Els mash-ups i els djs postmoderns que punxen Britney amb Afrika Bambataa han aigualit darrerament el concepte de “plaer culpable”, entès com aquells grups o cançons que no t’haurien d’agradar però t’agraden. Queden irrevocablement fora del cànon del que s’entèn com bon gust, però, què hi vols fer, cada cop que els escoltes t’envaeix una irrefrenable sensació d’eufòria. La BBC Radio porta anys dedicant un programa mensual als guilty pleasures, on sona Billy Idol o Baby when you’re gone, el duet que van massacrar Bryan Adams i Mel C (això més que culpable entraria en la categoria criminal). A més a més, cada setmana un grup versiona el seu particular plaer culpable. Els acòlits al programa confessen els seus delictes a la web i van a les festes que es celebren a Londres, Manchester o Brighton i on només sona música estrictament sospitosa. Recentment van celebrar el seu aniversari amb un programa especial a la televisió: els ‘hyperos’ mimats per l’NME The Feeling van fer una versió de Video killed the radio star, The Magic Numbers van recrear un duet de Dolly Parton i Kenny Rogers i Sophie Ellis Bextor es va marcar Yes, sir, I can boogie de Baccara. Fes-hi una ullada.