Imagina’t poder anar a veure una exposició a l’habitació 828 de l’hotel Chelsea, a Nova York. Visitable, 24 hores al dia. Sense seguretat. Tu sol. Envoltat d’ obres coloristes. Retrats d’escriptors, artistes i rockers. Elisabeth Peyton, retratista d’icones pop, va voler fer la seva primera exposició allà. Ara, 15 anys més tard, el New Museum, de Nova York, li dedica la seva primera retrospectiva. Quina pena no poder demanar al recepcionista la clau de la 828.

Tot i que retrata un món exclusiu, no li interessa gens la fama. Coneguda pels seus retrats estilitzats d’artistes, músics, amics i reialesa, Elisabeth Peyton és capaç de crear una atmosfera única en què tots els personatges apareixen vulnerables i sembla que estiguin sols davant del món. Chloë Sevigny, Keith Richards, Jarvis Coker o Eminem entre d’altres han posat per a ella i han acabat retratats envoltats d’una aurèola romàntica. I és que, en l’obra de Peyton, fins i tots els més gamberros semblen sants innocents. Diuen algunes llengües verinoses que les seves obres no són rés més que dibuixets que podria fer una groupie adolescent durant una classe de matemàtiques, però només cal fer-hi una ullada per adonar-se que el seu treball va molt més enllà. Tant més enllà, que ja s’ha guanyat comparacions amb Edward Hopper, de qui s'acaba de publicar un llibre recopilant la seva obra.