L'Endurance atrapat al gel mentre la tripulació s'ho mira

“Es busquen homes per un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”.

Aquest lacònic (i en certa manera terrorífic) text no està tret de cap pel·lícula de Bruce Willis. És el text de l’anunci que Sir Ernest Shackleton va publicar a la premsa britànica per reclutar la tripulació de l’Endurance, el vaixell amb el qual aquest llegendari explorador britànic i vint-i-set intrèpids mariners van intentar dur a terme la primera travessa a peu per l’Antàrtida. No ho van aconseguir.
L’agost de 1914 van començar el trajecte des d’Anglaterra. Però quan es trobava a només un dia de navegació de terra ferma, el vaixell va quedar atrapat al gel del mar de Weddell. Va restar a la deriva durant gairebé tot l’any 1915. Finalment, destrossat per les escomeses i la pressió del gel, l’Endurance es va enfonsar. Fins al setembre de 1916, Shackleton i els seus homes van haver de superar les circumstàncies més adverses. L’explorador havia promès que cap dels homes moriria i que tornarien tots sans i estalvis a Anglaterra. I així va ser, després de més de dos anys d’odissea i quan tothom els donava per morts. L’expedició duia a bord el fotògraf Frank Hurley, un australià que va retratar dia a dia l’esforç d’aquells homes per sobreviure i els espectaculars paisatges antàrtics. També es conserven molts diaris dels mariners de l’Endurance, i això ha permés reconstruir la increïble aventura d’aquells homes. Hi ha una minisèrie britànica (amb Kenneth Branagh interpretant el paper de Shackleton) bastant aconseguida, si algú li interessa el tema.

Bé, tot aquest rotllo en aquest blog és per diversos motius: primer, i admeto que és una de les vessants del meu costat diguem-ne freak, totes aquestes històries dels exploradors dels segles XIX i XX em fascinen des de petit. Segon (i conseqüència del primer), perquè m’ha caigut a les mans el fantàstic llibre Atrapats al gel, de Caroline Alexander, una preciosa edició (de l'editorial Columna)que reconstrueix minuciosament el viatge incloent fragments dels diaris i gran part de les fotografies de Hurley (de veritat que és espectacular). I tercer, perquè si voleu podeu visitar l’exposició que des del novembre i fins al proper 24 de febrer es fa al Museu Marítim de Barcelona sobre aquest fantàstic viatge.

Si tot i així algú encara pensa que aquesta entrada canta molt en un blog d’un programa de tendències, us diré que el cognom d’aquest explorador ha donat nom a la que actualment està considerada una de les millors agències de publicitat europees (i millor agència del món en marketing directe): Shackleton. No us sona? Són els que han fet això de l’iJam. Ara sí, no?

PD. Respecte al terrible anunci que obre el post, sabeu quanta gent va respondre presentant-se com a candidats a la tripulació tot i pintar un panorama tan negre? Més de 5.000 sol·licituds per 27 places. Eren altres temps.