"Arthur & George" (Anagrama, 2006)

Aquest post no parla de cap novetat editorial, ni tampoc de cap nova perla de la literatura indie (més aviat el contrari), però fa uns dies he acabat de llegir la última novel·la de Julian Barnes, “Arthur & George” (Anagrama, 2006). Barnes (“El loro de Flaubert”, “La mesa limón”, i sobretot, “Amor, etcétera”) és un dels grans novel·listes anglesos de la última dècada, reconegut per nombrosos premis (si és que els premis literaris tenen encara algun crèdit). El que em sembla interessant del llibre –i per això aquest post- és que tot i agafar-lo sense massa expectatives, m’he trobat amb una novel·la trepidant que ben bé podria ser un nou “A sangre fría”. El llibre és una docuficció que ens situa a l’Anglaterra de finals del XIX i principis del XX per novel·lar el cas real de George Edalji, un advocat d’origen parsi condemnat injustament d’una sèrie d’atrocitats comeses al seu poble. La intervenció (real) de l’escriptor Arthur Conan Doyle (el creador de Sherlock Holmes) va ser definitiva per reobrir el cas i per la creació a Anglaterra del Tribunal d’Apelacions. La narració en paral·lel de les dues vides dels protagonistes (l’advocat gris, asocial i rígid en contrast amb la brillant vida social, l’activisme i el vitalisme de Conan Doyle) enganxa des de la primera pàgina, al marge d’oferir a través d’aquestes dues mirades un retrat brillant d’un dels casos més polèmics de l’època. El final és una mica de focs artificials, però el conjunt és senzillament brillant.