Aquest web està inactiu, però el mantenim publicat per poder-lo consultar.

 

Arxius

Estas veient: octubre 2007
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Craig Thompson, Especial Moda, els Òscars, Teresa Hurtado, protagonistes del capítol 230 de "Silenci?"

CRAIG THOMPSON: Web oficial de l'autor de "Blankets". Un dels noms més importants de l'escena del còmic americà.

ESPECIAL MODA: Les webs de Krizia Robustella, Roberto Piqueras i Maria Escoté.

Els humoristes ÒSCAR ANDREU i ÒSCAR DALMAU, els "Òscars" de la ràdio, reivindiquen al seu qüestionari els discos de gent com Mazoni, Mishima, Guillamino, Love Of Lesbian, Refree o Antònia Font, entre altres referents de l'escena pop del nostre país; i l'actriu Teresa Hurtado De Ory està enganxada a la sèrie "Heroes" i a dues pel·lícules en concret: "Pequeña Miss Sunshine" i "La Princesa Promesa".

30/10/2007: TELÈFONS USB

Categoria: Gadgets
Escrit per: Silenci?
Temps pel revival

Sí, tots tenim algun moment de nostàlgia recordant el telèfon de quan érem petits. D'aquests que et pots posar entre l'orella i l'espatlla sense problemes i sense haver d'agafar tortícolis (que es el que passa cada cop que s'intenta amb els mòbils d'avui, en constant competició per veure qui el fa més petit). Per això la firma YUBZ s'abona al revival i ha dissenyat un telèfon com els de tota la vida que s'adapta perfectament a qualsevol ordinador (Mac o PC) per parlar per Skype, i també un model que s'adapta a la majoria de mòbils. Tot per una mica més de 30 €.

30/10/2007: GAINSBOURG FET LLIBRE

Categoria: Personatges
Escrit per: Silenci?


"La meva vida és un triangle d'alcohol, dones i Gitanes". Per a molts Serge Gainsbourg vol dir l'excés fet persona. La de Gainsbourg és una de les carreres musicals més prolífiques del segle XX, o com a mínim, una de les més mediàtiques. Demonitzat en vida i reivindicat constantment un cop mort per tot tipus de músics i literats, aquest francès d'ascendència russa va encarnar en vida el manual del perfecte calavera, amb un ascens fulgurant pel camí de la fama i un descens també fulgurant on es va convertir en una paròdia d'ell mateix. Sempre caminant pels marges però també sempre a sota dels focus, Gainsbourg és l'autor d'un grapat de cançons que perduraran per sempre en la memòria de molts, sobretot pels seus textos plens de dobles sentits i jocs de paraules. Ara, l'editorial Mondadori, sota el seu segell Reservoir Books, publica la biografia de tota una llegenda de la chanson.


"Serge Gainsbourg. La biografia" (Reservoir Books, 2007)

"Serge Gainsbourg. La biografía"
Autor: Sylvie Simmons

Reservoir Books, 2007
320 pàgs. / 19,90 €

*Per escoltar:
Serge Gainsbourg i Brigitte Bardot, "Initials B.B." (Polygram, 1968), "Bonnie And Clyde":

Categoria: Còmic
Escrit per: Silenci?


El proper divendres, a les 19.00, la FNAC Triangle acollirà una trobada amb dos autors emblemàtics del còmic actual: Aurelia Aurita i Frédéric Boilet, que presentaran respectivament els seus nous títols: "Fresa y Chocolate 2" i "Ellas". Aurita i Boilet dos dels noms amb més presonalitat de l'anomenat "nouvelle manga" (i són també parella). I a més a més entrevistarem a Aurelia Aurita per al programa.

29/10/2007: AMÉLIE NOTHOMB

Categoria: Revival
Escrit per: Silenci?
Fa uns dies vam entrevistar a Marta Etura i Verónica Sánchez en un mateix qüestionari (surt el proper 7 de novembre per pantalla). Quan li vam preguntar per un llibre, Verónica Sánchez es va declarar una entuasiasta seguidora d'aquesta escriptora francesa. És una bona ocasió per recuperar l'estrambòtic qüestionari que li vam fer fa un parell de temporades.

29/10/2007: BAND OF HORSES

Categoria: Música
Escrit per: Ramon
Band Of Horses, "Cease To Begin" (SubPop, 2007)

Aquest és el disc que més vegades he sentit en les últimes dues setmanes. Band Of Horses són de Seattle, i "Cease To Begin" és el títol del seu segon àlbum. Per mi és un dels discos de l'any.

*Per escoltar:
Band Of Horses, "Cease To Begin" (SubPop, 2007), "Is There A Ghost"


25/10/2007: CONCERTS PER EMPORTAR

Categoria: Internet
Escrit per: Silenci?
La Blogothèque és una revista online en format blog dedicada a la música en general amb moltes i bones seccions, entrevistes, reportatges i debats de fons. Una d’aquestes seccions es diu “Concert à emporter” i cada setmana puja un videocast de dos o tres temes, improvisat al carrer, en unes escales o en un camerino, i gravant l’àudio directament a la càmera i sense parafernàlia de cap tipus. Una manera més de reivindicar la música al carrer. Aquí s’acabaria l’anècdota si no fos perquè els músics que hi apareixen són gent com The Divine Comedy, Arcade Fire, Dean And Britta, Elvis Perkins, José González, Beirut, Architecture in Helsinki i un llarg fotimer més. Ni idea de com han aconseguit gravar tota aquesta gent de primer ordre en aquestes situacions tan curioses, però no us ho perdeu (i a més, es poden baixar per a l’ordinador i l’ipod). The Spinto Band, interpretant "Oh Mandy":




Categoria: Agenda
Escrit per: Silenci?


