Aquest web està inactiu, però el mantenim publicat per poder-lo consultar.

 

17/11/2008: HUMITATS

Categoria: Literatura
Escrit per: Bibiana

Sóc puta: sé perfectament el que la gent vol de mi, i els hi serveixo tal com ho volen. Amb aquesta declaració d’intencions, l’escriptora alemanya Charlotte Roche ha venut més d’un milió de còpies dels seu primer llibre, Feuchtgebiete, Zones humides.

Charlotte Roche treballava amb mi a la cadena de televisió alemanya VIVA. Era una presentadora poc convencional, provocadora i escatològica, però molt natural. Era capaç de parlar de la cosa més desagradable del món i fer-te creure que escoltaves poesia. Des que vaig marxar d’Alemanya, ara fa 5 anys, no n’havia sabut mai més res. Fins aquest cap de setmana. De viatge cap a Moscou em va caure a les mans un exemplar de la revista “Spiegel”, i ella n’ocupava tota la portada. Charlotte Roche acaba de publicar una de les novel·les més sonades dels últims temps, en què parla sense complexos de dutxes anals, hemorroides, secrecions corporals i tot tipus de pràctiques sexuals estrafolàries. I a sobre, ho remata dient que l’obra és autobiogràfica. La crítica no es posa d’acord. Alguns l’ataquen per ser pornografia barata, i altres la qualifiquen de fenomen generacional literari. Sigui com sigui, els números parlen per si sols: més d’un milió de còpies venudes i traduïda a 8 idiomes. Només hi puc afegir: Herzlichen Glünckwünsch, Charlotte.

Categoria: Literatura
Escrit per: Ramon
Llibres + discos + ningú més = Murakami

After Dark, l’última novel·la del japonès Haruki Murakami, surt avui a la venda. I pel que hem llegit als resums de premsa, el japonès més venerat per la cultura pop segueix polsant acords suaus de música jazz i recreant-se en ambients melangiosos i tristos, amb personatges solitaris que es troben per atzar.

En aquest cas, s’acosta la mitjanit en un restaurant desangelat que obre tota la nit; la Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s’asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l’ha reconeguda. Tots dos han perdut l’últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajarà fins que surti el sol, i a la Mari ja li està bé seure al bar, llegir, fumar i beure cafè fins que surti el primer tren del matí. A casa, la germana de la Mari, l’Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, les llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l’ànim boirós de l’insomni. És de nit i les possibilitats són infinites. After Dark, la nova novel·la d’Haruki Murakami, narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses mentre beuen cafè i fumen sense parar. En la pura essència destil·lada del millor de la seva literatura, Murakami reconstrueix a After Dark una història senzilla i captivadora, imprescindible.

Haruki Murakami, After Dark, Empúries. 176 pàgines. 17 €.

Categoria: Literatura
Escrit per: Silenci?
L'escriptor Adam Thirlwell, que fa quatre anys va sacsejar el panorama literari europeu amb Política (Anagrama, 2004) i que va ser escollit per la revista Granta Uuna de les bíblies de la nova literatura) entre els Best Young British Novelists, ha guanyat amb Miss Herbert, la seva segona novel·la, els premis Somerset Maugham i el de la Society of Authors. No està malament, eh? I això tot just havent-ne complert 30! En motiu de la publicació de Política el vam entrevistar a Notting Hill,a l'oficina del seu editor. Els premis són una bona excusa per recuperar la seva entrevista, que aquí us deixem.



23/05/2008: EL PREMI PULITZER

Categoria: Literatura
Escrit per: Begoña
Nerds al poder?

Què esperen els habitants de Nova Jersey d’un nuyorican, d’in inmigrant dominicà? Que es comporti com un decatleta sexual i que sàpiga fer el baile del perrito. I no que s’engreixi i que visqui la vida segons les ensenyances de Marvel i DC Comics, que aspiri a ser el nou Tolkien ni que memoritzi Akira.

Aquesta incongruencia amb potes és diu Óscar de León, rebatejat Óscar Wao pels bullys de la universitat per la seva similaritat amb Oscar Wilde. Junt amb la seva germana Lola i la resta de membres d’una llarga saga tròpico-ianqui, protagonitza La maravillosa vida breve de Oscar Wao, la novel·la de Junot Díaz que Time, el New York Times i la meitat dels escriptors vius van declarar com a “llibre de l’any” el passat 2007, i que ha estat guardonada amb el premi Pulitzer de literatura. Ara es publica aquí, amb una acurada traducció que manté el ritme illenc i mestís amb sol·lucions ben trobades com fokin per fucking. Wao arrossega per Nova Jersey la creu i el fukú (maledicció dominicana) del nerd. S’enamora desesperadament de tota noieta gòtica o mig rara que es creua en la seva vida i pateix el destí modern d’una família marcada encara, com totes les del seu país, pel Trujillato. El sanguinari dictador Trujillo, a qui Díaz postula com el més cruel del segle XX amb diferència, apareix sovint com a rerafons. “Què és més sci-fi que Santo Domingo? On vols més fantasia que a les Antilles?” es pregunta Díaz, que va saltar al panorama literari als noranta amb un conte breu titulat Drown, una mena de Supersalidos de l’experiència inmigrant sobre un adolescent nuyorican desesperat per perdre la virginitat, no molt diferent d’Óscar Wao. Els fans dels còmics i la ciencia ficció gaudiran especialment d’aquesta novel·la exhuberant, que inclou unes cinc referències per pàgina a l’univers nerd.

14/03/2008: L'AMIC DEL PLÀSTIC

Categoria: Literatura
Escrit per: Ramon
Literatura en xarxa per la vena

Animat per la lectura d’aquests dies de Nocilla Experience (Alfaguara, 2007), ahir em vaig deixar caure per la FNAC de Plaça Catalunya. A dos quarts de vuit de la tarda, a la segona planta, Agustín Fernández Mallo (A Coruña, 1967), escortat pels també escriptors Pepe Ribas i Gabi Martínez, presentava al públic català la seva segona novel·la. Nocilla Experience és l’equador del Nocilla Project, la sèrie de tres novel·les (per dir-ho d’alguna manera) amb què aquest físic i poeta gallec ha fet córrer molta tinta en publicacions literàries, blogs i suplements culturals dels diaris en general. Com ja és sabut la història comença el 2006, quan la petita editorial Candaya publica Nocilla Dream, una novel·la (per dir-ho d’alguna manera) de 113 microcapítols amb desenes de personatges que omplen històries curtes, sovint banals i ordinàries. Nocilla Experience en té 112. I els dos són fills de la post-poètica de Mallo (i per això les genials i surrelistes associacions d’idees que habiten a les seves pàgines) i del seu concepte de “literatura en xarxa”. Tot ho va escriure durant la seva conval·lescència en un hospital de Tailàndia fruit d’un accident mentre era de vacances al sudest asiàtic. “Nocilla Dream” va passar de simple experiment novedós a fenòmen mediàtic en qüestió de setmanes, i l’autor va ser colgat per una muntanya d’etiquetes que, si fa no fa, anaven des del tòpic “renovador de la literatura” fins a denominacions més estranyes com “novel·la indie” o “bandera de la Generació Nocilla”.
Però Agustín Fernández Mallo és físic i poeta i treballa en un hospital de Palma de Mallorca. I per tant al seu manual d’instruccions no hi ha un apartat que consideri això dels micros i les presentacions i que dues-centes persones et donin la mà, et somriguin i et diguin què fantàstic ets. Tot i així ho porta realment bé, i per això és capaç de respondre amb una sinceritat riallera (i un plus de candor) amb un "es que usted me hace preguntas muy difíciles que no puedo contestar" quan una senyora gran va prendre’s molt seriosament el torn de preguntes ahir a la FNAC i el pobre Agustín se’n va sortir molt bé fins que la senyora va començar a preguntar per les relacions entre la literatura i els miralls (“trencats”, per a més inri). "La verdad es que estoy maravillado de que haya tanta gente aquí, teniendo en cuenta que este es un acto que no sirve para nada. De hecho a literatura no sirve para nada, y ahí está su valor". "Nunca pensé que esto podía interesar a alguien. Por lo tanto, esto es un gran cura de humildad para mí". Així va començar la seva intervenció, després dels agraïments de rigor. I va continuar amb un innocent "la verdad es que sabéis mucho más de mi novela que yo mismo", apagant amb una sola galleda d’aigua qualsevol incendi interpretatiu que qualsevol crític vulgui provocar amb les historietes que poblen l’univers nocillero (per cert, ahir ens van aclarir que el nom no ve de la popular crema de llet, cacau, avellanes i sucre, sino "de la canción de Siniestro Total 'Nocilla, qué merendilla'; es decir, es post-punk'. Molt gran).
Perquè “Nocilla Experience” és un artefacte literari que es llegeix sol. Llegint aquest llibre (i em va passar amb el primer) tinc la mateixa sensació que estant assegut davant de la tele fent zàping. M’agrada llegir, i sovint, en els llibres que llegeixo, rebobino unes quantes pàgines, torno a buscar un diàleg d’un personatge, em torno a ubicar en la història. En canvi, en els dos “Nocillas” penso que s’ha de fer just el contrari. S’experimenta una agradable sensació de deja vu cada cop que retrobes un personatge vint pàgines enllà, situat de rebot en una altra història, o llegint una frase de Bobby Gillespie extreta d’un llibre entre la història d’un gruista de Manhattan i la d’uns nens que travessen fronteres caminant per dins un oleoducte abandonat. Tot et sona, i al final tot quadra. O no. No ha de quadrar. Com no quadren les moltes pàgines web que visitem en trenta minuts de navegació, les miniconverses que tenim per sms o els quatre programes i els trenta anuncis que veiem alhora en quinze minuts de zàping. És així: vivim enmig les anècdotes ordinàries del dia a dia i dels retalls i impactes de realitat que agafem dels mitjans. Segurament això és pop. Per això potser l’Agustín deia ahir al vespre que és un fan del plàstic, "el mejor amigo del hombre, el gran invento humano, un triunfo de la civilización. Cuando en un sitio hay plástico estoy a gusto”. Nosaltres també, Agustín, i que duri.
Categoria: Literatura
Escrit per: Begoña
"A la platja de Chesil", Ian McEwan, -Empúries 2007-

