Extraperlo estan als pòsters del carrer, a les fotos de la platja, a la samarreta -concretament a l’alçada del cor, les condecoracions i els escuts de futbol- que llueix El Guincho a la portada del Rockdelux, als sofàs de les cocteleries de Barcelona. I, aquest divendres, també seran a l’Our Favourite Club, la festa que mensualment se celebra a la sala Be Good.

“I am the last barman poet /I see America drinking the fabulous cocktails I make/Americans getting stinky on something I stir or shake / The sex on the beach, the schnapps made from peach/The Velvet Hammer/the Al-La-Bam-A Slam-a!

Això no és un passatge de Bukowski ni una poesia de Raymond Carver. Tampoc no és una lletra d’Extraperlo, tot i que surt a una de les seves pel·lis preferides: Cocktail. Tot això ho diu Tom Cruise a sobre de la barra d’un bar, quan encara no utilitzava alces a les sabates ni era cienciòleg, quan el seu horitzó era el líquid de les ampolles del bar. Els Extraperlo no canten a això, però sí que tenen una cançó titulada Negroni, el nom d’un dels seus cocktails preferits i d’una de les cocteleries de Barcelona, al carrer Joaquim Costa, on gasten més estones. Amb vint i pocs anys, tindrien més edat per beure cervesa o cubalitros canònics de vodka amb llimona o similars, però és que tampoc no fan una música molt de la seva edat. Com els nens de El pueblo de los malditos, semblen més madurs del que els pertoca, però sense perdre mai l’espontaneitat i la frescor del gel triturat al final del got. Extraperlo estan en la longitud d’ona de totes les bandes de la ciutat que ja no es conformen dient que escolten els Pixies i Sonic Youth o Teenage Fanclub i Belle and Sebastian. Els seus referents, com els del Pablo Guincho o els de l’Adrian Veracruz, els dos amics i col·laboradors de la banda, s’obren com una cua de gall d’indi. Els encanta tant la radiofòrmula dels 80, els arranjaments més sintetitzats i crepats, però també sonen als grups més rars del segell Postcard (i els Orange Juice de l’època del Rip it Up i els Wild Swans o Prefab Sprout) i a altres espanyols com Golpes Bajos. Tot això saccejat amb una coctelera rosa, amb un lirisme dislocat però amb sentit de l’humor: “Radiante viene la novia, pero se rompió un tacón”. Ara Extraperlo estan en alguns ecos i pistes, encara no s’ha obert la coctelera d’on sortirà tot a pressió. Encara no estan, com pot passar en uns pocs mesos, en boca de tothom. Està a punt de sortir el seu debut amb el segell Mushroom Pillow i ara és el moment de ser els primers a provar el que han estat preparant. Divendres es regalaran xapes amb les lletres de Cocktail, micrococteleres per l’ocasió, fanzines i cds amb cançons triades per l'Adrian Veracruz, el punxadiscos convidat. I també la música d’Extraperlo en directe. Tot a una festa, a partir de les 23.30 i gratis –sí, tot això ha anat dirigit a una mica d’autobombo-, amb un cartell dissenyat ad hoc pel Jordi Caba, gran dissenyador del festival Faraday i millor persona, on podem acabar recitant el mateix que el petit cienciòleg fa vint anys: “I make things with juice and froth: the Pink Squirrel, the 3-Toed Sloth /.I make drinks so sweet and snazzy: / The Iced Tea, The Kamikaze, The Orgasm, The Death Spasm, / The Singapore Sling, The Dingaling. / America you've just been devoted to every flavor I got. /But if you want to got loaded, / why don't you just order a shot? / Bar is open”. Coctelisme il.lustrat, amb els Extraperlo.


Wow!!