El 5 de març de 1960, Alberto Díaz, àlies Korda, va disparar la seva càmera de fotos a La Habana sense ni sospitar que la fracció de segon que quedaria registrada a la seva pel·lícula es convertiria en una de les icones més llegendàries del segle XX. I una de les més rentables. L’exposició "CH€! Revolució i mercat" repassa al Palau de la Virreina de Barcelona, i fins al 20 de gener, totes les mostres d’explotació comercial que aquesta famosa fotografia del rostre del Che ha sofert, des de samarretes i tasses de cafè a inspirar una portada de Madonna o un anunci de Jean Paul Gaultier.




“CH€! REVOLUCIÓ I MERCAT”
Palau de La Virreina (Rambla, 99, Barcelona)
Fins el 20 de gener de 2008 (3,5€)
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Aquests són els enllaços a webs i referències del programa d'ahir:

“NEW UGLY”: L’art, la moda i la música reivindiquen l’estètica del lletgisme.
Klaxons: una de les revelacions musicals de la temporada passada que reivindiquen aquesta estètica amb el seu vestuari i videoclips.
Shitdisco: desde Glasgow, una altra banda d’estètica new rave.
Justice: el dúo més rugós i punxegut de l’electrònica francesa són cèlebres també pels seus videoclips i pels seus shows en directe.
M.I.A.: la cantant s’ha proposat arribar al cim de l’horterisme “fashion”. Ho ha aconseguit.
Cassetteplaya: és la marca que vesteix a M.I.A. i a altres estrelles del pop. Els dissenys de Carrie Mundane fan mal als ulls però estan més de moda que mai.
Jodie Harsh, una de les muses del moviment.
• La revista britànica Super Super Magazine, la bíblia del lletgisme actual.

“TELEVISIÓ A INTERNET”: El pròxim negoci en comunicació ja és aquí.
Guerrilla, productora anglesa pionera en l’elaboració de continguts per a internet i mòbils i en transformr vídeos domèstics en programes d’èxit.
The Zimmers: exemple vivent de la influència d’internet a la televisió. Un grup de jubiltats brtitànics convertits en estrelles gràcies a YouTube. Ara són estrelles a la tele anglesa i preparen una pel·lícula.
•Les principals televisions emetent per Internet: Current TV, Joost, Jalipo, Zattoo, Blip, Veoh, VBS.

L’actriu MANUELA VELASCO és molt fan de la banda sonora de la pel·lícula “Trainspotting” i li agraden els dissenys d’Amaya Arzuaga. L’actor JAVIER PEREIRA escolta el disc “Malamarismo” de La Mala Rodríguez per relaxar-se i recomana llegir el llibre “La rueda de la vida”.

24/10/2007: SESSIÓ DOBLE

Categoria: Agenda
Escrit per: Silenci?
Richard Hawley, de Sheffield a Memphis

Aquest cap de setmana, la sala Apolo de Barcelona presenta un programa doble d'aquells que no es poden perdre. En primer lloc, a la sala 1, Barcelona rep la visita d'un crooner de qui ja vam dir unes quantes floretes ara fa uns dies. Richard Hawley és com un jugador de l'Espanyol (amb perdó) que de repent comença a jugar bé i a oferir espectacle. Sempre a l'ombra de Pulp (era un dels guitarres de suport de la banda de Jarvis Cocker), Hawley ens visita per presentar el seu flamant "Lady's Bridge" i aprofitar el dolç moment creatiu que viu i el calorós aplaudiment de crítica i públic que han rebut els seus últims treballs.

RICHARD HAWLEY + Junior McKenzie
20.45, Sala Apolo (Nou de la Rambla 111, Barcelona)
Anticipada: 23€

*Per escoltar:
Richard Hawley, "Lady's Bridge" (Mute, 2007), "Dark Road"




Herman Düne, oda al marcianisme

A la sala de baix, al garatge de l'Apolo, i a una hora molt més calavera, l'escenari de La 2 serà assaltat pels suecs Herman Düne. Una prolífica banda que ja ens va visitar en el darrer Primavera Sound (a les terribles set de la tarda, lamentablement). El folk pop, o com es vulgui dir, d'aquesta gent, ha agradat força a la comunitat indie del nostre país. No han inventat res, i també són d'aquells que tenen un cantant amb veueta desafinada, però tenen un arsenal de temes suficients com per fer passar una més que agradable vetllada. Què és del que es tracta, què carai.

HERMAN DÜNE
00.30, Sala Apolo 2 (Nou de la Rambla 111, Barcelona)
Anticipada:13€

*Per escoltar:
Herman Düne, "Not On Top" (Track & Field, 2007), "Not On Top (67 Better Ways To Make Some Sense)"

24/10/2007: CARISMA

Categoria: Personatges
Escrit per: Ramon
Bunbury, una vida amb el gas a fons

"You've either got or you haven't got style / If you got it, you stand out a mile...". Això cantava fa molts anys Frank Sinatra. I tenia molta raó: de carisma se’n té o no. I si en tens, destaques. És cert però que existeix un carisma natural i un d’artificial. El segon tipus, el carisma prefabricat, de plàstic, dura en la mesura en què el personatge cau bé o està de moda, però té data de caducitat des del principi. En canvi, en el primer cas, en el carisma (diguem-ne) Sinatra, és un do, una cosa que es té i que no es perd mai, i que es posa de relleu tant si estàs a l’escenari com si t’estàs fent un cafè amb llet a la cuina en barnús i sabatilles. En els del primer grup, el dels carismàtics naturals, trobem aquest aragonès errant que es diu Enrique Ortiz de Landázuri però que ha fet fama i fortuna sota el nom d’Enrique Bunbury.
El periodista musical, guionista, escriptor, poeta, rodamon i espeleòleg humà Pep Blay ha posat en les 447 pàgines d‘Enrique Bunbury. Lo demás es silencio la frenètica vida i les reflexions d’un dels personatges més irrepetibles de l’escena musical de les últimes dècades. El líder d’Héroes del Silencio (actualment en multitudinària gira per Llatinoamèrica i Espanya) també ha conreat una sòlida i variada trajectòria en solitari. Resumint: una vida de les que val la pena posar en un llibre, i vista a través de la ploma d’un agut observador. És allò del carisma que deia al principi. I que ja deia Sinatra, vaja.


"Enrique Bunbury. Lo demás es silencio" (Plaza Janés, 2007)

"Enrique Bunbury. Lo demás es silencio”
Autor: Pep Blay
Plaza Janés, 2007
447 pàg. / 17,50 €

24/10/2007: TRES LLIBRES

Categoria: Literatura
Escrit per: Silenci?
Palahniuk, a cops de puny

L’últim títol d’un dels autors més aclamats de la novel·la contemporània és la biografia oral d’un assassí en sèrie. Palahniuk reprèn l’humor negre i la violència d’El club de lluita, el títol que el va catapultar a la fama i que es va convertir posteriorment en una pel·lícula generacional. Irreverent com sempre i al marge de qualsevol convenció.

“Rant. La vida d’un assassí en sèrie”
Autor: Chuck Palahniuk
Empúries, 2007
312 pàgs / 19,90 €


Daniel Mason, jove clàssic

Amb només 27 anys, Mason va publicar L’afinador de pianos i es va convertir en un best seller i en un dels autors de més èxit de la seva generació. La segona novel·la d’aquest biòleg i estudiant de Medicina és un retrat, a través dels ulls d’una nena, que narra la història de dos germans separats per la fatalitat.

“Un país llunyà”
Autor: Daniel Mason
Empúries, 2007
272 pàgs / 19,90 €


Ammaniti, un llibre a 200 per hora

Niccolò Ammaniti (Roma, 1966) és un dels autors més respectats de la literatura italiana actual. Com Déu mana és una faula apocalíptica que narra la història d’un home i el seu fill, que decideixen tirar endavant a la vida rebentant un caixer automàtic.

“Com Déu mana”
Autor: Niccolò Ammanitti
Empúries, 2007
432 pàgs / 19,00 €
Categoria: Art
Escrit per: Silenci?


L'artista colombiana resident a Barcelona Catalina Estrada exposa a la galeria La Luz de Jesús, possiblement l'espai més prestigiós del món dedicat al pop surrealista. La mostra dedicada a Estrada començarà el proper 2 de novembre i durarà un mes. L'ascens d'aquesta artista ha estat meteòric: acaba de presentar el llibre "Sweet Company", ha col·laborat amb el dissenyador britànic Paul Smith en una col·lecció de roba de venda exclusiva al Japó, també ha dissenyat una col·lecció per als brasilers Anunicaçao i va realitzar les il·lustracions per una campanya australiana de Coca-Cola. L'exposició a La Luz de Jesús la confirma com un dels traços més ferms del nou pop fet quadre.
Categoria: Música
Escrit per: Ramon
Estranya parella

Admeto que la gent parla molt i després fa menys: ho sento, a vegades sóc d'aquests. En comptes d'ajudar a pintar el pis de la Júlia (veure post anterior), alguns vam decidir passar per l'Apolo el divendres a la nit i no perdre'ns l'estrany maridatge entre Nacho Vegas i Christina Rosenvinge (el disc "Verano Fatal" va sortir ahir a la venda). Vaig entrar a la sala amb el temps just de sentir un llarguíssim discurs del mestre Sisa que va atreure poc l'atenció de la concurrència. Era el preàmbul a la bonica interpretació de "Qualsevol nit pot sortir el sol" amb què el nostre llunàtic de la cançó preferit tancava el seu concert. La gent la va acabar cantant: s'equivocaven els que van aixecar les celles quan van veure el nom de Jaume Sisa al cartell del Rockdelux Music Weekend.
La cançó del Mestre va ser tota una premonició: amb l'aparició de Nacho i Christina a l'escenari es va fer de dia a la sala. Sí que sonaven no gaire bé. Sí que la Rosenvinge estava afònica. Sí que encara no coneixíem les cançons del nou disc. Però em va semblar un concert boníssim, amb detalls cap al respectable ("Días extraños", "El hombre que casi conoció a Michi Panero") i moments impagables com la brillant introducció de Vegas a "Días Extraños", una col·lecció de floretes a la Rosenvinge magistralment enllaçades que van arranacar l'apalaudiment del públic. Ella, vermella. Ell, galant. La parella era estranya, però hi havia idil·li per tots costats. És veritat: qualsevol nit pot sortir el sol.


