Aquest web està inactiu, però el mantenim publicat per poder-lo consultar.

 
Categoria: Moda
Escrit per: Begoña

L’èxit de models amb cares interessants i menys por a sortir del guió com Du Juan, Chanel Iman o Jourdan Dunn i la bona acollida del número de Vogue Italia dedicat a les belleses negres indiquen una nova era en això del modelisme.

O, com a mínim, una tercera via entre les actrius, que acaparen les campanyes més interessants, i les models robòtiques, anònimes i disciplinades que provenien gairebé en un gran percentatge de països de l’Est. I no, no parlem d’Agyness Deyn, la model britànica del cabell descolorit que ha aconseguit cremar-se en menys d’un any apareixent en totes les festes, totes les campanyes i totes les portades lluïnt el seu estil entre homeless y Punky Brewster.
Tornant a les maniquins no-replicants, el Metropolitan de Nova York anuncia que la seva propera gran exposició dedicada a la moda, la que substituirá la mostra sobre superherois, girarà precisament al voltant de les models com a muses. S’inaugurarà el maig vinent i tindrà Marc Jacobs com a supervisor (cosa que no veiem clara: més enllà d’anomenar una de les seves bosses més famoses ‘Stam’ per Jessica Stam, Jacobs és conegut per tenir actrius i cantants a les seves campanyes, no pas models) i el trio format per Kate Moss, Anna Wintour i Justin Timberlake com a co-organitzadors. La mostra vol reflectir com algunes models han projectat i inspirat les modes de cada era i celebrar especialment aquelles cares que han marcat època. De Marion Morehouse (la primera supermodel) i Suzy Parker, la preferida de Coco Chanel i Richard Avedon, a Gisele Bündchen, passant per Jane Shrimpton, Veruschka, Jerry Hall, Linda Evangelista o la mateixa Moss.

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?


Passat demà (dia 6 de juny) Barcelona superarà un greuge comparatiu important amb les altres capitals trendies del món mundial. Quan s’inauguri el primer American Apparel de l’Estat espanyol al número 7 del carrer Avinyó, potser entrendrem per fi el perquè de l’èxit d’aquesta botiga de samarretes tirant a insulses que s’ha creat la imatge de marca més potent de la última dècada a base d’una barreja letal de sexe, ètica i ecologia.

Res havia creat tanta expectació a la ciutat des que Scarlett Johansson va rodar a Barcelona i tothom presumia d’avistaments (“t’ho juro, que la vaig trepitjar al Sidecar”). Quan finalment obri American Apparel, molts no ho entendran: era això? Sí, era això. Un magatzem no massa lluït que ven samarretes, leggins i calçotets de cotó semi-orgànic en molt colors. Com s’ho han fet per assolir estatus de meca tendenciosa? La culpa la té aquest home:

Hola, Dov!

És Dov Charney, de 36 anys, creador i fundador de la marca. I té més d’una cosa en comú amb Terry Richardson, el fotògraf amb qui comparteix look de director de cine porno dels 70, bigoti-patilla inclòs.

Salutacions, oncle Terry!

Charney va néixer al Canadà però viu a Los Angeles i representa al 100% l’esperit hedonista de la ciutat (70% Boogie Nights + 30% Entourage) . Charney beu de l’estètica dels anys disco. No és casualitat que s'inspiri ens les Penthouse dels 70 ni que que els mitjons tipus rollergirl estiguin entre els best sellers d'American Apparel. Charney va començar fent samarretes per grups i dissenyadors joves a principi de la dècada. Amb colors més subtils i formes més interessants que les habituals Fruit of the Loom que feien servir moltes bandes pel seu merchandising, aviat van començar a prendre-li de les mans. El 2003 va fundar American Apparel i ara és la cadena de roba que més creix a Estats Units i té centenars de botigues repartides per 16 països. Què fa que els joves clients d’American Apparel paguin 35 euros per un polo, quan el podrien trobar per 6 a l’H&M? La clau pot trobar-se en les campanyes publicitàries de la marca, per exemple:

Sí, marranot

Aquestes noies en postures soft porn i els efèbics jovenets ens calçotets ni tan sols són models. Tots ells treballen per American Apparel, ja sigui a les oficines o com a dependents. I apareixen als anuncis amb els seus noms reals. L’estètica casolana i lo-fi de les fotos evoca el treball de fotògrafs com Harmony Korine, el mateix Richardson o Jürgen Teller, però sobretot ens recorda a la fotografia autoproduïda que omple MySpace, Facebook i els fotologs. American Apparel ha convençut una generació amb la seva pròpia recepta: autenticitat maquillada i fotos que semblen fetes al teu lavabo. La imatge de l'empresa es tan icònica que fins i tot ha generat tota una subcultura de fakes o truchos: anuncis espontanis i falsos que es colen a internet (YouTube en va ple), i fins i tots als carrers de les ciutats, amb la intenció de despistar. Fa uns mesos, va aparéixer aquest cartell gegant i explícit, per no dir porno, al Soho de Nova York. Durant uns dies tothom que hi passava per davant bé podia preguntar-se: "oh my god, no tenen límits aquests d’American Apparel?"

