"No hauríem de ser aquí". Amb aquesta frase comença Beatiful Losers, el documental que explica el camí que ha fet l'art indie fins arribar als museus, o com noms com Mike Mills, Harmony Korine, Ed Templeton, Geoff McFetridge o Shepard Fairey són avui dia venerats i molt valorats.

Ara són el reclam publicitari de moltes marques, cobren milionades per fer gargots en un parell de vambes o signen autògrafs sobre taules d'skate en festivals massius de cultura urbana. Tots aquests noms, i els de la resta de gent que apareix al documental, tenen en comú que apareixen a inicis dels 90, que surten d'escoles d'art, de disseny o directament de la seva habitació. Les arrels de tots cal buscar-les en el DIY -do it yourself-, en el punk-rock, en la cultura skate, en el grafitti.

És una generació que surt del no-res artístic, en el sentit que no han estat influenciats per l'establishment artístic mundial. Però tota aquesta gent han configurat gran part de la cultura pop que avui dia coneixem, bé sigui a través de les seves pròpies obres d'art, bé sigui a través dels logotips de marques que ells han dissenyat, bé a través de la imatge gràfica d'algunes bandes o bé a través de les seves creacions audiovisuals. La mostra Beautiful Losers els va ajuntar el 2004 a Nova York. Tot aquell material ha derivat en aquest excel•lent documental amb el mateix títol dirigit per Aaron Rose, un dels curators de la mostra.

Ara que Harmony Korine roda anuncis per Budweiser i Mike Mills s'ha passat al cine; ara que qualsevol dibuixet de Shepard Fairey (creador de l'exitosa marca/segell Obey Giant) costa una pasta; ara que, en fi, tots aquests noms són autèntics popes del que s'anomena l'street art, Beatiful Losers és una mirada a tota la generació de creadors que millor ha conjugat marketing i art des d'Andy Warhol. A través dels seus testimonis personals acabem per veure una interessant panoràmica per la imatge de la cultura juvenil dels darrers quinze anys. Aquí podeu veure'n el trailer: