Aquest web està inactiu, però el mantenim publicat per poder-lo consultar.

 

14/11/2008: LEGOMANIA!

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Begoña

La companynia Lego, fabricant de les joguines pop per excel·lència (amb permís dels playmòbils), ha tingut una setmana difícil: un jutge ha decidit que la clàssica forma de les seves peces, el mític brick, no pertany a l’empresa. I per tant, fa les coses molt més fàcils pels seus imitadors.

Com que en som fans, aprofitem per fer una ullada a l’univers Lego i demostrar que les humils peces de plàstic continuen essent d’allò més inspiradores. L’empresa Homade comercialitza uns minialtaveus per iPod (Classic, Mini o Touch) que recuperen el disseny del bloc. No necessita cables ni bateria externa i el disseny és molt compacte. A la web d’Urban Outfitters (per cert, què espera aquesta cadena multimarca, llar espiritural dels post universitaris americans per obrir botiga a Barcelona?) les pots trobar en els tons més bàsics del Pantone leguístic. I, ei, comprar en dòlars segueix sent molt divertit! 25 dòlars es transformen rápidament en 18 euros, que sóna molt més barat. Per a una inversió més potent i un compromís més perdurable mb l’estètica Lego, els fans de la joguina nòrdica poden apostar pel radiador de la marca italiana Scirocco, de Marco Baxadonne. O si us voleu deixar la pasta de veritat però fardar per la resta de les vostres vides, podeu investigar si queda algun exemplar de la rèplica que Droog Design, el temple del disseny holandès, ha fet de la llegendària cadira negra, vermella i blava de Gerrit Rietveld, allà pels 60. Els blocs de Lego la fan un 6% més gran, per cert.
I si tot això ens posa nostàlgics, sempre podem fer un passeig per Brick Films, la web on els bojos pel Lego pengen les pel·lícules que filmen fent servir només els blocs. Per cert, la interpretació dels ninos a Lego Titanic resulta més commovedora que la de Leo di Caprio i Kate Winslet.

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Dimas
Trieu i remeneu, però deixeu-vos-el créixer

Ja fa temps que el bigoti estil 80’s ha captivat a molts artistes i és tendència. Però ara deixar-se créixer el bigoti pot ser, a més d’un recurs estètic, una causa solidària. Movember, una iniciativa social que des de l’any 2003 recapta fons per la lluita contra el càncer de pròstata, ha optat per aquesta iniciativa participativa a fi de convertir el fet de deixar-se bigoti en un emblema de la seva nova campanya. Jo m’hi apunto.

La clau de l’original proposta de Movember rau en el propi nom de l’esdeveniment. Movember és un anglicisme que barreja la paraula moustage (bigoti) amb novembre, el mes en el que es celebra aquesta iniciativa. Amb aquestes premisses, els organitzadors de l’esdeveniment, que es realitzarà durant tot el mes de novembre simultàniament a set països del món, volen conscienciar d’una malaltia que cada any afecta a més de 13.500 homes a tot l’estat. Les dades assenyalen que un 60% de la població masculina desenvolupa aquesta malaltia al llarg de la seva vida, així que l’objectiu és que s’actuï a temps i es doni una major importància als diagnòstics precoços. El dia 30 hi haurà una festa de clausura a la sala Luz de Gas on tots els que hagin volgut participar podran lluir un bigoti que, més o menys gruixut; més o menys llarg, serà l’ original escut de la campanya. Si els bigotis donen una indubtable personalitat, en aquest cas també adopten la forma d’un solidari i necessari emblema. Aquí us deixem un bigotut exemplar i llegendari per animar una mica el post.




24/10/2008: THRILL, BABY, THRILL

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Begoña
a-gachu-zríleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!

És una peça vintage de cultura popular, el màxim exponent d’un gènere modern, la mare de tots els videoclips. Els 14 minuts del vídeo de Thriller, de Michael Jackson, que ha fet ja els 25 anys, continuen inspirant desenes de paròdies a YouTube perque fer el zombie (ara amb les mans cap a la dreta, ara cap a l’esquerra) o, millor, veure centenars de filipins, o indis, o nens fent el zombie, mai deixarà de fer-nos gràcia. I demà és el dia per celebrar-ho. Perque el 25 d’octubre s’ha declarat oficialment "el dia Thriller".

Per conmemorar-ho, una resident de Los Angeles, suposem que amb bastant de temps per perdre, Ines Markeljevic, ha organitzat Thrill the World, un happening col·lectiu que reunirà demà a milers de persones fent el ball del clip a 97 emplaçaments de 95 ciutats de 13 països diferents. Tots els participants vigilaran els fusos horaris per assegurar-se que el moment Thriller té lloc exactament a la mateixa hora arreu del món. A Londres, per exemple, els zombies han quedat a Grove Park i a Los Angeles a Sunset Boulevard. Lamentem comunicar que Barcelona no ha entrat de moment al calendari oficial, tot i que els companys de la revista online Le Cool suggereixen la Plaça del Rei a les 20.00 hores. No hi ha excuses: Thrill the World té finalitat benèfica (la idea és que els amics t’esponsoritzin per fer el zombie) i la web oficial s’encarrega d’ensenyar-nos pas a pas la coreografia.