Més marranot encara

Tampoc li va fer gens de gràcia a un altre veí de la ciutat veure’s en un anunci de la marca. Woody Allen es va querellar contra Charney i la marca quan va veure una foto seva vestit de rabí, treta de la pel·lícula Annie Hall, en una marquesina enorme. Allen es va querellar contra la companyia i va exigir 10 milions de dolars com a compensació per ús fraudulent de la seva imatge. El cas no s'ha resolt encara.

Com ens hem de veure, Woody

Els que sí aspiren als seus 15 minuts de fama apparelista són els treballadors de la firma, que protagonitzen una galeria de hipsters a la web de la firma, molt similar als Friends de MySpace. Com que mai se sap quan et tocarà posar en bikini (o sense), la selecció de personal a American Apparel no es fa de qualsevol manera. No és estrany que el propi Charney es desplaci a qualsevol ciutat del món per fer el ‘càsting’ personalment. Al programa ‘America’s Next Top Model’ en van fer una paròdia una mica cruel portant un doble de Charney (un pel "Borat", la veritat) que va fer suar (i plorar) a les concursants:



Però no tot es sexe a casa American. Com proclama al seu nom, la marca presumeix de tenir una producció ‘vertical’: tot, des del patró fins la producció es fa al mateix edifici del barri de Los Feliz, a Los Angeles. Les samarretes no es cusen a tallers foscos de Vietnam, Xina o Tailàndia. Charney paga decentment els seus empleats majoritàriament hispans, ofereix Seguretat Social i classes d’anglès, condicions que poden semblar lògiques però que no són habituals a la indústria tèxtil. Recorda-ho quan et cobrin 60 euros per una suadora amb caputxa. Perquè, a tot això, com és la roba d’American Apparel? Còmoda, d’un bon cotó, però no apta per a tots els cossos. No hi ha molta gent capaç de portar un mono de lúrex daurat enganxat al cos. Això sí, la roba interior és fantàstica, els bikinis tenen el seu punt i les mitges no es trenquen mai.

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?


Les botes Doc Martens estan protagonitzant un revival callat però inevitable. Com tantes tendències, han sigut les models les primeres en repescar-les de les botigues d’emos i gòtics i rellançar-les en un plànol més fashionista.

Des de les botes reforçades amb punteres a les guixades amb tipp-ex, les Martens sempre han estat un blanc favorit per a la customització. Ara la marca ofereix la manera de fer-ho de manera oficial. Un jurat format per estilistes, artistes i associats escull entre els millors dissenys amateurs que es postegen. Els dos millors dissenys (un votat pel jurat i l’altre pel públic) es produïran en massa i es vendran a algunes botigues escollides de la marca. Els dos guanyadors en la primera edició del concurs, que es va celebrar fa uns mesos, ens semblen francament millorables (qui vol un tattoo tribal a les sabates?). Entre els preferits actuals hi ha de tot: Des d’un Morrissey amb samarreta d’Oscar Wilde a estils més grafiters.

*Rollo Martens: The Specials, "Do The Dog"

26/05/2008: CANONS ALS TALONS

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?
Run and gun

Pistoles. Mmmmm. L’últim cop que les haviem vist escampades en les revistes de moda va ser fa dues reeencarnacions madonnils (als voltants de l’era Music), quan la Ciccone les portava en forma de civella al cinturó i dissenyadors des de Dolce&Gabbana fins a Hennes&Maurtiz (H&M pels amics) les van servir a un públic femení i gay disposat a guarnir-se amb revòlvers. El missatge que ofereixen no és molt subtil però sembla ser que funciona: “eh, foraster, show me some respect”.

Aquesta primavera, les parabellum i família tornen a la moda en versió més pija. Karl Lagerfeld les ha escollides com a motiu per a la col·lecció de creuer de Chanel i perque es vegin bé les ha col·locat als talons de les sabates. Això pot tenir a veure amb la febre que viuen els dissenyadors per les sabates marcianes: de les Lego de Balenciaga a les múltiples confeccions estil gladiador que estem veient a les catifes vermelles. Suzy Menkes, la gurú de l’estil de l’International Herald Tribune ha sentenciat que les sabates són les noves bosses, és a dir, la nova obsessió per a col·leccionistes fetixtistes i la nova font d’ingressos estratosfèrics per a les maisons del luxe. O sigui que, bang bang, a disparar amb stilettos que apunten amb bala.

*Cançó del post (esclar):

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?
Per a tots vosaltres, malalts de les vambes, un parell de models bastant únics. L'únic problema és que heu de preparar la cartera.

Des del 15 de maig les podeu trobar només a Dover Street Market, una botiga que Comme Des Garçons té camuflada a Londres. El model de colors metàl·lics és l'edició especial que Pierre Hardy ha fet del seu model Cruzeiro; el de sota són les vambes-tovallola de la marca japonesa realMadHectic. No sé, si us vénen ganes de tenir un caprici...






