Avui -i ahir- ens hem posat a treballar a la redacció amb el nou disc de Richard Hawley. Com que no fa sol, hem decidit posar-lo nosaltres amb les cançons d'aquest crooner de butxaca nascut a Sheffield, que un bon dia es va cansar de ser el guitarra de suport de Pulp per aventurar-se en solitari. "Lady's Bridge" (el títol és el nom del pont més vell que creua el riu Don a Sheffield, per cert) són onze cançons fantàstiques. Jo pensava que al seu disc anterior -el molt i molt aplaudit "Cole's Corner"- li havia sonat la flauta, però feliçment, reconec que m'equivocava de mig a mig. Hawley no inventa res de nou, però fa discos que em venen ganes de sentir molts cops seguits. I en els temps que corren, això em passa amb molt pocs discos. Només un però: per mi, la portada del disc és una sòlida candidata a portada més lletja de l'any (per mi té estètica de "top benzinera"). Per compensar-ho, mireu-vos el videoclip del seu primer single, "Tonight The Streets Are Ours", que té gràcia. La cançó, tant pel títol com per la música, la podria firmar el mateix Morrissey.