D’obres crues, però d’edició molt ben cuinada, la revista La Cruda arriba per ser punt de trobada i d’exposició de dibuixants i artistes amb un discurs tan poc còmode com un llit de faquir. Havia arribat a algunes mans amb el secret de les lògies, però divendres es presenta a La Central del Raval i, tot i el sigil inicial, ara vol fer molt soroll.

Això de posar un marc a les obres d’art és relativament recent. No veig a una Wilma encarregant un marc daurat per col·locar a la cova el retrat eqüestre –o dinosaurèstec- de Pedro Picapiedra. En realitat, aquesta és una de les raons que donen els artistes urbans per prendre els carrers com a espais de creació. Però per la revista La Cruda, ni tan sols això és suficient: volen deixar constància en paper de tots els formats i suports possibles. I de tot el talent que es queda a les portes dels museus o que passa desapercebut a galeries més petites i amagades. A les pàgines de La Cruda, una revista d’un centenar de pàgines on participen 18 autors, es donen cita graffiters, pintors de pinzell o autors de còmic com Roger, habitual de fanzines com La Escuela Moderna. D’entrada, a la mateixa presentació ja es podran veure els originals d’alguns dels autors. Perquè a més a més dels dibuixos, la revista inclou un cd de música, en la línia de revistes com Believer. A més a més de preparar ja ara el número 2, es preveuen monogàfics d’alguns autors, així com més exposicions. Tot sota el paraigua d'Ediciones E. T. (Estudiosos del Tema). Mi-revista.