Aquest web està inactiu, però el mantenim publicat per poder-lo consultar.

 
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Ramon
Senyor Gee, demà somrigui, sisplau... que surt a la tele!!!

El tòpic periodístic diu que no és bo entrevistar algú de qui ets fan, que és necessària una certa distància amb l'entrevistat i la seva feina per no caure en l'adulació estúpida o en la xerrada insulsa, és a dir, preguntar/parlar de coses que interessen a l'entrevistador però molt probablement no interessen gens a l'espectador (i probablement tampoc a l'entrevistat). Aquesta tarda estic fent esforços perquè tot això no em passi demà, quan entrevisti Grant Gee, un d'aquells tipus de qui puc dir: sí, en sóc fan. Prometo fer bondat.

Sí, entre les moltes coses interessants que porta l'In-Edit d'aquest any hi ha el passi del documental d'aquest realitzador britànic sobre Joy Division. I si tot va bé, serà al Silenci? d'aquí una o dues setmanes. Ian Curtis i companys màrtirs porten mesos de plena actualitat, gràcies a les diferents reedicions de l'obra discogràfica de Joy Division -totalment recomanable el digipack doble d'Unknown Pleasures-, la polèmica campanya de les Converse All Star que feia servir l'efigie del malaurat cantant de la banda de Manchester, o el biopic que el fotògraf i realitzador holandès Anton Corbijn va rodar sobre Curtis (per cert: perquè no s'ha estrenat als nostres cinemes?). Més enllà de l'interés i l'aura de misteri que suscita Joy Division, l'obra de Gee com a realitzador destaca en les dues últimes dècades com un referent d'integritat i fidelitat a una vocació artística, molt allunyada per cert de la seva formació acadèmica: Gee és geògraf, i mai ha passat per una escola de cinema. Viu a Brighton, ciutat costera britànica que fou un centre turístic important i bressol d'artistes; és ex alumne d'Oxford, i en general sempre ha estat al marge de tòtems britànics de la càmera amb qui comparteix generació com Frank Budgen, Jonathan Glazer (molta polèmica en aquest bloc amb el mestre grenyut, per cert), Johnny Hardstaff o Chris Cunningham. Al marge de la seva digna obra comercial (tothom ha de menjar), Gee és sobretot recordat per l'impecable videoclip de No Surprises de Radiohead i pel documental (es ven en dvd) del seguiment de la banda de Thom Yorke durant la gira de l'OK Computer, titulat Meeting People is Easy, al marge de les seves instal·lacions pel centre Pompidou i els seus freqüents experiments amb el videoart. A veure què ens explica. Tot té molt bona pinta!

Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Boo Ritson, Kira Miró, Ace Norton i els Causas Externas us donen la benvinguda al nou "Silenci?"

Bé, aquí estem de nou. Demà arrenca la nova temporada de Silenci? i abans d'entrar a la pantalla era convenient passar pel bloc, treure'n les teranyines, passar el drap i penjar de què anirà el Silenci? de demà. Abans d'això, direm breument que les vacances han anat molt bé a tothom a la redacció, si hem de jutjar pels comentaris que ha anat fent la gent aquests dies.

La veritat és que portem tres setmanes treballant però ens feia mandra inaugurar la nova temporada del bloc sense tenir encara el programa en antena. És una excusa cutre, oi? No se'ns ha acudit res millor. Poc a poc, aquests dies us anirem informant de les novetats que hi ha hagut i que hi haurà al programa aquesta temporada (la vuitena ja!). Res, el cas és que som aquí i que hem tornat (i de quina manera per cert: si no pregunteu-vos que faig a la redacció escrivint això a dos quarts de deu de la nit mentre escolto Beginning To See The Light de la Velvet. Que per cert és totalment mentida).
Bé, el Silenci? de demà. El capítol 263 l'inaugura l’actriu Kira Miró que demostra a l'entrevista que serveix per a alguna cosa més que per allò que alguns esteu pensant ara. Gràcies a una esmolada vis còmica, aquesta canària té un currículum variat i ben farcit que inclou televisió (Gominolas, Cuatrosfera) i cinema(Crimen Ferpecto, Isi Disy, Rivales). Una altra protagonista del programa serà Boo Ritson, l’artista més freak del nou art britànic. Aquesta filòloga va decidir estudiar Belles Arts als 30. És una de les artistes amb més projecció d’Anglaterra, amb una obra a mig camí entre l’escultura i la pintura, l’expressionisme i el realisme. La vam descobrir de rebot a la passada fira ARCO i li hem fet una visita a Londres. També li hem fet un lloc a la vareta màgica d’Ace Norton, el millor realitzador del moment. Té nom de jugador de l’NBA, poc més d’un quart segle de vida i és un dels realitzadors amb més projecció del moment.
L’entorn et marca d’alguna manera i en el cas d’aquest nordamericà ha estat un factor decisiu per decidir el seu futur. El seu avi és guionista i productor, la seva mare supervisa guions i el seu pare és director de cinema. Estava cantat que els platós serien l’hàbitat natural d’aquest artista nascut i criat al sud de Califòrnia. 26 anys després, lidera la seva productora, Commandeer, i ha estat nominat per l’Associació de Vídeos Musicals Internacionals com a millor realitzador del 2008 gràcies a les seves peces per a hypes del moment com She & Him (aquí som fans extrems d'aquest disc) o Sebastien Tellier.