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Dimas

La samarreta s’ha convertit en un annex de la nostra personalitat, una targeta de presentació o de reafirmació que dóna suculentes pistes sobre la nostra personalitat, els nostres ídols i, sobretot, els gustos que tenim.

És, en el fons, una benvinguda delatora que confessa sense problemes de consciència el nom de les bandes que ens fan grimpar o d’aquelles pel·lícules que ens han deixat un pòsit molt remarcable. Dins d’aquesta singular desfilada, destaquen les samarretes que comparteixen un codi intern amb els seus propietaris i, per extensió, amb aquells que aconsegueixen desxifrar el seu disseny. A vegades, es tracta de paraules claus o d’alguns dibuixos, més o menys misteriosos, que revelen trets d’una sèrie o pel·lícula de culte. Només els iniciats a aquestes produccions saben trobar el significat final, però cada vegada hi ha més fanàtics que s’apunten al joc. La culpa és de webs com Last Exit To Nowhere, Mongt-Shirts, Airside, Threadless o de marques a punt d’engegar-se com la barcelonina Once Upon a Tee. Així, si ara veiem una samarreta amb un llampant logo que diu Hotel Earle hem de pensar en l’hotel fictici que apareixia a la pel·lícula dels Barton Fink; o si ens fixem amb una w gegant que sobrevola el nom d’una empresa inventada coneguda com Wayne Enterprises haurem de deduir que es tracta del poderós holding financer de Bruce Wayne, més conegut com a Batman. La llista de propostes es generosa i s’escampa per diferents pàgines d’Internet, amb un ritme ascendent. Les delatores de mànigues curtes ens estan esperant.

14/10/2008: GIRLCORE

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Júlia

Podrien provar sort a Factor X. O muntar un circ ambulant. Organitzar concursos de bellesa i de hula-hop. Ser les reines d’un freakshow. Ai, això és el primer que he dit. I, ai, tot això, en realitat, ja ho fan. És el col·lectiu Girlcore, l’últim hit en l’escena nocturna londinenca..

Imprevisibles, caòtiques i un pèl guillades. Així són les 10 noies de Girlcore, un col·lectiu que fa bo allò que entonava la Cindy Lauper. De nacionalitats diferents però totes afincades a la capital britànica, s’han proposat muntar una farra memorable un dijous al mes. I, ja us ho diem ara, ho han aconseguit. Tot és possible en aquests festivals decadents on cadascú aporta el seu millor show. Per entrar, cal deixar el posat cool a la porta i prestar el cos a la fanfàrria. Almenys, això diuen elles. L’imperi Girlcore s’estén com la pólvora i aquesta colla de gamberres col·laboren en programes de ràdio i festivals de música, han filmat un curt i ja han aterrat, amb tot el seu arsenal de fantasia D.I.Y, a ciutats com Berlín, Moscou, París i Nova York. Quan per aquí? Caldrà estar atents als seu myspace.


Categoria: Lifestyle
Escrit per: Silenci?

Hi ha alguna cosa més evocadora que una caixa d’alpinos nova de trinca o, en la versió més 80’s, un paquet de retoladors carioca de 48 colors? (una regla no escrita deia que almenys tres dels colors no funcionarien mai, però això és una altra història). Un dels avantatges d’aquest mes és que tens l’excusa perfecta per comprar material de papereria, tot i que no hagis de tornar a l’escola. I més si hi ha ofertes tan temptadores com la nova col·lecció de Joshua Davis per Miquelrius.

La firma catalana, que ja ha treballat amb Divinas Palabras, Jordi Labanda o Antonio Miró, s’arrisca ara amb un dels il·lustradors digitals més reconeguts i copiats de l’escena. Davis és el Jackson Pollock del Flash, que fa servir per crear les seves característiques obres generades a l’atzar. El dissenyador, que va tatuat fins a les celles i es comporta com una mena de rockstar de les arts gràfiques, ha exposat al MOMA, al Guggenheim i al Pompidou (sense fer escarafalls a la seva lucrativa branca comercial, com a bon exponent de la seva generació: ha treballat per Nokia, Sony, Motorola o Chanel) i s’ha passat la dècada actuant per mig món com un dels agitadors digitals més actius. Fa uns anys va ser al festival OFFF de Barcelona signant làmines amb creacions seves i la cua de fans que hi havia donava la volta al CCCB. Les webs impulsades per Davis, Praystation.org i Dreamless.org van ser la plataforma per moltes idees que avui es consideren norma en el disseny gràfic. Nosaltres el vam entrevistar fa uns anys al FAD, aprofitant la seva condició de jurat dels premis LAUS. Si no et vols gastar els 500 euros que poden costar els seus prints a la seva web, sempre es pot començar per una de les motxilles Miquelrius, un estoig o les llibretes i agendes de tots els tamanys. La col·lecció està dividida en quatre estampats originals, anomenats Maps, Kimono, Kanagawa i Moss Pyrus, tots ells plens dels seus biomorfismes entre el manga i els dibuixos caleidoscòpics. Un dels productes més elegants és el quadern flexible en color negre o vermell brillant que té el toc Davis a l’interior. És el primer cop que un disseny d’aquest artista digital s’aplica en un producte d’aquest tipus. O sigui que corrents a la papereria. Universitaris: torneu a les aules amb estil.

