Senyor Gee, demà somrigui, sisplau... que surt a la tele!!!

El tòpic periodístic diu que no és bo entrevistar algú de qui ets fan, que és necessària una certa distància amb l'entrevistat i la seva feina per no caure en l'adulació estúpida o en la xerrada insulsa, és a dir, preguntar/parlar de coses que interessen a l'entrevistador però molt probablement no interessen gens a l'espectador (i probablement tampoc a l'entrevistat). Aquesta tarda estic fent esforços perquè tot això no em passi demà, quan entrevisti Grant Gee, un d'aquells tipus de qui puc dir: sí, en sóc fan. Prometo fer bondat.

Sí, entre les moltes coses interessants que porta l'In-Edit d'aquest any hi ha el passi del documental d'aquest realitzador britànic sobre Joy Division. I si tot va bé, serà al Silenci? d'aquí una o dues setmanes. Ian Curtis i companys màrtirs porten mesos de plena actualitat, gràcies a les diferents reedicions de l'obra discogràfica de Joy Division -totalment recomanable el digipack doble d'Unknown Pleasures-, la polèmica campanya de les Converse All Star que feia servir l'efigie del malaurat cantant de la banda de Manchester, o el biopic que el fotògraf i realitzador holandès Anton Corbijn va rodar sobre Curtis (per cert: perquè no s'ha estrenat als nostres cinemes?). Més enllà de l'interés i l'aura de misteri que suscita Joy Division, l'obra de Gee com a realitzador destaca en les dues últimes dècades com un referent d'integritat i fidelitat a una vocació artística, molt allunyada per cert de la seva formació acadèmica: Gee és geògraf, i mai ha passat per una escola de cinema. Viu a Brighton, ciutat costera britànica que fou un centre turístic important i bressol d'artistes; és ex alumne d'Oxford, i en general sempre ha estat al marge de tòtems britànics de la càmera amb qui comparteix generació com Frank Budgen, Jonathan Glazer (molta polèmica en aquest bloc amb el mestre grenyut, per cert), Johnny Hardstaff o Chris Cunningham. Al marge de la seva digna obra comercial (tothom ha de menjar), Gee és sobretot recordat per l'impecable videoclip de No Surprises de Radiohead i pel documental (es ven en dvd) del seguiment de la banda de Thom Yorke durant la gira de l'OK Computer, titulat Meeting People is Easy, al marge de les seves instal·lacions pel centre Pompidou i els seus freqüents experiments amb el videoart. A veure què ens explica. Tot té molt bona pinta!