Crisi total. Metrallada a discreció als diaris, a la tele i a la ràdio. I sembla que no ha fet més que començar. Les escultures del novaiorquès Mark Jenkins em fan pensar en el malestar que últimament tot ho envaeix.

Com si acabessin de rebre una altra mala notícia, les criatures d’aquest artista reaccionen impulsivament. Com poden i allà on els enxampa el mal rotllo. Enfonsant la cara al ciment de l’edifici que han trobat més a prop. Submergint la cara a la salsa bolnyesa dels espaguetis que estaven endrapant. O llançant-se de cap al fons del cubell de la brossa. Les escultures a mida real d’aquest artista que usa el seu propi cos com a motlle i model campen per mig món. Els habitants de Nova York, Milà, Londres, Rio de Janeiro i fins i tot de Cisjordània, ja s’han topat amb aquests inquietants personatges que, com a mínim, fan aixecar celles i sospites. I també algun somriure. Un món surrealista sota l’aparença més real.