I els últims de la fila i els primers que tindran l'honor de dir la seva imatge de silenci per tancar el programa són l’estudi Causas Externas, un antídot contra el disseny avorrit. Convertir el clàssic con de senyalització viària en una espelma, el portaequipatge d’una Vespa en un prestatge, aplicar un netejaparabrises a un mirall per netejar-ne el baf o idear rajoles de gespa natural són només algunes de les brillants idees amb que el trio que formen Clàudia i Georgina Rosselló i David Martí s’obre pas en el complicat món del disseny industrial. Tot just han sortit de l’escola, però els seus dissenys han començat a atreure l’atenció dels principals fabricants. El seu treball es basa en col·leccions temàtiques. Com ara Causas urbanas, que reconverteix les funcions dels objectes quotidians de la ciutat. Mentre preparen Causas rurales i es traslladen el camp, han obert la porta del seu estudi a la càmera del programa.

Apa, això és tot (de moment).

25/06/2008: ...BAIXEM EL TELÓ...

Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Sí, amics, ja podeu enviar la tele de vacances al camp...

(Semblava que el blog estava de vacances, però no). El d'avui és l'últim "Silenci?" del curs 2007-2008. Amb el capítol 262 acabem la (ja) setena temporada del programa. Deixem enrere 37 programes i comencem a escalfar motors pel curs 2008-2009, una temporada que començarà amb una sorpresa. Estigueu atents.

Avui, a l'últim "Silenci?" de la temporada, trobareu:

L’art sinistre torna a ser tendència: La mort s’ha passejat al llarg de la història de l’art amb múltiples disfresses. La frivolitat, l’opulència i la violència mediàtica semblen cotitzar a l’alça de nou. Artistes de renom internacional es posen macabres i abracen la nova estètica sinistra: paisatges funestos i sensuals habitats per icones de la cultura pop que transgredeixen els codis de la publicitat i de la moda. Entre els noms més destacats d’aquesta tendència artística hi ha el de l’andalusa María Cañas i el del català Rai Escalé. Són dos dels exponents més clars d’aquest estil. Aquest reportatge de Silenci? els entrevista per parlar de la seva obra i repassa artistes com l’anglès Damien Hirst, el basc Kepa Garraza, el mexicà Dr. Lakra o la nord-americana Melanie Pullen, que han fet de tot el que és sinistre una manera d’expressar-se.

El fotògraf català Xevi Muntané repassa la seva exitosa carrera a “Silenci?”: Després d’estudiar fotografia a Barcelona, el català Xevi Muntané es va traslladar a Nova York, per començar a treballar per al llegendari fotògraf David Lachapelle. Convençut que no valia com a assistent, Muntané es va penjar el títol de fotògraf i va començar a perfilar un estil més aviat infantil, directe, simple i gràfic, que el va portar a publicar la seva primera fotografia a la revista anglesa i-D. A partir d’aquí, la carrera de Muntané s’ha pogut veure a les planes de les millors revistes de tendències del mercat i s’ha convertit en una referència de la fotografia de moda a escala mundial.