L’escriptor anglès Ian McEwan té una habilitat especial per crear escenes inversemblants amb la capacitat de gelar-te la sang. En pocs minuts les vides dels personatges es veuen capgirades i tot per per un acte tan gratuit com aparentment inofensiu. A gairebé totes les seves novel·les s’ha empescat una manera de posar en pràctica aquest gimmick narratiu: a Amor perdurable l’escena pren la forma d’un tragicòmic accident de globus aerostàtic. A Expiació “L’Escena” per excel·lència és un comú quicky sexual a la biblioteca. La clau és qui observa des de darrera de la porta. I a la seva darrera obra, A la platja de Chesil, McEwan fa el triple salt mortal de la narració basant tota la novel·la en una sola escena sexual. Quan dos joves anglesos de classe mitjana (alta ella, baixa ell) es casen verges el 1962, no poden imaginar que una desastrosa nit de noces pugui marcar els seus destins d’aquesta manera. Empúries l’acaba de publicar en català.
Categoria: Literatura
Escrit per: Ramon
Aarto Paasilinna, "Delicioso suicidio en grupo" (Ed. Anagrama, 2007)

Si aquest cap de setmana sortiu de rebaixes, no us costa res de passar per la vostra llibreria preferida i aconseguir un exemplar de Delicioso suicidio en grupo, novel·la de l'escriptor finès Aarto Paasilinna (1942). Finlàndia és un dels països amb la taxa de suicidis més elevada del món. El fort canvi que s'opera en els habitants de les regions bàltiques i escandinaves durant el solstici d'estiu origina depressions i canvis en el comportament, i és un dels motius que fa que aquest lúgubre índex sigui tan elevat en països com Estònia, Lituània, Finlàndia o Suècia: hi ha qui no resisteix el canvi. Aquest llibre parla d'això, però amb un llenguatge directe i un humor totalment cítric,per corrosiu, Paasilinna descriu les desventures de dos suïcides que coincideixen en un graner per pura casualitat la nit de Sant Joan amb el propòsit de posar fi a la seva existència. Ambdós es coneixen, intimen, i abandonen momentàniament el seu lamentable projecte final. Però adonant-se que el nombre de gent en la seva situació és molt alt,decideixen fundar una "associació de suïcides" que ha d'atravessar Europa en bus amb l'objectiu de trobar un penya-segat suficientment digne i bonic per acomiadar-se del món. Evidentment, no us explicaré el final.

