Per Francesc de Dalmases

Jovan Divjak
Molt em temo que no passarà, però m’agradaria molt llegir o escoltar aquest estiu bones noves sobre Jovan Divjak (Belgrad, 1937). Notícies que ens expliquin que ha estat deslliurat del seu confinament austríac i que pot tornar a Sarajevo.

I seria una bona notícia perquè Divjak va reescriure el paper fàcil que li havia pertocat i va agafar el camí costerut. Militar iugoslau de carrera, hauria pogut formar part de la llarga llista de militars d’alta graduació que es van limitar a complir ordres i formar part de la mecànica de mort, tortura i destrucció que van imposar l’exèrcit i les milícies sèrbies a Bòsnia.

Però no. Divjak no va voler formar part de la vergonya i de la brutalitat i va optar pel bàndol de les persones. Va organitzar i va defensar Sarajevo durant el setge i va fer del seu compromís amb el futur de Bòsnia una manera de viure. Amb prop de setanta-quatre anys continua la seva activitat com a director de l’organització bosniana OGBH (les sigles d’un bon propòsit: L’educació construeix Bòsnia i Herzegovina).

Més enllà de noms i naixements, ell es considera ciutadà bosnià i així va signar les paraules que va adreçar a les persones que fa uns dies ens vam concentrar a Barcelona per reclamar el seu alliberament i per repetir, un any més, Srebrenica, mai més!.

Un escrit en el que ens deia:

Estic honorat perquè us pugui saludar i enviar un Salut! (s’escriu així en català, oi?) i agrair-vos que feu aquest homenatge i perquè us recordeu del genocidi d’Srebrenica, el més gran a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Perquè vulgueu explicar la veritat negada pels feixistes serbis, per això us agraeixo que no us oblideu dels més de 8.000 morts en només cinc dies de juliol del 1995, davant dels ulls de l'ONU.

Estic orgullós, perquè en aquesta manifestació d’homenatge us recordeu del meu nom i de les vostres gestions davant del govern austríac perquè m’alliberi i torni el més aviat possible al meu país. Em doneu forces per continuar lluitant per la veritat i la justícia.

A tots els organitzadors d’aquesta manifestació, a la ciutat de Barcelona, a totes les ONG, us agraeixo el treball perquè durant l’agressió a Sarajevo i a Bòsnia i Herzegovina i ara que fa més de 15 anys de Dayton, heu donat ajuda tant en sentit moral i material, perquè es mantingui la meva ciutat entre els estàndards de la civilització. Un agraïment especial a tots perquè la majoria de l’ajuda sempre ha estat pels nens i pels joves del país.

Estimats ciutadans de Barcelona, estimats nostres i meus amics, som nosaltres els que som els grans deutors amb vosaltres. Gracies a tots. Us demano siusplau, que en el meu nom, encengueu una espelma d’homenatge a les víctimes del genocidi de Srebrenica i a totes les altres víctimes del mon.

Jovan Divjak. Ciutadà de Bòsnia


Avui sabem que fa setmanes que va ser detingut a Viena per la Interpol, per un ordre emesa des de Belgrad per suposats crims contra la Humanitat. Sabem que és la torna per les detencions de Milosevic, Karadzic i Mladic; i sabem que ningú gosa contrariar una Sèrbia que fa els deures i els fa ben fets. Però Divjak és innocent, creiem en la seva innocència i en el seu compromís amb els Drets Humans. L’hem conegut i ho sabem.

M’agradaria molt escoltar el seu nom aquest estiu i saber que ha tornat a casa.