Mira-te'ls

El pop en català té un nou salvador. El van enterrar al cementiri parisenc on es va frustrar la Comuna, o potser a algun altre camp de batalla, però ara surt de la platja de Vilanova i la Geltrú. Porta cassaca vermella, tricorni d’ala doblegada i una tira negra tapa un dels seus ulls. Almenys així és el brigadier que ha imaginat el realitzador Luis Carrizo pel primer clip de La Brigada.

El soldat no arriba a cop d'esperó. Treu el braç de la sorra on va quedar enterrat com a L'Edat d'Or de Buñuel, al començament es mou, entre mecànic i translúcid, com un zombi de Romero, però aviat descobreix una caixa on hi ha cartes que donen pistes i aquelles armes de fa segles que valien per disparar de lluny i per trair de prop, una d’aquelles pistoles amb ganivet incorporat. Pels que vam créixer escoltant el Forever Changes dels Love i ens vam fer madurs escoltant les cançons de The Magnetic Fields, La Brigada ha estat la manera de cantar sense complexes i en català -a la dutxa, als bars o endreçant l’habitació en pijama- aquestes cançons atravessades pel romanticisme amb arranjaments de fa dècades, però també amb sabor contemporani. Passa el mateix amb aquest primer videoclip, és perfecte pels que disfrutem tant del cinema de Troma com dels heritage films o tot el cinema d’època. El soldat, desorientat però curiòs, sembla el de La estatua del jardín botánico, de Radio Futura, però sí en aquell cas impera l’estètica més lletja dels vuitanta, Carrizo para atenció de pintor d’aquarel·la digital als colors i els tons, com quan Kubrick es tornava boig amb la il.luminació de Barry Lyndon, però en format de clip i de video. La mateixa sobrietat de la música, la mateixa cura en els detalls, aplicada a la imatge en un clip que segur que podrem veure molts cops a la tele –o hauria de ser així-. Ens acostumarem i sentirem familiar la deriva per Vilanova del soldat napoleònic amb cassaca vermella i borni. I ell s’acostumarà a les palmeres, als grups i potser el podem veure ballant al proper Faraday xumant vi de la gerra a qualsevol punt del jardí del far i brindant per la mort del rock català dels 90 i per la vida eterna, com la seva pròpia vida, del pop bonic en general.