15/05/2008: LEE OBRE A BARCELONA

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?


Ara Barcelona ja té la primera botiga 100% Lee. Es troba davant del Macba (Ferlandina, 11).

Lee és, junt amb Wrangler, una de les marques de texans clàssiques que millor ha sabut reconvertir-se en els últims anys, incorporant col·leccions arriscades i de regust vintage. El Lee Image Store inclou les línies més exclusives: Gold Label, X Line o Line One. La col·lecció que penja ara de les seves perxes va forta en estampats de quadres country i en denim de formes i colors setanters. Si en comptes de gastar, prefereixes guanyar, fes una ullada a la campanya de Lee, Make History, que actualment apareix a les principals revistes de tendències. Es tracta d’enviar fotos que expliquin una història: les millors es poden emportar 50.000 euros.

30/04/2008: A DIESEL COM AL LIDL

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?
dieselbotigues
Rem Koolhaas dissenya una botiga per Prada? Tadao Ando per Armani? Bah, les col•laboracions amb arquitectes estrella estan més out que els mocadors palestins. O això pensa Diesel, que ha optat per una solució molt més barata, apta pels temps de crisi. La nova botiga de complements i roba interior que la marca italiana ha obert a Londres exhibeix un interiorisme inspirat a mitges en els sets de les pel•lícules de Lars von Trier (les guixades que indiquen “això es una porta”) i en els supermercats Lidl, on si vols una llauna de tomàquet fregit, te l’has de pescar directament de la caixa de cartró. Totes les sabates i accessoris descansen en capses i els rètols estan pintats al terra. L’estil arte povera té els seus riscos, però ajuda a donar a la botiga aquest aire d’establiment de guerrilla que ara busquen totes les marques.

12/02/2008: MINI RODINI

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?
Quan a algú se li va acudir fer minisamarretes dels Sex Pistols de talla bebé, la idea va cuallar entre una generació de nous pares al·lèrgics als pitets de niu d’abella i 300 imitadors la van copiar. Ara el mercat de la robeta infantil ja està tan saturat de pastiches rockers (alguns d’ells d’una qualitat dubtosa) com de ninos de ganxet. Blau pel nen, rosa per la nena. En un espectre allunyat d’aquest dos pols s’hi troba la marca sueca Mini Rodini. En un cotó excel·lent i amb uns preus no estratosfèrics, factura roba molt indicada per als assistents de la guarderia del Primavera Sound. El seu fort són els estampats, com el da la foto, anomenat ‘Feel the beat’ que substitueix els habituals ossets i pallassets per uns ‘ghettoblasters’ igualment dolços. En un estil més nòrdic, també ens enamora el pijama de superheroi. De moment, només es comercialitza als països nòrdics i al Japó, però, per sort, vénen per internet. Una pista per comprar a la web: corona sueca.



01/02/2008: OH, AMY

Categoria: Moda
Escrit per: Begoña
La model Isabeli Fontana encarnant la Winehouse a Vogue

Corine Roitfeld, la ferotgement glamourosa editora de la Vogue francesa, té fama d’encertar-la sempre. Ella va intuir que Hedi Slimane canviaria la forma de vestir d’una generació sencera d’homes i, abans, es va inventar el porno-chic que va fer ric i famós a Tom Ford. Ara, però, li ha fallat el timing. La revista ha arribat als quioscos amb un editorial de moda dedicat bastant literalment a l’estil pin-up passat de voltes d’Amy Winehouse. Llàstima que hagi coincidit amb el penós deteriorament de la imatge de la Winehouse, que ha perdut el beehive (niu d’abelles) que la va fer famosa i l’ha substituit per un tenyit groguenc que només pot significar depressió. Ella ha explicat diverses vegades expressa els seus estats d’anim a traves dels seus cabells. A més, a l’Amy ja no li queden corbes. El que sí que li surten són imitadores. Diga-li deixebles. On l’Amy deia “no, no, no”, Duffy canta “yeah, yeah, yeah”. Fes-hi un cop d'ull abans que algú la imiti a Tienes talento.

boomp3.com

28/01/2008: EL DELGADO BUIL

Categoria: Moda
Escrit per: Silenci?


Les Delgado Buil sumen quatre ulls del tamany del Camp Nou i una empresa jove però sobradament provada. Les dues dissenyadores catalanes tornaràn la setmana pròxima a Cibeles, on van triomfar aclaparadorament amb la seva darrera col·lecció, My family goes to Oklahoma, que li donava una pàtina entre onírica i glam al rotllo country. La que presentaran ara està basada en els germans siamesos, els primers que es recorden, uns tals germans Bunker que van acabar casats amb un altre parell de germanes, les Yates. O sigui que podem esperar freakisme esfereïdor. Recentement, l’Anna i la Macarena van fer el seu torn al Bread&Butter (tot i que no són gaire fans d'aquesta macrofira) presentant la seva primera col·lecció de sabates que han signat amb la firma DC CO. Són botins híbrids i unisex en blau, beige i vermell gastat.
  | Anterior