Irina Lazareanu, la nova Kate Moss, al qüestionari: Parella actual de Pete Doherty, amiga íntima de Kate Moss i companya artística de Sean Lennon. Amb només 21 anys i una bellesa atípica, Irina Lazareanu s’ha convertit en un dels rostres més cotitzats del món de la moda i en una icona del rock britànic. Ex ballarina i bateria aficionada, la carrera de model de Lazareanu comença per casualitat, quan la top Kate Moss la converteix en la imatge de la seva col·lecció de roba per la cadena TopShop i el dissenyador Karl Lagerfeld l’escull com a musa.

Patrick Daughters, de dependent de videoclub a realitzador de moda:
El californià Patrick Daughters va estudiar Belles Arts i quan va aconseguir una beca per anar a la New York University es va decidir a entrar a l’escola de cinema sense tenir-ne ni idea. Es va posar a treballar en un videoclub de Manhattan per posar-se al dia. I va acabar sent el número u de la classe, perquè s’ha encarregat de filmar clips per bandes com els Yeah Yeah Yeahs, Interpol o Liars, o el ja famós últim vídeo de la canadenca Leslie Feist. Ara ha estat apadrinat per la productora de Roman i Sofia Coppola i prepara la seva primera pel·lícula per aquest any. Aquest reportatge de “Silenci?” repassa la seva curiosa història. Com a botó de mostra, l’excel·lent clip “Plaster Clasts Of Everything” per a Liars:

.

Només ens queda donar-vos les gràcies, desitjar-vos un molt bon estiu a tots i convocar-vos pel setembre per la vostra mitja hora setmanal de silenci. Bé, i ara, sí: VACANCES!!!



03/06/2008: PRIMÍCIA

Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?


Al Silenci? d’aquesta setmana (com sempre a les 23.10 h al 33), el tema destacat és sens dubte l’entrevista en exclusiva (la primera a tot l'Estat) amb els Hercules & Love Affair, un dels discos més comentats en tota mena de publicacions i blogs. La seva actuació al proper festival Sónar és una de les cites musicals més esperades de l’any. Al programa escalfem motors dedicant-los el qüestionari. Fa poc vam publicar un post sobre la banda i la gravació de l’entrevista, per cert.

El productor Andrew Butler i la dissenyadora de joies Kim Ann Foxman són el cervell d'Hercules And Love Affair, la sensació musical de l'any. "Emocional" o "tràgic" són adjectius que en principi no serveixen per definir un grup de música disco i house clàssic. Però hi ha poques convencions en els poc més de 40 minuts que dura el debut d'aquesta banda de Brooklyn, Nova York, que té ale seves files un col·laborador d’excepció: Antony Hegarthy, el líder d'Antony & The Johnsons. Per si no els coneixeu, aquí un video amb el primer concert de la seva història (fa dues setmanes, per cert) al Club Studio B de Brooklyn, garito que va camí de convertir-se en un lloc bastant llegendari, per cert.



Però, què més hi ha al capítol d’aquesta setmana, amics?

“If Looks Could Kill”: Al programa també hi ha (aquesta setmana sí) l’anunciat mini reportatge sobre els criminals més elegants del cine retro. Perqué mirem pel retrovisor d’aquesta manera? Pel festival Fashion in Film que s’ha celebrat a Londres i que es fixa en el fons d'armari dels dolents de la pel·lícula. Si una cosa ensenya el cine és que no saps mai quin aspecte tindrà un assassí.



Els joves realitzadors: "Silenci?" analitza la nova fornada de joves realitzadors d'aquí: saber mirar també és un ofici. I en aquesta agraïda i també complicada tasca hi ha un grapat de joves realitzadors d’aquí que tenen moltes coses a dir. Són els joves i brillants currículums d'Edu Cuéllar, Pol Ponsarnau, Santi Aguado, Raül Cuevas i Marta Puig (àlies Lyona) que, entre altres, formen un nodrit planter de narradors audiovisuals.



Neix la Fanzinoteca, el primer arxiu de fanzines del nostre país: la Fanzinoteca és una biblioteca portàtil i mòbil amb un munt de revistes i petits llibres autoeditats, que neix amb la mateixa filosofia que tenen els fanzines que ha arxivat. Es pot muntar i desmuntar en qüestió de segons. El que va començar com un petit projecte ara ja té arxivats més de 200 fanzines.



