Hmmmmmmmm

(Si sóm el que mengem, podríem asseguar que sóm la “generacició sushi”. La generació llepafils, que vol una mica d’aquí i una mica d’allà, i que té la sensació que com més i més variat, millor. Una filosofia que s’ha traslladat a la manera de menjar, i per això el sushi s’ha convertit en el menjar estrella. L’inaguració del restaurant Koy Shunka a Barcelona, n’és una clara mostra.

Ara, fer un menú de tres plats i postres ha passat a la història. Menjar un plat sencer és pesat, cansat i avorrit. En canvi menjar sushi resulta molt més divertit. Avui engolim sushi amb la mateixa normalitat amb que mengem olives. Ara provo això, ara m’atreveixo amb allò. Racions petites, variades i servides amb gràcia. I potser per això, els restaurants japonesos han envaït Barcelona. En els últims 10 anys l’oferta per menjar japonès a Barcelona s’ha disparat. La llista és llarga, i l’últim en obrir ha estat el Koy Shunka, el germà gran del restaurant Shunka, considerat el japonès més autèntic de tot l’Estat. Però si el Shunka tenia una posada en escena més aviat modesta, el recent inaugurat Koy Shunka ha tirat la casa per la finestra i es presenta força més més ambiciós. Un escenari glamurós per degustar autèntiques filigranes fetes amb trossets de tonyina i boles d’arròs. Home, no és per anar-hi cada dia, perquè pica a la butxaca, però sempre és pot trobar alguna per excusa per dedicar-se un homenatge. Encara que sigui a base de racions petites.