Nacho Vegas & Christina Rosenvinge, "Verano fatal" (Limbo Starr, 2007)
*Per escoltar:
Nacho Vegas i Christina Rosenvinge, "Verano Fatal" (Limbo Starr, 2007), Verano Fatal


22/10/2007: TITANLUX WEEKEND

Categoria: General
Escrit per: Júlia
Moment totalment verídic

Aquest era el meu llistat de coses a fer aquest últim cap de setmana, que finalment s’ha quedat en blanc:

-Anar als concerts del Rockdelux Music Weekend.
-Llegir els volums 2, 3 i 4 de Lupus (editorial Astiberri) per veure quines noves aventures ens deparen els protagonistes d’aquest road-comic de Frederic Peteers: una parella de col·legues que es dediquen a viatjar per l’espai, pescar i col·locar-se amb líquens extraterrestres.
-Sortir de dubtes sobre el rebombori generat per El Orfanato:
a) "pel·liculón" del català Jose Antonio Bayona (realitzador de curts mítics com "Mis vacaciones", i videoclips per Camela i OBK entre d’altres)
o
b) súper eficaç campanya mediàtica.
O ambdues, que també pot ser.
-Anar a la Fundació Miró i veure que s’està coient entre els nous artistes japonesos, ja que no puc anar-me’n així com així a la exposició que ara mateix fa Yoshitomo Nara a Màlaga. Hi ha temps: dura fins al gener.

No he fet res de tot això.
Divendres, dissabte i diumenge entre pintura, rodets i aiguarràs. Posant-me negra blanquejant parets. Un “Titanlux Weekend”, amb el seu hit particular:

Blanc és el color del meu nou pis
i aquest cap de setmana, res no he vist
ni al Nacho Vegas ni a la Chris…


En fi… que no decaigui.
Per cert, si algú també està canviant-se de pis, redecorant la seva vida o es troba en vicissituds similars, atenció a la web de Domestic, la marca de referència en el món dels adhesius gegants per parets. Si no esteu al cas de la febre de les wallstickers, us recomanem que recupereu el primer "Silenci?" de la temporada, on es va emetre un breu reportatge sobre el tema.
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Aquests són els enllaços a webs i referències del programa d'ahir:

El fotógraf Alberto García-Álix no té web oficial, però aquí podreu trobar una selecció dels seus millors retrats i alguns links a articles i altres webs que recullen la seva extensa obra.
L'actriu MARÍA VÁZQUEZ recomana al seu qüestionari llegir el llibre de Cristóbal Jodorowski "El collar del tigre" (Martínez Roca, 2007) i anar al cine a veure la pel·lícula "Caótica Ana" (dir. Julio Medem, 2007). El dúo d'humoristes VENGA MONJAS, campions del frikisme gràcies als seus vídeos a YouTube, recomanen a la seva entrevista escoltar la banda sonora de la pel·lícula "Hairspray" (dir. Adam Shankman, 2007); els còmics "Blankets" de Craig Thompson (Astiberri, 2007) i "Torpe" de Jeffrey Brown (La Cúpula, 2007); el llibre "La broma infinita" de David Foster Wallace (Mondadori, 2002). I també són fans declarats de l'actor Juanjo López, el Vicentín de La Hora Chanante.

18/10/2007: NO HO TORNARÉ A FER

Categoria: Música
Escrit per: Júlia
PJ Harvey, "White Chalk" (Island Records, 2007)

No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
No ho tornaré a fer.
PJ Harvey ha escrit 11 vegades amb un guix blanc que no ho tornarà a fer.
Són les 11 cançons del seu últim disc White Chalk amb què Polly Jean es reinventa i es lamenta. Com ens vam lamentar tots aquells que esperàvem amb candeletes el seu retorn a sobre l’escenari. Perquè, un cop arribat el moment, vam haver de fugir a contracor i mig asfixiats de la carpa S del festival Summercase el passat juliol. S de suor. Allà suava fins i tot la mateixa carpa. A gotasses. Tal qual. Però aquells que la seguim desde fa temps ja hem oblidat l’episodi del seu últim concert gràcies precisament al treball que aleshores presentava, White Chalk, un gir sorprenent a la seva carrera: pitja les tecles blanques i negres, com els colors del disc, i deixa de banda les guitarres i la ràbia.
Sí, ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer.
Ho ha tornat a fer. Un disc esquinçat i emocionant.
Es nota que en sóc fan?

*Per escoltar:

PJ Harvey, “White Chalk” (Island Records, 2007), Broken Harp i White Chalk


Categoria: Agenda
Escrit per: Silenci?
Christina Rosenvinge & Nacho Vegas, The Wedding Present, Kurt Wagner, Eef Barzelay, Elvis Perkins i Sisa: repòquer i comodí

La segona edició del Rockdelux Music Weekend es desplega entre el 18 i el 21 d’octubre en quatre ciutats (Madrid, València, Mallorca i Barcelona) i amb un cartell d’artistes on es barregen associacions imprevisibles, artistes de renom i la revisitació de cançons i discs atemporals.
Entre la sel·lecta collita sobresurt el seductor pacte de sang entre dos cantautors amb el polze de Christina Rosenvinge i Nacho Vegas, responsables del disc “Verano fatal”; les actuacions en solitari de Kurt Wagner (líder dels capitals Lambchop) i Eef Barzelay (capità i/o ex-capità de Clem Snide i ara amb una ascendent carrera defensada amb el seu propi nom); l’aplaudit “Ash Wednesday” del debutant Elvis Perkins i la relectura de dos discs de molt pes a càrrec dels seus autors: “Qualsevol nit pot sortir el sol” (Sisa) i “George Best” ( The Wedding Present). Excitant programa.


