Per Carme Colomina

Ratko Mladic, responsable de la matança de Srebrenica de 1995
Aquest 'Informe Colomina' el dediquem a la justícia internacional. D’una justícia que, en aquest cas, arriba tard. Molt tard, sobretot per les víctimes. Però que permet avançar en la història. Fa quatre dies compareixia davant del Tribunal Penal de La Haia, Ratko Mladic, el general que va dirigir el genocidi de la localitat bosniana de Srebrenica l’any 1995.

Mladic ha caigut 16 anys després d’aquella matança, la pitjor neteja ètnica que hi ha hagut a Europa des del 1945. Quan el van detenir era a un poble al nord de Sèrbia, prop de Novi Sad, la segona ciutat del país. El seu aspecte havia envellit però no s’havia transformat. Havia estat subsistint amb una xarxa econòmica de familiars i amics cada cop més reduïda. El govern li havia congelat feia només dos anys la pensió de militar (de 140 euros) que havia seguit cobrant durant tots aquests anys. Algunes fonts, fins i tot, asseguraven que feia dos anys que havia rebut tractament de quimioteràpia en un hospital militar de Belgrad, tot i que el ministeri de Defensa serbi ho nega.

Mladic, empresonat des de dimarts a la presó de Scheveningen (Països Baixos) al costat de Radovan Karadzic –el seu mentor polític- juga ara la carta de la seva salut. El TPI assegura que agilitzarà al màxim el procés per intentar garantir que s’arriba al final del judici. En tots aquests anys el Tribunal Penal per l’Antiga Iugoslàvia ha obert diligències contra 161 acusats de crims a la guerra dels Balcans i només queda ja un únic fugitiu pendent de detenció. Però Ratko Mladic era l’últim gran criminal de la guerra dels Balcans que encara quedava en llibertat. I també estava considerat com l’úlitm gran obstacle per a que Sèrbia aconseguís ser candidata a entrar a la Unió Europea.

Mladic està acusat de genocidi per la matança de més de 8.000 musulmans a Srebrenica, pels morts haguts també durant el setge de Sarajevo i per altres crims de guerra comesos durant la guerra de Bòsnia. La matança de Srebrenica, on Mladic va separar fredament homes i nens de la resta de les seves famílies per acabar eliminant-los, és una de les vergonyes més grans que han protagonitzat els cascos blaus -en concret dels holandesos- de l’ONU, de qui depenia la protecció de la ciutat assetjada, però van ser incapaços de fer res per aturar l’extermini a mans dels combatents serbobosnians.

Després de la caiguda de Radovan Karadzic, la captura de Mladic era la principal reclamació de la Unió Europea per accelerar un acostament amb Sèrbia. Durant tots aquests anys la fiscalia del TPI sempre havia dit que Mladic era a Sèrbia, tot i que les autoritats de Belgrad negaven saber on es trobava. La detenció, després de 16 anys amagat, també té molt a veure en tot això. Mladic cau precisament la setmana que s’ha filtrat un informe del TPI, que és a punt de presentar a l’ONU, i que acusa a Belgrad de no col•laborar en la seva detenció. Un informe que tira per terra les aspiracions comunitàries de Sèrbia. La detenció a més, coincideix amb el dia que l’Alta Representant de la Unió Europea, Catherine Ashton, volava a Belgrad amb un ultimàtum sota el braç, per dir al govern de Tadic que la UE no es plantejava obrir negociacions d’adhesió amb ells.

Però la de Mladic no ha estat l’única detenció internacional que s’ha viscut els últims dies. La policia nord-americana va detenir la setmana passada als Estats Units el militar ruandès Justus Majyambere. Les autoritats de Washington el van detenir, en un primer moment, per immigració il•legal i després van veure que estava buscat per la interpol amb una ordre de recerca i captura de l'Audiència Nacional espanyola. Un jutge espanyol havia ordenat, ara fa cinc anys, la detenció internacional de quaranta militars de Rwanda –entre ells Majyambere- acusats de genocidi, crims contra la humanitat i terrorisme, perquè els considera responsables de l'assassinat de més de quatre milions de ruandesos i nou espanyols (sis missioners i tres civils, entre ells el sacerdot Joaquim Vallmajó, el cos del qual encara no ha aparegut), que es van cometre durant la dècada dels noranta en el sagnant enfrontament entre hutus i tutsis. L'estratègia d’aquests atacs era expulsar els civils estrangers del país, desfer-se dels observadors desplegats, en aquest cas a l'oest, a la zona fronterera amb l'est del Congo, per assassinar civils sense testimonis i sobretot per practicar el pillatge dels recursos minerals a l'antic Zaire. Justus Majyambere era -i és encara- un alt càrrec de l'Exèrcit ruandès, i està implicat en l'assalt a diverses poblacions i en l'atac al centre de Metges del Món on treballaven els cooperants espanyols que havien estat testimonis de diverses matances i que van morir ametrallats el 18 de gener de 1997.

L'advocat Jordi Palou, representant de les víctimes de Ruanda davant l'Audiència Nacional espanyola i expert en el que s'anomena el cas dels Grans Llacs de l'Àfrica Oriental, sospitava però, la setmana passada, del "silenci" manifest de les autoritats dels Estats Units, que 10 dies després de la detenció de Majyambere, encara no havien donat cap explicació d'on el tenien, ni de si pensaven extradir-lo a Espanya. Ruanda és encara un gran aliat dels Estats Units a l'Àfrica i en tant que Majyambare continua sent un militar en actiu del seu exèrcit, es temia que el deixessin en llibertat sense donar previ avís. I així va ser, perquè a finals de setmana, un diplomàtic de Ruanda a Nova York es va afanyar a assegurar als mitjans de comunicació que l’home havia arribat a Kigali el 22 de maig, "procedent dels Estats Units, on havia estat en un viatge de formació". Poc després, un portaveu de l'exèrcit ruandès ho confirmava. Així que la pregunta ara és, què en va fer els Estats Units de l’odre de recerca i captura de la Interpol? Quina ha estat la reacció de la justícia espanyola en saber que han deixat el criminal en llibertat? Al genocidi de Ruanda van morir o desaparèixer més de quatre milions de persones.

I encara un últim cas: la detenció de l’autor material de l’assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaia, cinc anys després de la seva mort. Politkovskaia va morir l’octubre de 2006 quan un home li va disparar tres bales a la porta de casa seva. La periodista, compromesa amb la defensa dels Drets Humans, estava des de feia temps sota el punt de mira dels governs russos i txetxens (els governs txetxens pro-russos) pequè havia denunciat brutals violacions dels drets humans a Txetxènia i havia qualificat de "criminal" el president local, Ramzan Kadírov. L’any 2009 hi va haver un judici pel seu assassinat que va acabar amb l’absolució per falta de proves dels tres inculpats: dos germans del txetxè detingut aquesta setmana i un excapità de la policia. El Tribunal Suprem va anul•lar aquella absolució i va ordernar que s’obrís una nova investigació que ara ha portat a la detenció de Rustam Majmudov. Des de fa anys, els defensors de Drets Humans insisteixen que darrere l'assassinat de l’Anna hi podria haver el propi líder txetxè Kadírov, però aquest sempre ho ha negat. Ara cal veure si aquesta nova detenció i un nou judici permeten realment saber què hi ha al darrere d’aquest cas, el més conegut però no l’únic assassinat de periodistes i defensors dels Drets Humans que hi ha hagut a Rússia els últims anys.