L’èxit de models amb cares interessants i menys por a sortir del guió com Du Juan, Chanel Iman o Jourdan Dunn i la bona acollida del número de Vogue Italia dedicat a les belleses negres indiquen una nova era en això del modelisme.

O, com a mínim, una tercera via entre les actrius, que acaparen les campanyes més interessants, i les models robòtiques, anònimes i disciplinades que provenien gairebé en un gran percentatge de països de l’Est. I no, no parlem d’Agyness Deyn, la model britànica del cabell descolorit que ha aconseguit cremar-se en menys d’un any apareixent en totes les festes, totes les campanyes i totes les portades lluïnt el seu estil entre homeless y Punky Brewster.
Tornant a les maniquins no-replicants, el Metropolitan de Nova York anuncia que la seva propera gran exposició dedicada a la moda, la que substituirá la mostra sobre superherois, girarà precisament al voltant de les models com a muses. S’inaugurarà el maig vinent i tindrà Marc Jacobs com a supervisor (cosa que no veiem clara: més enllà d’anomenar una de les seves bosses més famoses ‘Stam’ per Jessica Stam, Jacobs és conegut per tenir actrius i cantants a les seves campanyes, no pas models) i el trio format per Kate Moss, Anna Wintour i Justin Timberlake com a co-organitzadors. La mostra vol reflectir com algunes models han projectat i inspirat les modes de cada era i celebrar especialment aquelles cares que han marcat època. De Marion Morehouse (la primera supermodel) i Suzy Parker, la preferida de Coco Chanel i Richard Avedon, a Gisele Bündchen, passant per Jane Shrimpton, Veruschka, Jerry Hall, Linda Evangelista o la mateixa Moss.