ROCKDELUX MUSIC WEEKEND
Sala Apolo (Nou de la Rambla, 111, Barcelona)

anticipada 24 €/taquilla 30 €
abonament per als dos dies: anticipada 39 €/taquilla 50 €

Divendres 19 d'octubre
20.00h ELVIS PERKINS
21.15h SISA
22.30h NACHO VEGAS I CHRISTINA ROSENVINGE

Dissabte 20 d'octubre
20.00h EEF BARZELAY
21.15h KURT WAGNER
22:30h THE WEDDING PRESENT
Categoria: Gadgets
Escrit per: Silenci?
Lacoste & KidRobot, estrany maridatge

Lacoste no és només tristament notícia pels vídeos d'alguns partits polítics. La marca del cocodril fa un gir estètic per aliar-se amb KidRobot, un dels principals creadors de ninots del món. El resultat és una col·lecció limitada de vambes en una edició de 500 parells. Cada parell tindrà el seu propi ninot Peecol personalitzat. Al nostre país es podran trobar a Limited Editions (Duc de la Victòria, 8, Barcelona), a partir del 10 de novembre. O sigui que a córrer, si es que les voleu tenir a l'armari.
Categoria: Agenda
Escrit per: Silenci?
L'artista Pez, del col·lectiu Actop, reinterpreta un model de Nike inspirat en "La Balena", de Frank Ghery

L’any 1972, Bill Bowerman i Phil Knight, atleta i entrenador de la Oregon University respectivament, van posar-se a fabricar les seves pròpies sabatilles d’atletisme, sense ni poder sospitar que 35 anys més tard es convertirien en una de les marques de roba esportiva més grans del món. Nike i el seu logo són ara a tot el planeta. Per celebrar aquest aniversari, la firma nord-americana prepara una exposició a la sala Vinçon de Barcelona on nou artistes i col·lectius nascuts a la dècada del 70 i residents a la capital catalana oferiran una relectura dels primers dissenys de la marca. Cada artista reinterpretarà un model diferent de vamba tenint en compte diferents llocs de Barcelona. Els escollits són Actop, Toormix, Silvia Prada, Inocuo, Vasava, Area 3, Catalina Estrada, Diva i Bernat Literas. La gent de la revista Rojo Magazine han estat els encarregats de comissariar la exposició.

Sala Vinçon (Passeig de Gràcia, 96)
Del 19 d’octubre al 10 de novembre, de dilluns a dissabte, de 10.00 a 20.30 h.

Categoria: Música
Escrit per: Ramon
Great Lake Swimmers, "Ongiara" (Nettwerk, 2007)

Una recomanació per a aquestes primeres setmanes de tardor: l’últim disc de Great Lake Swimmers. El tercer treball del trio canadenc liderat per Tony Dekker segueix la línea intimista dels dos anteriors. La música ideal per veure caure les fulles. Pop arrossegat, amb guitarres i banjos que ploren. No han descobert la roda, però si us agrada la línia de bandes com Low, Red House Painters o Bonnie Prince Billy, aquest disc ha de ser al vostre prestatge.

*Per escoltar:

Great Lake Swimmers, “Ongiara” (Nettwerk, 2007), "I Am Part Of A Large Family"

16/10/2007: "ARTHUR & GEORGE"

Categoria: Literatura
Escrit per: Ramon
"Arthur & George" (Anagrama, 2006)

Aquest post no parla de cap novetat editorial, ni tampoc de cap nova perla de la literatura indie (més aviat el contrari), però fa uns dies he acabat de llegir la última novel·la de Julian Barnes, “Arthur & George” (Anagrama, 2006). Barnes (“El loro de Flaubert”, “La mesa limón”, i sobretot, “Amor, etcétera”) és un dels grans novel·listes anglesos de la última dècada, reconegut per nombrosos premis (si és que els premis literaris tenen encara algun crèdit). El que em sembla interessant del llibre –i per això aquest post- és que tot i agafar-lo sense massa expectatives, m’he trobat amb una novel·la trepidant que ben bé podria ser un nou “A sangre fría”. El llibre és una docuficció que ens situa a l’Anglaterra de finals del XIX i principis del XX per novel·lar el cas real de George Edalji, un advocat d’origen parsi condemnat injustament d’una sèrie d’atrocitats comeses al seu poble. La intervenció (real) de l’escriptor Arthur Conan Doyle (el creador de Sherlock Holmes) va ser definitiva per reobrir el cas i per la creació a Anglaterra del Tribunal d’Apelacions. La narració en paral·lel de les dues vides dels protagonistes (l’advocat gris, asocial i rígid en contrast amb la brillant vida social, l’activisme i el vitalisme de Conan Doyle) enganxa des de la primera pàgina, al marge d’oferir a través d’aquestes dues mirades un retrat brillant d’un dels casos més polèmics de l’època. El final és una mica de focs artificials, però el conjunt és senzillament brillant.
Categoria: Grafisme
Escrit per: Silenci?
"Neon Bible", el videoclip interactiu dels Arcade Fire

"Neon Bible", l'últim disc dels canadencs Arcade Fire, va comptar amb una luxosa promoció on-line gràcies a una web que permetia la interacció de l'usuari i múltiples opcions de contingut a escollir per part de l'internauta. Ara donen una volta més de cargol per presentar el primer vídeo interactiu. El single "Neon Bible" es presenta en una web on cadascú es pot fer el videoclip a mida.
Categoria: Fotografia
Escrit per: Bibiana
L'obra de David Lachapelle s'exposa a Milà

Milà és una de les ciutats més lletges del món, d'aquelles que, per anar-hi, has de tenir una excusa: un amic, un familiar, una desfilada, una exposició. El Palazzo Reale de la capital llombarda acull ara la retrospectiva més gran que s’ha dedicat al fotògraf David Lachapelle. 350 obres controvertides, explosives i provocadores, a mig camí entre el surrealisme i el pop art. Lachapelle s'autoconsidera el fotògraf més famós del món, i de fet ell mareix té status de estrella. Com les que han desfilat per davant del seu objectiu: Andy Wahrhol, Madonna, David Beckam, Gael García Bernal o Amanda Lepore. El Palazzo Reale reuneix totes aquestes celebritats i la resta de l’obra de l’artista en una exposició on el més bo arriba al final. Quan ja has vist 349 de les fotografies exposades, i penses que cada cop t’encares amb la mateixa imatge, Lachapelle et sorprèn amb “Deluge”. Una obra inèdita inspirada en el "Judici Final" de Miquel Àngel, que demostra que aquest artista de Nova York encara no ho ha dit tot.
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Aquests són els enllaços a webs i les referències del programa d'avui.