I a l’agenda del programa, recomanem els llibres d’Amélie Nothomb, “El diari de l’oreneta” (Empúries, 2008); Haruki Murakami, “El salze cec i la dona adormida”, (Empúries, 2008); el Pulitzer de literatura, el dominicà Junot Díaz, "La maravillosa vida breve de Oscar Wao i l’anuari “The Fashion Book” (Phaidon Press, 2008). Al prestatge musical, els discos de Sebastien Tellier, “Sexuality” (Lucky number, 2008); i el d’Scarlett Johansson, “Anywhere I Lay My Head” (Rhino, 2008); els dos concerts que Tom Waits farà a Barcelona, a l’Auditori del Fòrum el 14 i 15 de juliol (correu perquè les entrades estan volant, es compren per telèfon al Telentrada); el festival PopArb, a Arbúcies, el 27 i 28 de juny (amb La Casa Azul, Mishima, El Guincho, Facto Delafé y las flores azules, Sidonie…); el local de copes 9Cata (Comercial 9, Barcelona); la nova botiga de Lee a Barcelona (Ferlandina 9) i Chandal, una concept store que s’acaba d’obrir a la capital catalana (Valldonzella 29). També es recomana l’exposició que el joier Marc Monzó fa a la galeria Klimt fins a l’1 de juliol. Ah! i el retorn de Weezer (yupi), amb el vídeo del nou single “Pork And Beans”, una obra mestra amb cameos del bo i millor del zoo freak que ha voltat –i volta- per internet tots aquests anys.



28/05/2008: ERRATA

Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
A la newsletter o butlletí que cada dimarts enviem amb els continguts del programa (és a dir, ahir) anunciàvem l'emissió d'un reportatge sobre moda i cinema i el look dels criminals al cinema retro, en motiu del festival Fashion in Film (amb el subtítol If Looks Could Kill) que s'està celebrant a Londres. Bé, es tracta d'un error perquè en realitat l'emissió serà la setmana que ve... o sigui que disculpeu les molèsties!!.

D'altra banda, al programa d'avui, com sempre a les 23.10 al 33, hi podreu trobar:

"Les delicatessen de la literatura": La Setmana que TV3 dedica a la lectura és una bona excusa per endinsar-se al món de les microeditorials. El món de les tendències parla des de fa uns quants mesos d'un nou concepte: la cultura snack, la píndola cultural. Es tracta de cultura consumible i fragmentada en petites racions, ja sigui arxius mp4, comèdies emeses per internet que es divideixen en minícapitols, o bé en forma de llibres de butxaca, una tendència de la qual no hi ha gaire cultura al nostre país. Les microeditorials responen a projectes personals al marge del mercat convencional de l'edició. El nombre d'aquestes editorials creix cada cop més i aquests petits projectes tenen cada vegada més fans.

*Apa Apa Còmics, Melusina, Ediciones Alfabia, Cabaret Voltaire.

Els més fashion del "cole"

"La febre mini": Demà comença l'Estrella Damm Primavera Sound. Fins al 31 de maig, pel Parc del Fòrum de Barcelona, desfilaran els grups més trencadors de la temporada. Aquesta informació ja fa temps que circula en anuncis i revistes, però ara també s'escriu amb llapis, faltes d'ortografia i cal•ligrafia lligada a qualsevol agenda escolar. Perquè els nens també tenen el seu espai al festival, a la carpa Minimúsica. Aprofitant el servei gratuït de guarderia, Núria Muntaner i Víctor Velasco, del col•lectiu musical La Colazzione, organitzen una sèrie de concerts per al públic més baixet. Al marge d'aquestes iniciatives, l'aparador de les tendències s'omple de propostes per als més petits, encara que sovint són els més grans els que en gaudeixen.
*Grups al Minimúsica: Nito Niko, Be Brave Benjamin;
Locals, botigues i marques de roba: Nobodinoz, Rock 01 Baby, Mini Rodini, Finger In The Nose; Daddy Types
Revistes de tendències: Naïf Magazine; Kid's Wear Magazine;
Artistes i dissenyadors: Matali Crasset; Craig Kannarick;
Curiositat: Tiny Masters