Aquesta és l'entrevista que "Silenci?" va fer a Davis el 20 de març de 2005:


Categoria: Lifestyle
Escrit per: Silenci?
Kermit, Henson (en vida) i la resta de la família: eren altres temps, snif

“És increiblement dolorós ser verd”. Benvinguts al món de Sad Kermit, la versió depressiva del simpàtic muppet granota.

La seva web oficial dóna els tristos detalls de la seva biografia: “Poc després de la mort de Jim Henson (el creador dels Muppets), Kermit va caure en una espiral d’addicció, dolor i romanticisme”. Per això s’ha passat a l’espectre més fosc de l’univers musical i es dedica a fer versions de clàssics del mal rotllo com Creep dels Radiohead (“I’m green, I’m a weirdo”); Hallellujah, de Leonard Cohen en la versió de Jeff Buckley; o Hurt, en la versió que Johnny Cash va fer del tema de Nine Inch Nails.
El darrer afegit al tristíssim cançoner de Sad Kermit prové d’un altre gran “inventor del bajón”, que dirien els Chanantes: el cantautor Elliott Smith, que es va suicidar ara fa quatre anys. El vídeo de la granota cantant Needle In The Hay referencia l’escena de The Royal Tennenbaums on sona aquest tema en circumstàncies també depriments: el personatge d’Owen Wilson es prepara per tallar-se les venes. Tot ben animant, no?

29/04/2008: HELLO KITTY

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Silenci?
voguejapan_hellokitty
Té una cosa en comú amb Madonna i amb els pebrots vermells: o l’adores o l’odies. Hello Kitty, la gateta ubicua, potenciarà el seu rol de style icon apareixent per primer cop a la portada del Vogue japonès del mes de juny. Per la ocasió deixarà de banda el seu habitual estil casual i optarà per dissenys exclusius de John Galliano per Dior. Galliano n’és un fan declarat i l’edició d’aquest número de la revista ja s’ha declarat bé preuat de col•leccionista abans d’existir. Qui tingui una còpia podrà fer-se d’or a e-Bay. Els detractors de la icona felina poden trobar consol al blog Kittyhell, dedicat a exposar els excessos de l’ensucrat món Sanrio.

23/04/2008: Silicona Platino

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Silenci?
silicona platino
Aquí estem, gairebé a punt d’arribar a 2010 i entaforats en un món que s’assembla ben poc a les fantasies bladerunnerianes. Ni mengem en píndoles, ni flotem per la casa i l'invent recent més futurista que ens ve al cap és el forn que es neteja sol i que anuncia Arguiñano. Tot ben depriment per qui s’imaginava envoltat dels cosins bons de Hal-9000. Sort que de tant en tant arriben materials del futur que ens tornen la fe en la utopia. El darrer és la ‘silicona platino’ i no té res a veure amb implants mamaris. És tracta d’una evolució de la silicona de tota la vida que s’esta aplicant a estris per cuinar. A Vinçon ja es pot trobar aquesta gamma de motllos del dissenyador suis Luki Huber, profesor de la l’escola Eina. Es poden fer servir al forn o al microones i permet que els aliments es cuinin al vapor en el seu propi suc, sense haver-hi d’afegir oli. A més d’una opció dietética, els motllos són fàcils de fer servir i queden molt aparents a la cuina, ja que estan fets en colors de llaminadures. Els preus vans dels set als 22 euros.

22/04/2008: Karl Lagerfeld

Categoria: Lifestyle
Escrit per: Silenci?
Lagerfeld
Karl Lagerfeld pateix un curiós afany expansionista. No content amb dissenyar la seva pròpia col·lecció, les temporades de prêt-à-porter, creuer i alta costura de Chanel i la línea més barata que signa amb el nom K, s’ha proposat que la seva icònica imatge de Kaiser emprenyat aparegui en tota superficie mediàtica inventada i per inventar. L’últim lloc on et trobaràs l’efígie malnodrida del dissenyador alemany és el videojoc Grand Theft Auto, on Lagerfeld exerceix de Dj Karl. En la vida real, el dissenyador també exerceix de Dj i l’any passat va publicar un recopilatori, My favourite songs. A més, a més, va ser el protagonista absolut de Lagerfeld Confidencial (2006), el documental on extreu la seva filosofia.

  | Anterior