"KAWAII!", el nou art japonès arriba a Barcelona:
· Cicle d'exposicions "Kawaii!", a l'Espai 13 de la Fundació Miró sobre nous artistes japonesos.
· Yoshitomo Nara i Takashi Murakami, els pares del moviment artístic "superflat".
· Kaikaikiki, el taller que ha forjat la nova generació d'artistes japonesos. En aquest apartat s'hi troben la biografia i referències d'artistes que han aparegut al reportatge com Aya Takano i Chiho Aoshima.
· Article de Hélène Kelmachter, comissària de l'exposició.

ANTON CORBIJN
· Web oficial del fotògraf i realitzador holandès.
· "Control", primera pel·lícula de Corbijn que retrata la vida i mort d'Ian Curtis, líder de Joy Division.

L'actriu VERÓNICA ECHEGUI recomana al seu qüestionari els llibres "Pura vida", de José María Mendiluce (Planeta, 1998), "Conversaciones con Billy Wilder", de Cameron Crowe (Alianza, 2004) i "Sólo es una película", de Charlotte Chandler (Manontropo, 2004). La pel·li que li hauria agradat interpretar és "La pianista" (Michael Haneke, 2001). L'escriptor peruà DANIEL ALARCÓN recomana veure algunes pel·lícules: "Temporada de patos" (Fernando Eimbcke, 2004); "Supersalidos" (Greg Mottola, 2007); "Mil años de oración" (Wayne Wang, 2007), i, esclar, "Death Proof" (Quentin Tarantino, 2007). Alarcón acaba de publicar el llibre ""Radio Ciudad Perdida" (Alfaguara, 2007).
Categoria: Agenda
Escrit per: Silenci?
Jason "Spaceman" Pierce, l'ànima de Spiritualized

El fred no acaba d’arribar, però, avui, la sala Razzmatazz de Barcelona acull la presentació del festival Wintercase’07. El festival itinerant (les gires passen per Barcelona, Madrid, Bilbao i València) de la discogràfica Sinnamon aixeca el teló amb la visita de Jason Pierce, alma mater de Spiritualized, i de Soulsavers, acompanyats de la veu trencada de l’hiperactiu Mark Lanegan.
Spiritualized segueix girant amb el show “Acoustic Mainlines” (una revisió despullada d’electricitat i amb cor gospel inclòs del repertori marcià del grup), i obrirà l’edició d’aquest any. Els que no van poder gaudir a l’Auditori del Fòrum d’aquests dos magnífics concerts en el darrer Primavera Sound tenen l’ocasió de fer-ho ara. Més que recomanable.
La resta del cartell (Super Furry Animals, Editors, Spoon, Ratatat i la recent incorporació dels fantàstics Explosions In The Sky) es pot consultar a la web del festival.


20.20 h. MISHIMA SOLO
21.00 h. SPIRITUALIZED ACOUSTIC MAINLINES
22.45 h. SOULSAVERS feat. MARK LANEGAN
Barcelona-Razzmatazz 1, dimecres 10 d’octubre
Anticipada: 24€ / Taquilla: 26€

09/10/2007: EEF BARZELAY

Categoria: Música
Escrit per: Silenci?
EEF BARZELAY

Eef Barzelay té una envejable habilitat per fondre una capacitat d’observació cínica i enginyosa amb unes melodies molt notables. El cantant, guitarrista i compositor nord-americà va il·lustrar un repertori infal·lible i ascendent al costat del seu grup, Clem Snide. Ara que la banda sembla dissolta i amb el seu últim disc sense data de publicació, Barzelay ha tret un segon àlbum en solitari. Publicat sota el seu nom i atapeït d’excel·lents temes, el disc reparteix tonades folk, empentes elèctriques i una magnètica percepció del pop. Reafirmació d’una talentosa personalitat musical i un nou ham per seguir parant l’orella.

“Eef Barzelay” / (Houston Party Records)

08/10/2007: BOB DYLAN / LETRAS

Categoria: Literatura
Escrit per: Silenci?
BOB DYLAN / LETRAS

Amb motiu de la concessió del premi Príncep d'Astúries de les Arts d'enguany, s'edita "Bob Dylan. Letras". És una recull de totes les lletres publicades entre el 1962 i el 2001 per Robert Allen Zimmerman, és a dir, Bob Dylan. Considerat el compositor de folk/rock més influent de la història, aquesta recopilació conté alguns dels versos que, directament o indirectament, han fet evolucionar més la música popular del segle XX. El llibre inclou material descartat; una anàlisi de les citacions, referències i apropiacions que fa Dylan de fonts com la Bíblia, el folklore, Shakespeare i el cinema; i, per primera vegada, totes les composicions posteriors a 1985.

-- Fitxa tècnica --

Títol: Bob Dylan. Letras
Editorial: Alfaguara/Global Rhythm
Preu: 59 €
Categoria: Literatura
Escrit per: Ramon
Dissabte vaig acostar-me a la FNAC per assistir a la “Enchilada literària” que posava punt i final al fantàstic festival “Fet a Mèxic”, organitzat per l’escriptora Lolita Bosch i un eficient grapat de col·laboradors. La idea era muntar diferents trobades entre escriptors i editors mexicans amb escriptors i editors d’aquí. El programa d’actes ha estat ambiciós i realment ha oferit un ventall de possibilitats ampli i per a tots els gustos.

