Text complet

Pàgina anterior   Pàgina següent


 
Catalunya Ràdio

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Atenció a l'Audiència