El Perro del Mar, lladrant al nostre qüestionari

Als qüestionaris del programa, l'actriu Manuela Pal i Sarah Assbring (El Perro del Mar). Com a bona argentina, al marge de ser una prometedora actriu de cine, l'actriu Manuela Pal també és una bona venedora de motos. Ara es posa a la pell de Valeria en la pel•lícula Abrígate. Una història basada en un triangle amorós en què s'enamora del fill del seu amant just el dia que aquest es mor. En el primer qüestionari, Pal demostra que és capaç d'omplir mig minut amb 300 paraules encadenades a la velocitat de la llum. I al final del programa, El Perro del Mar. Podria ser el títol d'un quadre surrealista o d'un conte infantil, però és el nom de l'exitós projecte musical de la compositora sueca Sarah Assbring. Pop delicat i amb projecció internacional de la mà d'una artista fascinada pel cinema, la literatura social o Jimi Hendrix. Assbring ja ha recaptat un gran nombre d'incondicionals amb el El Perro del Mar, gràcies a una paleta de colors que va de les melodies de Phil Spector i Burt Bacharach al gospel espacial de Spiritualized.


15/05/2008: GRAN NOTÍCIA

Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
shout out loud


A partir d'avui, ja es poden penjar comentaris en aquest blog sense cap tipus de restriccions.

Fins ara s'havia d'estar registrat com a usuari a la web de TV3 per poder comentar els posts que anem penjant. O sigui que ja podeu comentar el que us doni la gana. Hem volgut celebrar la notícia amb una mica de revival de la mà de l'amic Shaun Ryder i companys màrtirs (els Happy Mondays, vaja):


Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Ramon
Sí, és folk novaiorquès... olé!

Hercules and Love Affair són el projecte musical del dj Andrew Butler, i una de les coses més hot que arriben de Nova York, i en concret, de la escena que bull a Brooklyn. Fa uns mesos vam anunciar la febre en un post; fa unes setmanes vam parlar dels MGMT, també veïns del barri; i aquesta tarda entrevistem als Hercules And Love Affair en un hotel de Barcelona.

Els quatre mosqueters d’Hercules són el propi Butler; la dissenyadora de joies i dj d’acid house Kim Ann Foxman; el misteriós transexual Nomi, i Antony Hegarthy, el cantant d’Antony And The Johnsons (de qui per cert algú va escriure si no era la suma entre Divine i un Falete fashion: brilllant), que posa la veu en alguns temes.

H&LA són un dels noms deluxe del cartell del Sonar d’enguany, i també seran a l’Ola Festival, que celebrarà la seva primera edició a El Ejido. Aquest vespre Butler i Foxmann punxaran a la [2] d’Apolo dins la festa de presentació del nou número de la revista Hercules Magazine. Tot el tinglado s’inclou dins el Club Tropicana que la il·lustradora i dj Sílvia Prada organitza i l’Apolo allotja. Aquí us deixo el vídeo que per cert és com si fos una escena arty de 300:



El disc dels H&LA em sembla brillant, i ho diu algú a qui la música disco en principi no li diu gran cosa. Tampoc és pur revival, és més aviat un update del disco dels 80, i el resultat és un disc que agradarà per obligació a la gent amb serrell, malles i vambes fluorescents però també es pot colar al prestatge dels discos de la gent normal, perquè té una col·lecció de hits trencapistes força interessant. I es fa escoltar molts cops, cosa que darrerament passa més aviat poc. Si us fa gràcia baixar-vos un tema, clickeu aquí (amb el botó de la dreta per guardar-vos-el). I a veure què tal va l’entrevista. Amb aquesta galeria de freaks, la cosa promet.

CLUB TROPICANA presenta: HERCULES MAGAZINE LAUNCH PARTY
Dijous, 08/05/2008 (00:30 h.), la [2], Nou de la Rambla 111, Barcelona.
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Juno, Jimmy Barnatán, FIB al MUSAC, Susanna Fawaz, The Coral: repòquer

La banda sonora del Silenci? de dimecres passat inclou els disc de The Coral “Roots & Echoes” (Deltasonic, 2007), la banda sonora de “Juno” (espectacular recopilació, per cert), l'últim treball de Roisin Murphy, “Overpowered” (EMI, 2007), i els sorprenents Jesse Sykes & The Sweet Hereafter i el seu “Like Love Lust & The Open Halls Of The Soul” (Fargo/Naïve, 2007).