Se’ls ha de felicitar perquè és molt difícil haver organitzat un event cultural d’aquestes dimensions sense un duro. El festival s’ha acabat, però el seu blog segueix actiu i pot ser una bona eina si voleu conéixer alguns noms propis del nou panorama que presenta la literatura mexicana actual.

Particularment m’ha semblat interessant el fet de descobrir a) una imatge diferent de l’estereotip cultural mexicà que aquí tenim (i em refereixo a l’estereotip del Mèxic modern); i b) un grapat d’escriptors i editorials absolutament desconeguts per a mi (i sospito que pel gran públic també) que estan publicant un material amb molt bona pinta. Part d’aquest material es pot llegir a l’antologia que la pròpia Lolita Bosch ha publicat a l’editorial Mondadori recentment.

La “Enchilada” consistia en una sèrie de converses a dues bandes entre un escriptor d’aquí i un d’allí amb un tema pel mig: Agustín Fernández Mallo amb Jorge Volpi (sobre les diferents generacions d’escriptors); Tryno Maldonado i Eugènia Broggi (sobre les editorials); Julián Herbert i Toño angulo (sobre els gèneres creuats); Rafael Lemus i Álvaro Colomer (sobre la utilitat de la crítica a l’hora d’escriure); Martín Solares (gran showman) i Julián Rodríguez (sobre escriptors que editen i editors que escriuen) i el poeta José Eugenio Sánchez i Kiko Amat (sobre la música i la escriptura, evidentment).
La trobada es va acabar amb Coronita, tequila, mariachis i karaoke, esclar. Una tarda de dissabte més que ben aprofitada.

08/10/2007: PLAY-DOH

Categoria: Publicitat
Escrit per: Silenci?


Primer van llançar milers de pilotetes de color pels carrers de San Francisco, després van orquestrar una explosió de pintura multicolor a Glasgow, i ara la gent de Fallon ha decidit inundar de conills de plastilina la ciutat de Nova York per vendre les pantalles Bravia de Sony. L'espot està fet amb la tècnica de l'stop-motion -que consisteix a gravar les seqüències foto per foto- i és, probablement, el projecte més ambiciós fet amb aquesta tècnica. Michel Gondry havia de ser l'encarregat de dirigir-lo, però al final l'artífex de la peça ha estat el realitzador Frank Budgen, conegut per anuncis com Tag, Double Life o Mountain.

Els ingredients que Frank Budgen ha fet servir per realitzar l'espot Play-Doh són: 189 conillets, 2.5 tones de plastilina, 1 conill de 9 metres d'alçada, 6 càmeres i la feina de 40 animadors de l'empresa Passion durant tres setmanes. L'espot es completa amb una banda sonora de luxe: la cançó "She's a Rainbow" dels Rolling Stones.

D'altra banda, la polèmica està servida, ja que hi ha molta gent que ha denunciat a Internet que la idea de l'anunci ha estat plagiada d'algunes il·lustracions dels artistes KozyNDan.
Categoria: Música
Escrit per: Silenci?
GRATIS HO HEU REBUT, DONEU-HO GRATIS

En sis anys les vendes de discos han disminuït més de la meitat. Un terç de les discogràfiques que operen al nostre país han tancat; i les altres s'han hagut de fusionar. Les petites s'han deixat absorbir per les grans, i les que han sobreviscut han hagut de reduir plantilla. La gent compra cançons a iTunes Store o succedanis. O directament baixa els discos il·legalment. Que les discogràfiques estan en crisi, doncs, no és cap novetat. Per si aquest escenari canviant que envolta el món del rock no fos poc, ara resulta que hi ha bandes que s'apunten al carro. I no parlem d'amateurs que pengen cançons gratis a Myspace. Parlem de bandes amb vendes milionàries com Radiohead, que per al seu últim disc han decidit dues coses: 1a) passar de publicar-lo en una discogràfica, i 2a) que el nou àlbum, "In Rainbows", es pugui descarregar per internet pagant la voluntat. A la web www.inrainbows.com, cada usuari pagarà el que bonament vulgui pel disc. Per als que no puguin suportar tenir un disc de Radiohead sense el seu sempre sorprenent artwork, la banda en posarà a la venda una edició de luxe amb un segon disc extra i dos vinils que, pel mòdic preu de 57 € estarà disponible -previ encàrrec per internet- al mes de desembre. Han tingut iniciatives similars músics com ara Prince o Moby i bandes com Travis. L'usuari desconfiat pensarà: "on és la trampa?". En l'augment espectacular de les entrades als concerts? Pot ser. Els grups no fan diners amb els discos sinó amb els concerts: això queda clar amb la guerra de festivals que hem viscut els últims anys i que ha permès a algunes bandes triplicar catxets o ha propiciat retorns dinosàurics (amb més o menys dignitat) als escenaris de velles glòries com els Pixies o els Jesus and Mary Chain. Paraules com "revolució"; o expressions com "democratització del mercat"; es fan servir cada vegada més per referir-se a aquest tipus de fenòmens. Encara que potser seria més adequat anomenar-ho "negoci", com sempre s'ha dit, perquè el que no canviarà mai i sempre serà veritat és que ningú no regala res. De tota manera, iniciatives com aquesta són benvingudes, perquè eliminen aquest pas intermedi que a vegades es fa tan i tan molest i que s1anomena "distribució".