24/10/2007: TRES LLIBRES

Categoria: Literatura
Escrit per: Silenci?
Palahniuk, a cops de puny

L’últim títol d’un dels autors més aclamats de la novel·la contemporània és la biografia oral d’un assassí en sèrie. Palahniuk reprèn l’humor negre i la violència d’El club de lluita, el títol que el va catapultar a la fama i que es va convertir posteriorment en una pel·lícula generacional. Irreverent com sempre i al marge de qualsevol convenció.

“Rant. La vida d’un assassí en sèrie”
Autor: Chuck Palahniuk
Empúries, 2007
312 pàgs / 19,90 €


Daniel Mason, jove clàssic

Amb només 27 anys, Mason va publicar L’afinador de pianos i es va convertir en un best seller i en un dels autors de més èxit de la seva generació. La segona novel·la d’aquest biòleg i estudiant de Medicina és un retrat, a través dels ulls d’una nena, que narra la història de dos germans separats per la fatalitat.

“Un país llunyà”
Autor: Daniel Mason
Empúries, 2007
272 pàgs / 19,90 €


Ammaniti, un llibre a 200 per hora

Niccolò Ammaniti (Roma, 1966) és un dels autors més respectats de la literatura italiana actual. Com Déu mana és una faula apocalíptica que narra la història d’un home i el seu fill, que decideixen tirar endavant a la vida rebentant un caixer automàtic.

“Com Déu mana”
Autor: Niccolò Ammanitti
Empúries, 2007
432 pàgs / 19,00 €

16/10/2007: "ARTHUR & GEORGE"

Categoria: Literatura
Escrit per: Ramon
"Arthur & George" (Anagrama, 2006)

Aquest post no parla de cap novetat editorial, ni tampoc de cap nova perla de la literatura indie (més aviat el contrari), però fa uns dies he acabat de llegir la última novel·la de Julian Barnes, “Arthur & George” (Anagrama, 2006). Barnes (“El loro de Flaubert”, “La mesa limón”, i sobretot, “Amor, etcétera”) és un dels grans novel·listes anglesos de la última dècada, reconegut per nombrosos premis (si és que els premis literaris tenen encara algun crèdit). El que em sembla interessant del llibre –i per això aquest post- és que tot i agafar-lo sense massa expectatives, m’he trobat amb una novel·la trepidant que ben bé podria ser un nou “A sangre fría”. El llibre és una docuficció que ens situa a l’Anglaterra de finals del XIX i principis del XX per novel·lar el cas real de George Edalji, un advocat d’origen parsi condemnat injustament d’una sèrie d’atrocitats comeses al seu poble. La intervenció (real) de l’escriptor Arthur Conan Doyle (el creador de Sherlock Holmes) va ser definitiva per reobrir el cas i per la creació a Anglaterra del Tribunal d’Apelacions. La narració en paral·lel de les dues vides dels protagonistes (l’advocat gris, asocial i rígid en contrast amb la brillant vida social, l’activisme i el vitalisme de Conan Doyle) enganxa des de la primera pàgina, al marge d’oferir a través d’aquestes dues mirades un retrat brillant d’un dels casos més polèmics de l’època. El final és una mica de focs artificials, però el conjunt és senzillament brillant.

08/10/2007: BOB DYLAN / LETRAS

Categoria: Literatura
Escrit per: Silenci?
BOB DYLAN / LETRAS

Amb motiu de la concessió del premi Príncep d'Astúries de les Arts d'enguany, s'edita "Bob Dylan. Letras". És una recull de totes les lletres publicades entre el 1962 i el 2001 per Robert Allen Zimmerman, és a dir, Bob Dylan. Considerat el compositor de folk/rock més influent de la història, aquesta recopilació conté alguns dels versos que, directament o indirectament, han fet evolucionar més la música popular del segle XX. El llibre inclou material descartat; una anàlisi de les citacions, referències i apropiacions que fa Dylan de fonts com la Bíblia, el folklore, Shakespeare i el cinema; i, per primera vegada, totes les composicions posteriors a 1985.

-- Fitxa tècnica --

Títol: Bob Dylan. Letras
Editorial: Alfaguara/Global Rhythm
Preu: 59 €
  | Anterior