El primer reportatge del programa estava dedicat a Juno i al curiós personal que hi ha al darrere d'aquesta brillant pel·lícula. És a dir, al director Jason Reitman, la guionista Diablo Cody, els actors Ellen Page i Michael Cera i, de pas, feia un repàs del clan nerd de Judd Apatow i companyia. En resum: la gent que ha tornat a posar el cine teen de moda. Juno està nominada a quatre Oscar (i dels grossos).

El segon reportatge es feia ressó de la exposició que aquests dies té lloc al MUSAC de Lleó sobre el Festival de Benicàssim. Es tracta del recull del treball que sis fotógrafs van dur a terme a la passada edició del festival, oferint diferents punts de vista artístics sobre l'experiència fibber. L'exposició és petita, però l'àlbum complet d'aquest experiment artístic el podeu trobar al fantàstic llibre en gran format (Benicàssim: el festival) que la editorial Actar ha publicat recentment. La llista de fotògrafs inclou a Immo Klink, Massimo Vitali, Ángel Marcos, Álvaro Villarrubia, Cristina García Rodero i Carmela García.

Als qüestionaris d'aquesta setmana convivien dos personatges ben oposats. Per una banda hi havia l'irreptible Jimmy Barnatán, el nen de les pel·lícules de Santiago Segura. Ara ja no és tan nen, va tatuat fins dalt i porta camperes. i un nomeolvides, per cert. Probablement la primera persona entrevistada a Silenci? amb un nomeolvides al canell (i van 243 programes, 6 anys d'emissió). L'amic Barnatán proposa l'horterisme i el macarrisme il·lustrat com a doctrines per a la salvació mundial, recomana llibres de Chester Himes, la pel·lícula Goodfellas i explica una nit de copes amb Robert de Niro. Subscriviu-vos al podcast i per veure cinc minuts de televisió surrealista. Al final del programa va arribar el torn de l'actriu Sussanna Fawaz, meitat catalana, meitat libanesa, que ens va fer un humus davant de la càmera, ens va confessar que plora i crida amb facilitat, i ens va parlar de l'experiència de treballar per primer cop davant una càmera: és una de les protagonistes de la pel·lícula Myway.

Per cert, i no està mal dir-ho: el programa d'aquesta setmana va fer el récord d'audiència de la temporada. He he he.
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Pengem el podcast d'aquesta setmana al Cabaret Elèctric d'iCat FM.
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Cory Kennedy, La China, Chiho Aoshima, Martí Sales i Cat Power

A la banda sonora del programa d’aquesta setmana destacava el nou disc de Cat Power, "Jukebox" (Matador, 2008), juntament amb els de Cinematic Orchestra, "Ma Fleur" (Ninjatune, 2007), Datarock (Etcetc, 2007) i per segona setmana, esclar, el brutal “Distortion” dels Magnetic Fields (Nonesuch, 2008).

El primer reportatge del programa entrevistava a l’artista japonesa CHIHO AOSHIMA, una de les alumnes més exitoses sortides de l’escola taller Kai Kai Kiki Corporation. Aquesta escola japonesa dirigida pel prestigiós Takashi Murakami ha donat els últims anys alguns joves talents de l’art contemporani japonès. A Chiho Aoshima sempre se la defineix com una noia molt misteriosa i silenciosa que disfruta passejant pels cementiris, però que en realitat amaga un món interior ple de soroll i moviment. És la tercera convidada del cicle Kawaii! organitzat per la Fundació Miró. La seva mostra Terror i seducció es podrà veure a l’Espai 13 de la Fundació fins el proper 24 de març.

El segon reportatge analitzava el fenòmen de les iCelebrities, els nous “famosos” de la xarxa. Gent anònima que amb els seus blogs, flogs, myspace i altres pàgines personals s’han convertit en cronistes de la modernitat i en alguns casos fins i tot en els nous magazines de tendències. Alguns links: Gerard Estadella, Prince Pelayo, Gala, Perez Hilton, Cobra Snake i Cory Kennedy.

Als qüestionaris d’aquesta setmana s’hi trobaven LA CHINA, cantant del grup Cycle i que ara acaba de debutar en solitari amb el disc De amor y muerte, i el poeta català MARTÍ SALES, que fa poc ha publicat la novel·la Dies feliços a la presó.
  | Anterior