I un apunt final que demostra que els extrems es toquen. En plena era iPod, hi ha companyies que s'entesten a recuperar el vinil. En aquest sentit, companyies independents com Touch & Go (!!!, Blonde Redhead, The Ex...) posen a la venda vinils que inclouen un codi per descarregar-se els discos des de la web. Nostàlgics: ja podeu treure la pols del tocadiscos dels pares.
Categoria: Música
Escrit per: Ramon
Avui -i ahir- ens hem posat a treballar a la redacció amb el nou disc de Richard Hawley. Com que no fa sol, hem decidit posar-lo nosaltres amb les cançons d'aquest crooner de butxaca nascut a Sheffield, que un bon dia es va cansar de ser el guitarra de suport de Pulp per aventurar-se en solitari. "Lady's Bridge" (el títol és el nom del pont més vell que creua el riu Don a Sheffield, per cert) són onze cançons fantàstiques. Jo pensava que al seu disc anterior -el molt i molt aplaudit "Cole's Corner"- li havia sonat la flauta, però feliçment, reconec que m'equivocava de mig a mig. Hawley no inventa res de nou, però fa discos que em venen ganes de sentir molts cops seguits. I en els temps que corren, això em passa amb molt pocs discos. Només un però: per mi, la portada del disc és una sòlida candidata a portada més lletja de l'any (per mi té estètica de "top benzinera"). Per compensar-ho, mireu-vos el videoclip del seu primer single, "Tonight The Streets Are Ours", que té gràcia. La cançó, tant pel títol com per la música, la podria firmar el mateix Morrissey.

02/10/2007: PROJECT S2DIO

Categoria: Disseny
Escrit per: Silenci?
S2DIO

Diuen que les llars acostumen a reflectir la personalitat de la gent que hi viu. Però, si reparem en el fet que molta gent passa més hores a la feina que a casa, per arribar a conèixer a algú de vegades val més fer una ullada al seu lloc de treball abans que no pas al seu pis, sobretot si es tracta d'un artista. A través de la iniciativa Project S2DIO de Guillotine podem tafanejar en els estudis de més de cinquanta il·lustradors i dissenyadors gràfics entre els quals destaquen Tara McPherson, Boris Hopek, Jeff Soto i Pete Fowler.

Via :: Criterion

02/10/2007: MILES ALDRIGE

Categoria: Fotografia
Escrit per: Silenci?
MILES ALDRIGE

Com si d'una resposta a l'última campanya del polèmic fotògraf Oliviero Toscani es tractés, ens hem trobat amb aquesta fotografia de Miles Aldrige per a T Style. A part de la ironia de la foto, el que més sorprèn és veure el desplegament de mitjans que Aldrige fa per dur a terme la sessió.

Miles Aldrige va néixer a Londres l'any 1964. En l'adolescència es va acostar al món de l'espectacle creant la seva pròpia banda de rockabilly, però aviat va canviar la guitarra i el tupè per la càmera fotogràfica. Fill d'un director d'art, va començar fent fotografies a la seva germana i ha acabat retratant infinitat de models per a publicacions com Vogue i New York Times. En la seva obra destaca l'ús del color i les formes femenines per crear composicions originals i suggeridores.

Via :: Evasèe
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
ARTICLE A L'AVUI SOBRE SILENCI

Aquí us deixem un article que va aparéixer ja fa un temps al diari Avui i que ens va fer molta il·lusió.

LA TELE ES POSA AL DIA

"Aviat em vaig convertir en una addicta sense fre a la música més comercial i als videoclips de tota mena. Aleshores, els vèiem a la tele a través de les cadenes estrangeres, que l'antena del televisor agafava per casualitat. A casa, els gravàvem i ens els miràvem repetidament, per la novetat que suposava veure les cares i els cossos dels cantants d'allò que escoltàvem a la ràdio. Però sobretot per l'àmplia gamma d'efectes especials que feien servir, propis de països avançats tecnològicament i amb una certa solvència econòmica per poder-los finançar. Fa quinze anys, produir un videoclip costava un milió de pessetes. I a mi em semblava molt. Ara, amb la distància temporal, l'experiència vital i el supercost de la vida, ja no sé si aquell preu era excessiu o irrisori.

Tot això em va venir a la memòria dijous veient Silenci?, que va estrenar nova imatge. Vaig adonar-me que la televisió ja començava (ja era hora?) a fer servir tècniques pròpies del vídeoclip i del cinema. Silenci? no n'és el primer exemple, perquè últimament el Polònia utilitza efectes especials amb eficàcia, però per mi n'és un de ben clar.

Es van fer servir textures de l'imatge, filtres de color, amb un gust visual del tot contemporani, sense eclecticismes ni estridències.

La imatge l'ha parit Xnografics, un petit estudi que ja està a punt d'esdevenir agència, per la seva extensa cartera de clients. Es tracta d'una careta de programa i uns kyrons (titolets) menys sobris que l'anterior, amb colors (roses i grocs), amb un dinamisme gràfic esponjós i amb un predomini de línies corbes i de moviment. Aquesta estètica em va fer viatjar a la infantesa, a un món tou, ple de nuvolets de sucre, de Barbies i de xiclets Bang-Bang. Una estètica molt retro però tan en consonància amb el que és modern! Chapeau!"

Text: Eva Font
Categoria: Contingut Programa
Escrit per: Silenci?
Aquests són els enllaços de les webs que van sortir al programa de la setmana passada:

FET A MÈXIC

Blog oficial

WALLSTICKERS

L'appartement
Flor4u
Domestic
Myvinilo

JONATHAN LEVINE

Ray Caesar
Titifreak
Bast
Rebecca Westcott i Jim Houser
Dface

KAHLO

Blog de la Kahlo
Videoclip "La niña imantada" de Love of Lesbian